Tal i com estava previst, dissabte 1 de
febrer, a les 5 de la matinada partien de Pedreguer els dos autobusos
organitzats per la Xarxa de Dones de la Marina Alta. El cartell de destí,
marcat amb lletres lluminoses, indicava “ Tren de la Libertad”.
La delegació de la Marina Alta sumava quasi un
centenar de dones i alguns homes, de Benissa, Calp, Teulada, Xàbia, Gata, Pedreguer, la Xara, Jesús Pobre,
Dénia, Orba, Pego, Beniarbeig, El Verger, i també d’Altea, Benidorm, Xàtiva i
Gandia. Hi havia representació de les
associacions Dones Cabal de Pego, Dones d’Orba i Femme força de Pedreguer.
Iniciàrem el viatge amb emoció i nervis
continguts pel que podia esperar-nos a Madrid. Un oratge amb pronòstic de
pluges, i l'anunci d'un desbordat servei d’ordre dels actes programats.
Segons ens comunicaren des de la “Plataforma Nosotras decidimos” el servei d’ordre, format
per 200 dones de Madrid, no donava abast
per acudir als diferents fronts que suposava la recepció de dotzenes d’autobusos,
trens de tota la península i avions provinents de les illes i d’alguna ciutat
d’Europa. De la previsió inicial sobre la participació d’uns pocs milers de
persones, s’havia passat a la certesa que acudirien vàries desenes de miler.
Però quan el convenciment del què fas i perquè
ho fas és ferm, quan saps que la raó
està de la teua part, quan vas a defensar els teus drets, la teua independència
i llibertat, i alhora la de les persones que t’envolten en el present i també
de les que t’han de succeir en un futur, l’organització flueix quasi de manera
espontània.
Amb aquesta unió de voluntats s’entén que la
recepció de les nombroses persones que aplegarem fora impecable. La concentració puntual, i fins i tot el bon
oratge decidira acompanyar-nos amb un sol hivernenc que ressaltava la marea
violeta i el colorit tren de la llibertat.
Els actes en contra de la reforma de la llei
de l'avortament van començar amb l'arribada en tren, a l’estació madrilenya
d'Atocha, de les dones d'Astúries que foren
rebudes entre abraços, aplaudiments i al crit de “si es pot” i “Gallardón,
dimissió”. Fora, la concentració de les
persones que havíem arribant en altres mitjans de transport omplíem
l’esplanada, els carrers i avingudes properes.
Tot seguit es va formar la capçalera i va
començar la manifestació multitudinària.
Segons l’organització 100.000 persones; segons fonts oficials no paga la pena
entrar a considerar els números, perquè és notori que comptem restant.
La manifestació transcorregué des d'Atocha
fins a la plaça de Neptú passant pel Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i
Igualtat. La gran marea violeta desprenia energia, força, color, al so de danses, batucades, cançons reivindicatives, frases de demanda, i s’adornava amb
pancartes, cartells, disfresses, ninots al·lusius... Possiblement haja sigut una de les
manifestacions més vitalistes, lluminoses i actives de les nombroses que s’han
realitzat d’ençà que començà la crisi i els atacs al benestar.
El grup de la Marina Alta lluïa amb els mocadors violeta, dúiem cartells amb frases contundents,
la pancarta de les dones “femme força”, i una bella pancarta que es va
convertir en el punt d’encontre de mirades i càmeres.
En arribar a “La Plaza de las Cortes”, uns
enreixats alts i una bateria de furgonetes de la policia tallava la
manifestació. Només es permeté el pas a
tres delegades de les associacions impulsores de la iniciativa, junt a la
portaveu parlamentària del PSOE, Soraya Rodríguez, que registraren en el
Congrés dels Diputats un manifest amb el títol “Perquè jo decidisc”.
En el
manifest es demana al Govern que mantinga l'actual llei que estableix
l'avortament lliure com un dret de la dona fins a la setmana 14. S’exigeix al president de l'Executiu, Mariano Rajoy i a
Gallardón, que retiren la reforma “perquè va en contra de la dignitat de les
dones i les sotmet a tractes degradants, ingerències arbitràries i tuteles
coactives en la decisió de ser o no ser mare”.
Durant la vesprada es va celebrar una
assemblea en l'Auditori Marcelino Camacho de CCOO, que es va obrir amb la
lectura del manifest i la intervenció de Begoña Piñeiro, presidenta de la
Tertulia de Comadres. Els 52 de trons de paraula sol·licitats hagueren de
limitar la seua intervenció a 2 minuts.
Per la Marina Alta va parlar una de les
fundadores de la Xarxa de dones de la Marina, Julia Gonzalez Maillo, que va exposar breument els tres objectius en els quals la Xarxa de
dones t’he centrat el seu treball,
-La lluita contra el terrorisme masclista.
-El reconeixement del treball i la visibilització de les dones, amb els
Premis 8 de març.
-La salvaguarda dels drets aconseguits.
“Ara
este últim objectiu es fa prioritari
perquè amb la disculpa de la crisi econòmica el govern de Rajoy pretén eliminar
els drets que tenim. Però que ningú pense que amb propostes de lleis
retrogrades ens va a distraure dels
nostres projectes i objectius per al futur. Triplicarem forces totes unides i
treballarem en cada un d'ells, sense descuidar-ne cap.
A les dones ens ha costat sang
i segles arribar fins ací, i no renunciarem ni als drets aconseguits ni als que
ens plantejàvem aconseguir” .
Va concloure la nostra portaveu.
Arribàvem a la Marina Alta a mitjanit. Com
diu una companya de Benissa:
“Tornàvem
plenes i exultants, guardant per sempre una meravellosa e irrepetible
experiència que mai ningú pot llevar-nos: la vivència d’un moment històric de
lluita pels nostres drets, per la nostra
dignitat com a éssers humans, com a dones. I eixe moment no ha pogut ser més
emocionant, reconfortador i joiós, ja que ens hem demostrat a nosaltres mateixa,
a este govern reaccionari a l'església i a tota la ciutadania, que estem unides
i estem plenament preparades per a mamprendre les accions que faça falta fins
aconseguir ser tractades amb justícia, dignitat i igualtat”
La iniciativa de “El Tren de la libertad” va
nàixer en Astúries, dies després de l'aprovació pel Consell de Ministres de
l'avantprojecte de la llei de Gallardon,
durant un encontre entre la Tertúlia Feminista les Comadres i las Mujeres
por la Igualdad de Barredos. En a penes tres setmanes al Tren de la Llibertat
es van pujar organitzacions i persones de totes les parts del món. Malgrat una manifestació tant multitudinària, així com altres moltes que han eixit al carrer, les critiques fulminants de l’opinió internacional, la resposta de les feministes, de grups i partits polítics que defensen la llibertat, els nombrosos informes, debats i declaracions contra la llei Gallardon, els diputats i diputades del PP en el congrés es van negar el dimarts 11 de febrer a retirar un avantprojecte de llei que suposa un atemptat contra les dones en matèria de drets sexuals i reproductius, que ens separa de forma greu del context legislatiu dels països del nostre entorn, i significa un retrocés social de més de 30 anys.
Però el Tren de la llibertat de les dones està en marxa, i és imparable.
Pepa Guardiola, febrer 2014
Endavant amb el tren de la llibertat. M'ha agradat molt la crònica i l'optimisme que transmets.
ResponEliminaSalutacions