No m'enganyava. L'Arnauda ha actuat de modern i perfecte amfitrió, habillat amb tocs d'art Povera, d'un
concert de piano, i de percussió, i de guitarra, com si en el seu llarg segle i mig de vida no
s'haguera dedicat a altres menesters. Allò que em preocupava, o millor diré m'intrigava, era l'acústica de l'espai.
Com respondrien les bastes pedres tosques i el rústic encanyissat del bastiment a la subtilesa, harmonia, finor, complexitat de les notes executades al piano?
Com sonarien les composicions de Haydn, Ravel, Granados y Liszt
entre els arcs i el sostre d'un riurau? Una vegada més l'antiga estructura pansera m'ha meravellat mostrant la seua multifuncionalitat i capacitat d'adaptació a tot temps i ús. L'Arnauda s'ha convertit en una autèntica sala de música clàssica.
I la fascinació ha anat increscendo. Concerts de piano, a vore quin millor, piano i percussió, guitarra. Una nit dos pianistes de premi, i la lluna plena rondant pels ulls del riurau, vestida de gala perquè li permeteren entrar. La nit de la cloenda amb la intervenció dels joves premiats del IV concurs de piano Vila de Xàbia...
Que puc dir? que tornava a casa amb el cor dansant.
Joia de vetllades estiuenques!
Les catedrals de la pansa també en sabem d'acollir concerts.




Més informació http://www.apam-xabia.com/?p=801


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada