I de sobte, l'airet que entra per la finestra ha deixat d'arrossegar
l'olor trista a muntanya cremada, per dur un subtil perfum a terra
mullada.
Quan pensava que a la Marina els núvols no tornarien mai més a
regalar-nos aigua, vet aquí la flaire i el soroll de la pluja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada