diumenge, 26 de febrer de 2017

Pel llom del Cavall Verd

Res com una bona caminada per ventilar les boires polsoses acumulades als racons mentals.
I res millor que deixar anar les cames per un paratge amb vibracions històriques, panoràmica de perdre l'oremus, penyals amb punts de vertigen, rocams relliscosos, desfilada per crestes de carena que t'obliguen a mirar el terra i parar-se ara i adés a contemplar les valls d'un vessant i altre, al sud la Vall del Pop i de Xaló, al nord Vall de Laguar.
El matí cavalcant el llom pedrenc del Cavall Verd, i els desficis amuntegats de dies s'han esvaït com la boira matinal sota el sol hivernenc.
Amb tot, després de passar unes hores pels rocams de la muntanya que va acollir durant un mes els darrers moriscs valencians que es rebel.laren contra el Decret d'expulsió de 1609, encara tremole només pensar com pogueren sobreviure-hi amb les inclemències de l'oratge tardorenc, els perills dels penyarals i la falta d'aliment. Quant terrible havia de ser l'odi que els arribava dels cristians!





 













Cap comentari:

Publica un comentari