divendres, 17 d’abril de 2020

confinament segona quinzena abril 2020,

15-04-2020
Ja que no podem passejar amb les cames, passejarem amb el cap. 
Rescate del meu blog una caminada pel llom del Cavall Verd, "per ventilar les boires polsoses acumulades als racons mentals".
#joemquedeacasa
#quarepmotngo



17-04-2020

Evoque un paratge de bellesa íntima, el jardí dels Lliris, als vessants de la serra de Bèrnia.
Que l'harmonia de la natura aculla amb calidesa a les persones que la mort cruenta, d'aquests temps, ha arrabassat la vida sense la proximitat del càlid alé de familiars i amistats.
Que la serenor del paissatge siga un bàlsam als cors que vessen, des de la llunyania, amargues llàgrimes d'adéu per la colpidora partida dels éssers estimats.



18-04-2020
Camine sota un plugim tènue. Voltes i voltes a la casa. 
Aixafe seguit el mateix terra mullat, les petjades d'ara sobre les d'adés.
Aixeque el rostre al cel.
Guaite el vol de les aus, els capritxos de la nuvolada, les ombres del capvespre, els ocells encimbellats a la copa dels arbres.
Fa dies que cap nau aèria deixa esteles de fum. 
El ventijol no du sorolls metàl·lics.
Els humans hem emmudit. 
Res és com abans. 
El temor ens pertorba. Ens hem adonat que també podem ser una espècie en perill, víctimes del propi procedir.
La natura ens mira com a criatures desvalgudes. L'aire perfumat d'essències vegetals ens llença  una pregunta: Aprendreu la lliçó?
I un cor de piuladisses repeteix insistent: "Aprendreu la lliçó? Aprendreu la lliçó?" .
#joemquedeacasa  #quarepmontgo
                      


19 de abril a 15:28 

Des de les velles terres del Montgó, on el so de la natura és part del silenci, les meues llumetes d'adéu a les persones que han partit sense les paraules de l'últim comiat.



20 de abril a 19:54
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua va anomenar Carmelina Sànchez Cutillas Escriptora de l'any 2020.

Aquesta setmana del Dia del Llibre vull recordar-la especialment.

En "Matèria de Bretanya", la seua obra mes coneguda, em va mostrar la bellesa literària de l'oralitat. En els seus poemes, com "La nostra rebel.lió", em va descobrir la transcendència de convertir el feminisme en literatura.



LA NOSTRA REBEL.LIÓ
Torcar la pols sembla monòton
i el drap –amunt i avall– és groc
com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols –diuen algunes –
és esborrar el pas del temps
que cau sobre totes les coses
i s’esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
és el cilici que portem
sobre la carn, i ens dol vivíssim
i molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.
Del poemari "Conjugació en primera persona"
Primera edició 1969
Carmelina Sànchez Cutillas


                                                 



21- abril- 2020

Temps aquests difícils de passar, complicats de resoldre, durs de viure i dramàtics per morir.

Deixe el poema "Eren anys aspres", que Carmelina Sànchez Cutillas va dedicar a la seua generació, recuperant des de la cendra els xiquets del trenta-sis, i que hores d'ara pot sevir d'homenatge als qui van sobreviure a aquelles asprors, però no han resistit les actuals.

EREN ANYS ASPRES...

Menjàvem pa de fam pastat

amb farina d'ordi ben negra.

I fèiem guàrdia sens saber-ho

vora el pòrtic de la mort, talment

com vells àngels del romànic.

Eren anys aspres

aquells anys de la infantesa,

quan tot el cansament dels grans

i la seua por

sembraven de clandestinitat

jocs i paraules. Ara, però,

el temps ha occit el temps i altres

pluges infinitament tristes

silencien primitius renous.

I quan els fills em presenten llurs

problemes, que jo trobe petits

i molt lleus -quasi

com una flor d'hívem-, tornen

a mi antics records: el pa,

la mort, els jocs, la fam. Tornen

per un moment des de la cendra

tots els xiquets del trenta-sis.

Del poemari "Conjugació en Primera persona"

Carmelina Sànchez Cutillas

                                                


22 de abril a 15:55 ·

Fa uns anys, l'amiga Roser Cabrera, la recordada Carme Miquel i jo mateixa, organitzàrem unes vetllades literàries denominades "La Marina en veu de dona". Llegíem textos nostres, de Maria Ibars, Maria Beneyto i Carmelina Sánchez Cutillas. Acompanyàvem les lectures amb música i imatges. Recupere les imatge i pose veu a un fragment de la novel.la Matèria de Bretanya, de Carmelina Sànchez Cutillas, Anar a fer alga.

Enllaç a Youtube https://youtu.be/n3AjqQ0ujGE
 

 

22 de abril a 22:45 

La MACMA, Mancomunitat Cultural de la Marina Alta, ens ha reunit a algunes persones de les lletres comarcals, per a que en nom de totes les escriptores i escriptors de la comarca saludem a lectors i lectores i vos desitgem un creatiu confinament en el Dia Internacional del Llibre. Salut i llibres.

  
23-abril

Entrevista de Xàbia . Com amb motiu del Dia del Llibre.


https://www.javea.com/como-es-el-dia-del-libro-mas-atipico-de-los-ultimos-tiempos-conversacion-con-la-escritora-pepa-guardiola/?fbclid=IwAR3g5_vFC_uOtX2gSU9_cEa4RccCe8ZPjAOT7AkHew4_lQ2e43UxR45e_a4


23-04 2020

Totes les abraçades es poden compartir des les pàgines dels llibres, i trobar milers de besades entre les seues lletres, i recórrer grans distàncies, i viure centenars d'aventures, i sentir muntanyes d'estimes. Abraceu-vos, beseu-vos, escapeu-vos, viviu aventures, estimeu-vos amb els llibres. Feliç 23 d'abril Dia Internacional del Llibre. Llegiu molt i recordeu que un futur sostenible passa per la cultura.
https://www.youtube.com/watch?feature=share&v=lTDtnHyUwaw&fbclid=IwAR29HmZSibaMhvLgIOgEvCZ07JpGU0rx5tnm7_gSK56P82ypc1Tr15mpV9c&app=desktop
 (Clica sobre la imatge per vore el vídeo)
https://www.youtube.com/watch?v=lTDtnHyUwaw



25-abril 2020

25 d'abril a la Fira del Llibre de València de 2016, vam presentar el llibre il.lustrat "25 d'Abril", de Tàndem-Bromera. Un llibre per a què infants, i també adults, puguen entendre i sentir què commemorem en la data d'avui: 25 D'ABRIL.

Amb l'il.lustrador Fran Parreño


                                                                           



26 de abril a 10:57 

Curiosa enquesta. Ja li vaig dir a la periodista que em costa posar els títols, però en aquest cas, tot i que em va pillar de sorpresa, només afegiria unes xifres al títol: "Distopia 2020".

Passeu bon dia. El sol saluda a xiquetes i xiquets.

28-abril-2020
Passada la quarantena llarga de confinament sense eixir de les terres del Montgó, per motius de causa major m'he vist en la necessitat de baixar al poble i deixar de delegar la compra de queviures en fill i filla.

He estat dies preparant la logística de l'eixida: indumentària protectora (roba, sabates, mascareta, guants, ulleres); quits de desinfecció a la motxilla, al cotxe, a la butxaca; protocols d'entrada i eixida de casa, del cotxe, de les botigues; llista numerada de compres i comandes per no perdre un minut...

Dies mentalitzant-me per abandonar la seguretat del meu reducte, per disfressar la por, per no commocionar-me en veure en directe les imatges de carrers i establiments tal com mostren les xarxes socials o la tele i no com les recordava de sempre...

A la fi he baixat al poble amb tota l'estratègia muntada. Després de la primera comanda, anar a la farmàcia, tirar el fem i comprar alguna cosa, he entrat en pànic, he pegat mitja volta i he tornat a casa. Ho intentaré un altre dia. De moment seguiré delegant l'abastiment de queviures en filla i fill.



                                     
  

29 -04 2020

No tinc carrer amb finestres i balcons per compartir amb vosaltres els aplaudiments de gratitud. 
Però tinc un paisatge bonic per compartir amb vosaltres els capvespres agraïts.

 





30-04-2020 19:30
L'aranya que havia designat com a ama del sostre domèstic ha desaparegut. Se n'ha anat! Ja no hi és! Ha abandonat el trespol de dalt l'espill del bany. La vaig descobrir fa just 40 dies i li vaig dedicar un post el mes de març, no el recordareu, era una banalitat i hem viscut massa tristors.
Però vos conte i vos entretinc.
Hui, en fer la neteja de cap de setmana, i de fi d'aquest mes d'abril horrible, he passat el desteranyinador per la casa i he anat a vore-la. No per fer-la fora, sinó perquè duia dies sense observar-la.
Al lloc que ocupava l'aranya només hi havia un filet blanc engrunsant-se al buit, solt, sol, com a única petjada.
M'he quedat decebuda, havíem fet un tracte ella i jo: aguantar juntes fins al final de la quarantena. I ha marxat abans d'acabar-se, perquè l'inici de la desescalada comença dissabte. Clar, com ella no entra en cap fase del desconfinament, igual ha comptat quaranta, ha donat per conclòs l'acord i s'ha despenjat des de la finestra a dansar lliure pel jardí.
Quina enveja! Però jo tranquil.la, aguantaré uns dies més per poder passejar vora mar.
Un moment, un moment... Ara que ho pense .
I si no se n'ha anat?
Potser la bestioleta no ha tingut un final tan feliç. Perquè han tornat els mosquits i he fet el de sempre, tirar mà de l'insecticida.
Així doncs..., qui ha faltat al tracte, l'aranya o jo?
És què els humans no tenim remei!



Cap comentari:

Publica un comentari