Ahir a la Glorieta de Dénia van tornar a sentir-se les veus dels indignats, cada vegada amb més raons i arguments. Retallades a l'educació, sanitat, reforma laboral, més i més diners per a la banca, impostos per als pobres, amnistia fiscal per als rics... Impossible quedar-se en casa i no eixir a protestar contra el desmantellament de la societat de benestar, impossible no cridar per denunciar que la crisi és una disculpa i una manera de rescatar els diners que han mal invertit els balafiadors del capital mitjançant el sacrifici de la classe treballadora ...
Vaig estar junt a companyes i companys lluitadors per la democràcia i els drets socials de fa molt de temps. Però en especial em va reconfortar la companyia d'un amic amb qui vaig començar a descobrir la força de la protesta conjunta quan a penes teníem 18 anys, allà a l'escola de Magisteri d'Alacant, Carles Mulet, mestre, escriptor i poeta. M'anima trobar-lo i xarrar amb ell en aquestos temps de nova lluita. Qui anava a pensar que més de quatre dècades després tronaríem a haver de clamar amb les mateixes reivindicacions que a finals del franquisme dels anys setanta. Ara els joves que organitzen i encapçalen les manifestacions són els nostres fills, nosaltres anem de "joves iaioflautes". I els seguirem amb força cap a endavant.
Vaig estar junt a companyes i companys lluitadors per la democràcia i els drets socials de fa molt de temps. Però en especial em va reconfortar la companyia d'un amic amb qui vaig començar a descobrir la força de la protesta conjunta quan a penes teníem 18 anys, allà a l'escola de Magisteri d'Alacant, Carles Mulet, mestre, escriptor i poeta. M'anima trobar-lo i xarrar amb ell en aquestos temps de nova lluita. Qui anava a pensar que més de quatre dècades després tronaríem a haver de clamar amb les mateixes reivindicacions que a finals del franquisme dels anys setanta. Ara els joves que organitzen i encapçalen les manifestacions són els nostres fills, nosaltres anem de "joves iaioflautes". I els seguirem amb força cap a endavant. 
Clar que si, Pepa.
ResponEliminaMira, dues coses que he anat pensat aquests dies:
- Si lluitem podem perdre. Si no lluitem, estem perdut.
- Com més anys faig més me n'adones que la por no té sentit, la diginitat, si.
Molt boniques les dues frases, Carles, i molt cert això que la por no té sentit, i la dignitat sí.
ResponEliminaJo pensava que en fer-me major podria dedicar-me a la vida cómoda, però està vist, ens toca bregar en totes les etapes de la nostra vida. Això és senyal que som una generació forta. Doncs força i endavant!