dijous, 16 de març del 2017

RECORDANT BERNAT CAPÓ



RECORDANT BERNAT CAPÓ

Retrat de Bernat Capó a "9Narradors de la Marina Alta", 1990.
Vaig conèixer Bernat Capó a 1986 durant la presentació a Xàbia del conte "La criminala", una història truculenta, verídica,  que corria pel poble de boca en boca amb morbositat i certa vergonya de què hi hagués ocorregut dècades arrere. En el parlar de la seua presentació utilitzava un to de proximitat que seduïa al públic, un discurs tramat de manera que ens duia d'una argumentació a altra sense perdre el fil i apuntava, amb encert, algun matís irònic que restava crueltat als fets contats. A mi em va captivar i convèncer que qualsevol història era digna de passar a la literatura si era ben narrada. 

Llavors, ell frisava  la seixantena, jo passava la trentena,  vint-i-cinc anys de diferència d'edat poden suposar, més enllà del físic, una distància generacional insalvable entre dues persones, o per contra un incentiu per esborrar prejuís i servir de pont d'unió entre inquietuds, ideologies i utopies, com va ser el cas, la seua experiència  hipnotitzà el meu entusiasme.  La lectura del llibret em va refermar en l’admiració encetada. I sorgí un afecte literari que m'ha acompanyat des d'aleshores ençà, em va donar ànims per perdre la por a emprar la paraula escrita, i en els moments de decepció m'ha empentat a no defallir en l'aventura de viatjar pel món de les lletres.

D'aspecte acurat, home atractiu (ho dic amb permís de la seua Lola), afable, segur, se les donava de persona major, que no de vell perquè vell no ha sigut mai. Periodista, escriptor, recopilador i preservador  de costums i tradicions populars. 

Aquest home bo, republicà, agnòstic com és definia ell, rei prodigiós (com el dibuixà Castejón) d’un país on per entrar “no demanaran altra documentació que aquella que pot confeccionar el cor amb tolerància i solidaritat, amb il.lusió i amor”*, potser tenia el pla preconcebut de fer de promotor desinteressat cultural, o potser era l'amor per la cultura el que li proporcionava idees i propostes de continu. Fora com fora, allà on anava ell amb les seues obres sempre obria, generós, un espai per a les dels altres.  Els "9 narradors de la Marina Alta", les columnes que ens oferí en el periòdic “El Poble”, amb el taló de 1000 pessetes que ens negàvem a cobrar i que conservem com un diploma honorífic, els Premis 25 d'abril, o el premi Bernat Capó, han sigut algunes de les accions fervents amb què va saber implicar molta gent per  revalorar la cultura del nostre país i ajudar l'aparició de nous escriptors i escriptores, tingueren vint-i-cinc, cinquanta, o setanta anys menys que ell.

 Bernat Capó ha marxat enllà de la terra, la mar i l'aire, però quan es deixen tantes lletres escrites, fins i tot  unes últimes voluntats tan conseqüents i literàries,  quan s'han donat tantes mans,  és impossible que hi haja marxat del tot, i els adéus del seu traspàs  només han sigut momentanis. 
Ha partit cap a la immensitat eterna l'escriptor admirat, l'amic benvolgut, ànima de dotzenes de projectes culturals, narrador enamorat de la terra, els pobles la llengua,  referent literari de la Marina Alta. Ha marxat al paradís de les lletres. I com a particular homenatge vull recordar-lo, des del meu bloc, com ell volia, amb alguns dels seus llibres i textos. Segur que els veu allà on siga.

Bon viatge mestre, ens deixes en bona companyia: “Estampes pobletanes”, “Requiem per una amistat”,  " El rossinyol del Pou d'avall", "Cronicó del sisé", “La Criminala”, “El teuladí utòpic”, "On ets, Gigí?", "Costumari valencià", "Terra de cireres",... i un munt d'articles que haurà que reunir.

Pepa Guardiola

15 de març 2017


Bernat Capó, dibuix de Castejón per al conte "El reiet alliberador" UN PONT AL SUD, 2000
Especial "El Poble", 1997. Homenatge a Bernat Capó





















*”El reiet llibertador”, inclòs en “UN PONT AL SUD”, edició de MACMA, any 2000,

dimarts, 7 de març del 2017

Manifest "8 de març 2017", Xarxa de Dones

 DIA INTERNACIONAL DE LA DONA. FEMINISME: TRENCANT MURS, OBRINT FRONTERES. Manifest
El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona, i les feministes de tot el món eixim al carrer per mostrar les nostres propostes polítiques que ens han de dur a una organització social sense les desigualtats de l'actual sistema patriarcal, de dominació masculina.
Exigim els nostres drets com a part inalienable i indivisible dels drets humans universals i celebrem la nostra resistència en saber-nos juntes, organitzades i recolzant-nos en aquesta tasca.

Aquest 8 de març de 2017, a més de les reivindicacions i l’orgull de ser un moviment revolucionari únic, volem llançar un crit format pel dolor, la ràbia i la decisió d'actuar contra la barbàrie patriarcal i capitalista que potencia i permet les dificultats extremes que pateixen les dones migrants. Dificultats a les quals, adultes i xiquetes, s'enfronten fugint de circumstàncies terribles que, també per la seva condició de dones, les colpegen amb major duresa.
*Fugen de les guerres que assolen a tants països, on són utilitzades com a element de batalla i botí de guerra.
*Fugen de l'absència de perspectives laborals, de la pobresa i de la fam.
*Fugen de la violència sexual, del maltractament , de la tracta i la prostitució forçosa.
*Fugen de l'absència de drets bàsics per a la dona, sexuals i reproductius.
*Fugen de la persecució per la seva condició de lesbianes o per la seva identitat de gènere.
*Fugen de les represàlies a les quals s'enfronten pel seu activisme polític i específicament pel seu activisme feminista i ecologista.
En el trajecte migratori han de suportar situacions de negació, d'abusos i d'agressions físiques i sexuals. I aquelles que apleguen al país de destinació, es troben amb la discriminació, el racisme, l'explotació laboral, l'explotació sexual, els internaments als centres i les expulsions.
Un gran nombre de dones migrants treballen en el terreny domèstic o de les cures, i a elles els confiem accions del nostre benestar diari amb contractes precaris.
I quantes d'aquestes dones ensopeguen amb un mur infranquejable, l'única sortida del qual condueix a l'explotació en les pitjors condicions.
Nosaltres sabem la repercussió que té en els nostres cossos i ments l'exercici dels nostres drets. Sabem quant de capital humà i econòmic, diferencial i ignorat, aportem les dones. Sabem que l'economia capitalista es fonamenta en gran manera en el treball invisible de les dones.
Nosaltres, com a feministes, com a moviment internacionalista de dones, ens sentim legitimades per exigir la intervenció decidida i sense demora de les autoritats municipals, autonòmiques i estatals per frenar aquesta barbàrie.
Exigim als nostres governs que aporten recursos suficients perquè la pràctica social siga solidària, d'acompanyament, escolta i acolliment per a les dones que criden a la nostra porta i que en moltes ocasions van acompanyades de criatures.
Exigim el seu compromís per a crear vies segures i lliures per a les dones migrants.
Demandem una societat en la qual el legítim dret al moviment lliure no genere reaccions de màxima violència.
Exigim una educació que transmeta valors de respecte i acceptació de les diferències. Que els moviments migratoris actuals i les seves causes formen part dels continguts escolars.
Les dificultats en el camí migratori no són exclusives de les dones i afecten a totes les persones. I volem fer front comú amb les organitzacions i moviments socials que treballen per disminuir-les, per eliminar-les. Però som conscients de la major cruesa que tenen per a les dones, la qual cosa volem subratllar i recordar.

Aquest 8 de març, en altres parts de la terra, en altres països, les dones duen a terme una gran vaga, reclamant el cessament de les violències masclistes. Des d'aquí recolzem la vaga i els diem: Estem amb vosaltres, companyes!
Xarxa de Dones de la Marina Alta, 8 de març de 2017