dimecres, 22 de juliol de 2015

Una altra nuvolada que ens nega la pluja



Res! que no ha plogut. 
El resultat de la nuvolada s'ha quedat en quatre gotes per metre quadrat..., i un duro del mundial de futbol a un racó del jardí. 
Quatre gotes inútils, ni una més, com si foren la suor d'un núvol. 
Un duro inservible de 1982, cinc pessetes que ni als grecs els fan paper. 

Estic a la naia, quan la llum del capvespre comença a tornar-se grisa. 
Cap al ponent ressonen trons de llamps caiguts a les serralades de l'interior. 


Arriba un ventijol esperançador. 
Les oronetes s'acullen al riurau.
Plourà? 
 
Ensume i no sent flaire de pluja. 
Mantinc l'esperança, potser l'aigua arribe després. 
S'ennuvola el cel, el Montgó queda mig cobert i bufa vent fresc. 
Plourà? 


Plou, plou per favor! 
Una gota, dos, tres... 
El vent escampa els núvols per l'aire, i per terra arrossega les tovalles que han deixat els xiquets després del bany de migdia. 
Una gota més... Compte, en van quatre. 
Comence a arreplegar tovalles i hamaques, per si de cas. 
 
A la soca d'un xiprer trobe una moneda de fa més de 30 anys, un duro en bon estat. Com ha arribat fins ací? Mire els núvols. No han sigut ells, fa temps que no plou, però tant no. 
D'on ha eixit el duro? Estaria amb els antics joguets dels meus fills que han tret els xiquets. Les Barbis, els airgamboys, els indis, el fort apatxe? Segurament. 
Vent i núvols fugen cap llevant. 
Les quatre gotes s'evaporen. 
Em quede amb el duro a la mà, els records estiuencs dels anys huitanta, i l'enyor de la pluja que continua sense caure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada