REUBICANT DIFUNTS

No està en el meu ànim semblar macabra, o romàntica o fins i tot malenconiosa..., tampoc m’importa si ho semble, al cap i la fi les dates en que estem donen peu a que l’humor s’impregne amb eixos matisos.
Els darrers dies d’octubre i principis de novembre, en plena tardor, la nostra cultura rendeix homenatge als difunts. Tot i que volen imposar-nos noves modes vingudes dels països del nord ( a mi l’importat Halowen m’evoca més al soterrar de la sardina d’un carnestoltes celebrat a destemps, que a la festa de difunts), les tombes i nínxols dels cementeris continuen florint per Tot Sants.
Tanmateix, si hom pensa en els cementeris com a lloc de respòs de les nostres despulles..., s’equivoca. Comparat amb l’eternitat de la mort no hi ha res més efímer que una tomba, siga un gran mausoleu, siga un simple forat en terra o en mur. Als fets em remet, i a la meua pròpia memòria...
De menuda, recorde quan excavaven les runes de l’antic hospital, junt a la capella de Sant Anna de Xàbia, per construir les cases dels metges ( actual Oficina Tècnica). Xiquets i xiquetes ens amagàvem per les portelles de la Ronda Sud veient com passaven els carros amb les calaveres que hi treien ( calcule que moltes amb més de 200 anys de pols sobre els ossos) . De major, a la dècada del 80, vaig estar en les excavacions a la necròpolis romana del Muntanyar, alguns d’aquells difunts tingueren més sort i els permetérem descansar en llur fosa una pila de segles. ( Les dades concretes d’uns i altres les trobareu al museu Soler Blasco).
Enguany els ha tocat als meus avantpassats més propers abandonar els nínxols i ser reubicats del cementeri vell al cementeri nou, ni tan sols un segle els hem deixat gaudir de descans.
Al nou cementeri de les Catarroges aniré a rendir homenatge als meus difunts. Però passaré pel cementeri vell i deixaré un ram de flors, al cap i a la fi va ser el primer espai que va acollir les seues despulles.
Espere que els xabiencs sapiguem guardar la deguda memòria material de l’antic cementeri, com a espai de record històric i terra d’última acollida.
Disculpeu si m’he posat malenconiosa, romàntica i macabra.
(Aahhh!! i vist el que he vist, em referme en la meua idea de la incineració com a descans etern més segur.)

EN RECOLZAMENT A L'EDICIÓ DE LEVANTE MARINA ALTA

Sembla imminent la desaparició de l'edició comarcal del diari Levante. La Marina Alta es veurà minvada en un dels seus mitjans d'informació més importants de la premsa comarcal en la darrera dècada, escrita per periodistes de la zona i dirigida als lectors que hi residim i en som els protagonistes.

La proximitat dels informadors, articulistes, reporters i edicions al lloc on es produeix la noticia dóna als articles i publicacions un caràcter més propi, transcendent, objectiu, compromés, ampli, els fa més interessants, extensos, es difonen amb major facilitat, crea opinió, debat, vincle i contribueix a refermar la identitat dels pobles, a fer-nos sentir que som algú en un món de vegades massa uniforme i anodí ... Privar-nos d'una publicació diària com la del Levante comarcal, ens empobreix informativament i culturalment, i com diu el manifest de la plataforma creada " El tancament d'una capçalera és sempre una pèssima notícia, reduïx els margens d'expressió i informació dels ciutadans i ens du a societats menys democràtiques i amb menys recursos per expressar opinions...".

Em sume al manifest emés per la Plataforma de Recolzament al Levante Marina Alta i junt als signants " sol.licite a la direcció de Levante EMV que reconsidere la seua posició de tancar la delegació a Dénia i mantinga oberta una edició que s'ha guanyat per dret propi un lloc en la història recent d'aquesta comarca".
Alhora convide a tots i totes que recolzeu el manifest.

Accediu al manifest i a l'adreça per recolzar-lo.

9 D'OCTUBRE ESPECIAL

L'ajuntament de Xàbia ha tingut a bé atorgar-me el Premi 9 d'Octubre als Valors Cívics. Hi deixe les paraules d'agraïment que vaig pronunciar, escrites a casa des del sentiment sincer, i llegides al Saló de Plens des del sentiment emocionat, davant d'amics, amigues, companys, companyes, veïns, veïnes i familiars que van venir.
"Permeteu-me que comence per reconèixer que, per mi mateixa, no em considere amb qualitats suficients per merèixer el premi amb que m’honreu.
En la meua vida he procurat guiar-me per uns valors que tinc per bàsics: La Llibertat, la Justícia, la Pau, la Igualtat, la Cultura i la Democràcia. Com una peculiar rosa dels vents, han sigut les grans línies dreceres amb les quals he intentat conduir la meua activitat personal, cultural i social. Si alguna vegada m’han faltat forces he tingut la sort de tenir al meu costat familiars, amistats, companys, que m’han ajudat a reprendre el rumb del meu propi compromís i de les meues idees. Són ells i elles els qui fan que vinga aquí i em senta digna de recollir el premi que heu tingut a bé atorgar-me. Per això vull compartir-lo amb familiars i amics. Però especialment amb els meus companys i companyes de professió, mestres, professors, educadors amb qui he col.laborat i amb qui he bregat per una millora qualitativa en l’ensenyament i un reconeixement social de la gran tasca que fem pel futur dels pobles. Enguany fa 30 anys que done classes a Xàbia, i vos assegure que és preciós fer de mestra en la terra on has nascut.
També enguany s’acompleix el 30 aniversari dels Ajuntaments Democràtics, i amb aquest guardó vull dedicar un homenatge a totes i tots els qui van fer possible que la Democràcia pujara les escales dels ajuntaments, i a tots i totes els qui durant aquestos 30 anys han treballat i treballen perquè la Llibertat, la Justícia, la Pau, la Igualtat, la Cultura i la Democràcia siguen la rosa dels vents que guia els pobles.
Gràcies Sr. Alcalde, senyores i senyors regidors, companys, companyes, amics..., gràcies, és un orgull i un honor que el meu estimat poble de Xàbia em concedisca el premi 9 d’Octubre als Valors Cívics."

Parlament del professor Andreu Ros sobre el Premi 9 d'octubre a Pepa Guardiola

Articles de premsa : Xàbia al dia Las Provincias