Tants anys, he perdut el compte, com en les seues copes el vent no deixava quallar les olives o la mosca blanca les prenia per niu.
Pensava que, esgotades, la seua vetusta fertilitat havia claudicat front a les inclemències del temps i el ja real canvi climàtic.
L'hivern passat, les vam podar i els vam llevar brancatges caducs.
Potser s'han sentit renovades, alleugerides de produccions pretèrites, agraïdes per l'atenció prestada, i malgrat l'oratge sec i calorós ens ompliran més d'un setrill d'oli junt algun pot d'olives trencades, marcides o adobades amb aigua de mar.
Enguany ens regalaran la taula amb la delícia de les seues naturals essències gastronòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada