divendres, 27 d’abril de 2018

UN CRIT MULTITUDINARI: NO ÉS ABÚS, ÉS VIOLACIÓ


Dia trist, de ràbia, desolació, sensació de desemparament de la justícia i d'una intervenció judicial que de nou ens menysprea,  desconsidera i culpabilitza a les dones.
Esperàvem la sentència de "La Manada" amb impaciència i temor. Impaciència perquè cinc  mesos per a fallar és un temps més que llarg, una vegada conclòs el juí. Amb por perquè quants més dies passaven més s’intuïa un debat contraposat entre els magistrats del tribunal. I la contraposició de postures suposava, com així ha sigut, la defensa dels acusats per part d'algun d'ells i la consideració que eren innocents, amb un argumentari final d’exculpació de “la manada” i la conclusió que no hi havia víctima, que la xica no havia sigut violada sinó, com estem acostumades a escoltar, que s’havia deixat fer.
Però amb quines mentalitats s’executa  la justícia? Si els jutges són imparcials, com pot haver tanta disparitat d’opinios?
Sí, la llei és igual per a tota la ciutadania,  però la ideologia i la manera de veure el món no és igual en els qui l'apliquen, i això queda palès en els dictàmens i sentències.
En especial en els últims temps, la justícia cega s'ha tornat coixa i ranqueja cap a la dreta de manera ben evident.

En la sentència de la manada ens ha indignat la reducció del temps de presó, dels 20 anys que demanava  la fiscalia s'ha condemnat els depredadors a 9 anys, però el que ens ha desolat i ens ha fet cridar de ràbia és que la resolució determina que no hi havia agressió sexual ni violació, sinó un abús sexual. Esta sentència tergiversa el concepte de violació quan, amb tants fets terribles presentats al juí, nega que la víctima haguera sigut violada. Es pot ser més contradictori? Des de quina perspectiva es contempla i analitza un atac sexual miserable,  ple d’agressions manifestes?
El concepte de violació és molt simple: forçar a alguna persona a  mantenir un acte sexual. I la força es pot aplicar de mil maneres i en mil àmbits, la resta d'explicacions són enganyifes i subterfugis.
Potser el més terrible d’aquesta sentència és que obri la porta al canvi de nom dels violadors que passaran a ser abusadors; i tantes i tantes dones violades, passaran a una escala  menor de maltractament i agressió: de violades a abusades. Si seguim així, acabaran per agredir-nos a la llum del dia i dir-nos que ens queixem per vici.

No demanàvem una sentència exemplificant, sinó una sentència justa que posarà els agressors, violents i prepotents al seu lloc de masclistes, depredadors sexuals, organitzats en grup malèvol que  atempta contra les dones; esperàvem una sentència que ens fera sentir a totes que la justícia ens defensa i protegeix. No ha sigut així, la sentència ens ha deixat abandonades.
Ara entenem millor eixes dones maltractades diàriament que no denuncien perquè no confien que el sistema judicial puga frenar el seu agressor, per contra temen acabar per ser humiliades o burlades i doblement maltractades.

Però cada vegada som  més les dones insubmises del patriarcat i hem après a unir-nos i reaccionar contra les violències i abusos del masclisme, es nota  la força de la sororitat i la consciència de la igualtat. Per això el mateix dia d’una sentència que victimitza més la víctima  els carrers i places s’han emplenat de dones i homes cridant “No és abús, és violació”.  I seguirem cridant.

Pepa Guardiola

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada