No a la llei Gallardon contra la llibertat sexual i reproductiva de la dona

Sabíem de l’amenaça del ministre A. Ruiz Gallardon sobre reformar l’actual  llei de la interrupció voluntària de l’embaràs, coneguda com  “la llei de terminis”. Recelàvem dels canvis legislatius que podia introduir en un assumpte que  a l’ultra dreta i a l’església més conservadora els resulta intolerable i volen prohibir per complet. A la fi, el ministre va donar sobrat compliment a les pitjors expectatives sobre el tarannà de la seua temible amenaça. Ho va fer just abans de les celebracions nadalenques de 2013, per si ens pillava amb entreteniments festius i no ens adonàvem que la reforma era una contrareforma, més dura i cruel del que ens podíem imaginar perquè implicava l’abolició de la legalització de l’avortament.

 

Només  el títol de l’avantprojecte de llei del ministre del PP, A. Ruiz Gallardon, "Ley Orgánica para la protección de la vida del concebido y de los derechos de la mujer embarazada", ja mostra la confrontació amb l'anterior llei  "Ley de Salud Sexual y Reproductiva y de Interrupción Voluntaria del Embarazo",  aprovada l'any 2010 per majoria parlamentaria de diferents partits polítics sota el govern de J.L. Rodriguez Zapatero i recolzada pel 53% de la població.  

Difícilment trobarem més ben reflectit en uns títols la distància d'opinions, idees, conceptes democràtics, sentit de la llibertat personal, consideració a l'autonomia de la dona i respecte al dret a decidir sobre el propi cos.

La nova “ley orgànica para la protección...”  ataca rabiosa i anul·la  la “ley de salud sexual i reproductiva…” a pesar que  cada vegada hi ha més proves que en els països on la interrupció voluntària de l’embaràs és lliure, en els termes de l'actual llei de 2010, la morbiditat i la mortalitat relacionades amb l'avortament es redueixen, així com el número d’interrupcions voluntàries de l’embaràs .

L’avantprojecte de Llei  només permet l’avortament en dos casos ( supòsits) : quan la dona ha sigut violada (fins a les 12 setmanes de gestació i si ho va denunciar en el seu moment), o quan estiga en risc la seua salut física o psicològica (fins a les 22 setmanes). Este últim supòsit inclou el de malformació fetal, però només quan l'embrió siga inviable i que això puga suposar trastorns psicològics per a la mare.

Vist el contingut, el ministre Gallardon demostra que endemés de no interessar-li  la salut sexual i reproductiva de les dones, tampoc li interessen els drets de l’embarassada quan l’obliga a continuar un embaràs que potser no desitge;  l’imposa el martiri, per poder avortar, d’anar de consulta mèdica a consulta psiquiàtrica a fi d’obtenir un certificat que en el millor del casos la declararà inestable mental; o com 30 anys arrere  l’obliga a viatjar  a l’estranger o buscar la clandestinitat per  interrompre l’embaràs.

I de quina protecció de la vida “del concebido no nacido”  parla quan impera sobre l’opció d’avortament d’un embrió o un fetus malformat, deixar que es desenvolupe i si arriba a nàixer permetre que quede abocat a una vida penosa, en alguns casos dramàtica i completament dependent  per a poder sobreviure? Tot això reduint les ajudes a la dependència.

L’únic que defensa la llei  Gallardon és  la  ideologia ultra conservadora, i la promesa feta a la dreta recalcitrant i l’església integrista.

Altrament, l’avantprojecte contravé totes les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut. L’OMS, en el document “Avortament sense riscos: guia tècnica i de polítiques per a sistemes de salut”  entre altres formulacions contundents assenyala "el vincle inextricable entre la salut de la dona i els drets humans, i la necessitat de lleis i polítiques que els promoguen i protegisquen". Per tal d’aconseguir la defensa d’eixos drets, demana  "... un entorn regulatori i polític propici per a garantir que cada dona tinga un accés senzill a servicis d'avortament de bona qualitat...” i que “... les polítiques han d'orientar-se a respectar, protegir i complir els drets humans de les dones per a aconseguir resultats de salut positius".

Les critiques contra l’avantprojecte de llei són fulminants, fins i tot dins del mateix PP. La resposta de les feministes, de grups i partits polítics que defensen la llibertat de la dona, de l’opinió internacional ha sigut immediata amb articles, informes, debats, declaracions, manifestacions, i actes organitzats quasi espontàniament que estan mobilitzant tot l’estat espanyol com “El tren de la llibertat”.

Tornem a la reclamació dels drets  de la dona  per decidir lliurement sobre el nostre cos, la nostra sexualitat i maternitat.

Tornem a  reclamar avortament lliure, gratuït i segur.

Tornem al clam “les dones parim, les dones decidim”.

Tornem més de 30 anys arrere en la lluita pels drets socials.

Tornem a sumar persones, homes i dones, en esta lluita que donàvem per conclosa. Una  suma en la que hem de destacar els grups de dones joves que han vist en la contrareforma de Gallardon  un atac directe a la decisió sobre la seua vida, i s’han adonat de la precarietat d’unes lleis i d’uns drets, que consideraven consolidats, quan és la dreta qui governa.

A les dones ens ha costat sang i segles arribar a què legalment se’ns respecte, ara ens neguem a donar ni un pas enrere, perquè cada dona és l’ama del seu  propi cos i ningú no pot decidir per ella. 

                                                                                                                          Pepa Guardiola