Vetllades literàries de “La Marina en veu de dona”, Maria Ibars i Carmelina Sánchez Cutillas, en la veu de Carme Miquel, Roser Cabrera i Pepa Guardiola.

"Les terres de naixença, els pobles on ens hem criat, ens creen uns llaços emotius que ens matisen el caràcter, els gustos, la forma de  vore el món  i ens desperten sentiments que mouen l'ànima a diferents formes d'expressió, comunicació i  creació artística. 

 La comarca de “La Marina Alta”, amb la bellesa dels seus paisatges, la immensitat de la mar, la pregonesa del cel,  ha sigut, és i serà motiu d'inspiració artística. 

La contemplem representada en creacions plàstiques, pictòriques, fotogràfiques, musicals, i també són nombrosos els escriptors i escriptores que han dedicat les seues lletres a les sensacions i vivències trobades en aquest gran tros de terra i mar." 

Aquest estiu i tardor  de 2013, Carme Miquel, Roser Cabrera i jo mateixa, Pepa Guardiola, ens hem passejat per alguns pobles de la comarca en unes vetllades literàries que hem anomenat "La Marina en veu de dona", amb la lectura de textos dedicats a la terra que estimem. 

Les nostres vetllades es fonamenten en la comunicació literària, i compten amb recolzament visual i musical per a donar major força als escrits que presentem. 

 

Ja teníem experiència d'encontres semblants, on les tres juntes compartiem espai, lectures sobre la Marina Alta, imatges,  ànims, música i públic. 

Des de 2010, que vam  llegir uns passatges dels nostres propis llibres a Jesús Pobre, en la inauguració del gran riurau, hem gaudit unes bones estones preparant els diferents actes i realitzant-los a mode de "Passeig literari per la Marina Alta", en companyia dels qui tenien a bé venir a escoltar-nos. Endemés de Jesús Pobre vam estar a Calp, la Xara, Lliber, Gata.

Enguany hem centrat el programa en textos d'escriptores de la gran comarca de la Marina en tota la seua extensió, Alta i Baixa.

Carmelina Sanchéz Cutillas ( de la Marina Baixa) i Maria Ibars ( de la Marina Alta) ens han prestat la paraula i els sentiments, nosaltres les hem reviscudes amb la veu.

Així, hem pres les lletres que fa a penes unes dècades van escriure aquestes dues dones amants, igual que nosaltres, de la literatura, de la llengua de la cultura del País Valencià, i enamorades, com nosaltres de la terra.

Hem recorregut,  mercé a passatges dels seus llibres i les imatges amb què els acompanyàvem, els paisatges que les van commoure i alhora les van moure a escriure. Ens hem fet ressò de la seua herència literària, posant-la en valor i omplint-la de vida

És un deute, que teníem amb elles. Dones escriptores, que pel fet de ser ambdues coses a la volta, pel fet d'atrevir-se a substituir el drap de la pols per la ploma, i la neteja de la casa per l'escriptura, foren mirades de gairó i en ocasions menystingudes i poc preades.
 

Posem l' ànim en valorar la  cultura pròpia com una preciosa herència, l'herència proporcionada per la saviesa dels nostres avantpassats i avantpassades com a joia valuosa.

Obrírem les vetllades de  “La Marina en veu de dona” a Gata, convidades per la Biblioteca i la Regidoria de Cultura,  en el marc de la mostra “d'Art al Vent” que enllumenava els carrers,  on la tradició dels cobertors obri els balcons a preciosos llenços murals, és mescla amb la innovació d'exposicions plàstiques a l'aire lliure i conforma una manera esplèndida de comunicar-nos profunds sentiments d'estima a la terra i a l'art en l'essència més pura. Ens acomboiaren els interludis musicals d'Anna i Elena Pons. Gaudírem amb la renovada presencia de molts dels qui ens havien acompanyat l'estiu de 2012  en “El Passeig literari” i gràcies a la bona acollida que ens brindaren i els comentaris tan favorables que ens dedicaren ens van motivar a tornar amb programa renovat. En ser l'any Estelles, concloguérem amb la lectura d'uns dels seus versos.

A Dénia la vetllada fou a l'antiga estació del trenet, convertida en Centre d'Art, plena d'un públic atent i emocionat. Als murs de l'antiga estació es mesclaren les vibracions de les nostres lectures i la musica d'Alicia Garcia i Àngela Perelló, amb les remembrances de les vibracions sorolloses de màquines, vagons i passatgers que partien o aplegaven plens d'emocions viatgeres.  Un lloc que a penes quatre dècades arrere propiciava desplaçaments i intercanvis, ara propícia trobades i encontres artístics.

L'acte s'integrava en la celebració del 9 d'Octubre, i compartírem amb els assistents la consciència de poble, de llengua, de cultura, d'identitat, d'orígens i de territori. També recordàrem alguns dels versos del “Llibre de Denia”, de Vicent Andrés Estellés.

A Teulada, estiguérem a principis de novembre, convidades per l'Associació Cultural Amics de Teulada, dins del programa " Divendres culturals de Tardor". Acompanyades de la música de Montse Tro i Rafa Soriano, i els amics i amigues que acudiren, férem un passeig pausat pels paisatges més bells coberts  amb els colors de la singular tardor estiuenca que estem vivint.  Una estació, la tardor, que ens empenta a lectures i músiques intimistes de vivències compartides amb la natura i amb les gents que l'estimem. I ens atrevírem, fins i tot, a llegir unes escenes del teatret "Els Miracles de Teulada", de Maria Ibars. 

Però l' última vetllada tenia connotacions particulars degut als successos que han sobtat la societat valenciana davant la realitat, quasi certa, de veure's privada del seu mitjà de comunicació públic, l'anunciat tancament de rtvv.

Nosaltres tres com a transmissores, creadores i comunicadores de la cultura i literatura valencianes, que amb la nostra senzilla veu i lletra ens esforcem en aportar uns granets d'arena que ajuden a engrandir el Poble Valencià, ens sentim  

profundament  afectades perquè se'ns prive d'un mitjà tan important,  transcendent i propi del segle XXI com és la radiotelevisió pública.

Reclamem amb més força que mai, la necessitat de mantindre i promoure la nostra llengua, cultura, història, tradició, paisatge, economia, territori; i requerim els mitjans millors i més moderns per fer-ho possible. Un poble no pot perdre les seus vies, formes i mitjans de comunicació, perquè sense ells està condemnat a desaparèixer. 

 Carme Miquel, Roser Cabrera i jo mateixa, Pepa Guardiola esperem seguir gojant de moltes vetllades literàries, siga amb els nostres textos, siga amb el d'escriptors i escriptores amb  qui compartim idees, principis, estimes al País Valencià, i defensa a la cultura, la literatura, la igualtat de drets, la llengua i el territori.