
Passar els darrers dies d’agost entre una “escaldà” i un riurau traslladat i restaurat és una manera sana no només de fer memòria i reviure enyoradissos estius d’infantesa, sinó també, i sobretot, de sentir que treballs i espais propis del segle XIX són compatibles, fins i tot complementaris, amb la modernitat i la tecnologia actual.
A la finca la Seranda de Gata, els seus propietaris Carles i Puri ens van brindar

D’altra banda, el riurau anomenat Arnauda, de la família Català, que fa a penes un any estava sentenciat a l’enderrocament, ha reviscolat esplendorós, en lloc diferent i a mig cobrir encara, però oferint de nou la seua bella estructura per a acollir i acomboiar, no jornades de treball com fa un segle, mes sí moments d’esplai, gaudi, tranquil·litat i encontre a les gents que busquem el seu resguard.
En veure’l he pres plena consciència que els valencians som els únics que podem oferir al món els riuraus, autèntics elements singulars de l´arquitectura universal. Els Riuraus són la gran aportació que la Marina Alta ofereix al Patrimoni Arquitectònic Universal.
Gràcies a tots i totes els qui fan possible la seua recuperació.
Estem d’enhorabona, tant de bo sapiguem aprofitar-ho.
(Gràcies a Guiomar, de Xàbia al Dia, per cedir-me les fotos del riurau.)
( Per si voleu veure el riurau a desembre de 2008)
(Més informació als següents enllaços: )
Las Provincias Información
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada