NOSALTRES LES ESCRIPTORES. Un univers de lletres reclama espai.

Importantíssima i preciosa l'exposició "Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps" inaugurada a València com a tret d’eixida de la 4a Plaça del Llibre.

De sobte, resulta que no en som cinc, ni deu ni quinze ni vint, ni cinquanta ni cent  ni dues-centes, sinó més de quatre-centes cinquanta. Quasi mig miler d'escriptores valencianes amb nom propi que hem dedicat, entre  centenars d'altres quefers, part de la nostra vida a escriure què ens passa, a contar què i com vivim, a versar què sentim, a explicar què volem o narrar què inventem.
Ah! Que on érem? Algunes, afortunades, nascudes al segle XX, apareixíem editades en llibres i mig conegudes o reconegudes i llegides. Poques, massa poques, 3 o 4 avantpassades anomenades en un racó de la història. La resta, simplement cobertes de cendra, invisibilitzades, esborronades, ocultes intencionadament sota muntanyes de documents, tancades a clau i pany per una societat patriarcal i misògina que ha reclòs les dones i ha intentat negar qualsevol creació cultural nostra.

Però la consciència, la voluntat, l'esforç acaben per fer surar la veritat. I aquí ens teniu, fent-nos visibles, de nom present, reclamant l'espai de les nostres lletres.

Vinga! Capbusse-vos en la realitat desvetllada i descobriu un món que sempre ha existit. Enhorabona i mil gràcies Manola Roig, Rosa Roig, heu fet un gran treball, una exhaustiva recerca que ha donat com a resultat una antologia necessària de les nostres amagades escriptores i una exposició d’excel.lent contingut, muntatge àgil, amé, didàctic, accessible, una immillorable presentació i un pràctic i adient format per a viatjar amunt i avall del País.
L'acte d'inauguració, conduït per Manolo Gil, va ser emocionant i memorable, una acurada selecció de textos que mostren què s'està perdent la cultura i la societat en no tenir-los a l'abast.

Sort que aneu-anem fent i seguiu-seguim fent això i més.