Moltes gràcies, Matria, pel reconeixement a la meua obra literària, un orgull rebre la càlida acollida d'amigues i companyes en el feminisme.
Queden molts sostres de vidre per trencar, i en la cultura i en el món
de l'art ben prompte ens frenen. El patriarcat no vol models de dona que
facen perillar la cultura androcentrica. Ai! companyes, quant de camí
ens queda per recórrer cap a la igualtat.
PARLAMENT RECONEIXEMENT MATRIA
16-Abril- 2019, Biblioteca Dénia
Agrair la deferència cap a la meua persona i obra. Un honor i més venint de companyes de treball feminista.
Matria s'ha guanyat el respecte i reconeixement en tota la comarca per les propostes i actuacions en favor de la igualtat i contra la violència de gènere, amb activitats, tallers, programes en defensa de la dona maltractada i per a prevenir la violència de gènere. Liderant les campanyes de vacunació del 25N, convocant concentracions a Dénia cada vegada que hi ha un feminicidi, des de fa dos anys organitzant el viatge a la manifestació de València del 8 de març, i també des de fa dos anys amb la convocatòria d'aquest Certamen literari per la igualtat de gènere.
Hi ha un aspecte en la lluita per la igualtat de la dona que fins als últims anys no s'ha contemplat amb la intensitat deguda, possiblement perquè la gravetat dels altres aspectes, (violència de gènere, bretxa laboral, discriminació salarial, feminització de la pobresa, escassa representació pública...), es tracta de la igualtat de la dona en el món de la cultura, i més concretament la nostra participació activa en el terreny de la creació intel·lectual, artística, filosòfica, literària, científica ...
Mobilitzar-nos per aconseguir la igualtat cultural és més important i necessari del que en un principi podem pensar, només cal recordar que ha sigut la unió entre "el poder i el saber" la matèria amb què s'han conformat els grups dirigents de cada societat patriarcal. L'accés a la cultura ha sigut tan elitista com l'accés al poder, i als grups marginats se'ls ha privat el pas a ambdós camps.
No és per casualitat que sent les dones les primeres transmissores de la llengua, l'educació, la creativitat, com a mestres, mares, àvies, germanes majors, figurem tan escassament en els llocs rellevants de la cultura. Transmetem, però no transcendim.
L'androcentrisme ha configurat l'arquetipus d'home, i per exclusió complementària el de la dona, ha atorgat papers i educat per construir el món, la societat, la cultura, de la mà, la mirada i la figura de l'home (convé afegir blanc i ric), com si eixe fora l'ordre natural de l'univers i el patriarcat la seua praxi.
La cultura oficial, creada des de la perspectiva androcèntrica del món, ha sigut un mitjà de perpetuació de les desigualtats de la societat patriarcal. Per això, al llarg de la història se'ns han ocultat molts models de dones diferents del tradicional, d'aquell que ens assigna un paper submís, secundari i passiu.
Els models de dona que conformen l'imaginari cultural i artístic estan cosificats pels autors que han transcendit (pintors, escriptors, escultors...). Com denuncia Virgínia Woolf "representen allò que els homes desitgen de les dones, però no sempre allò que les dones són en si mateixes".
En literatura, la visió androcèntrica amb què es formulen els arguments, els personatges, els escenaris, el mateix llenguatge, ens aboca a una interpretació parcial de la realitat i de la humanitat.
Si les dones, després de moltes lluites,hem accedit a la política, és per assumir el poder que ens pertoca i fer política en defensa dels drets humans; si les dones, després de molts menyspreus, hem accedit a la cultura, és per ocupar l'espai que ens correspon, sense sostre de vidre que ens veten l'accés a una bona difusió de la nostra obra, i amb plena llibertat de crear la cultura de la igualtat en la diversitat. Tenim molt a dir i molt a aportar.
Per això, les forces del masclisme retrògrad que han reviscolat com a zombis, volen acabar amb tots els avanços que hem aconseguit en la lluita feminista i ens han declarat el seu enemic número u, no volen que seguim avançant, ens volen tornar a tancar en casa, a la feina domèstica de servir al baró, submises, transmetent la cultura androcèntrica i els rols del patriarcat.
Però ni un pas enrere, en uns dies tenim a la nostra mà el gest democràtic que acabarà amb la desfilada fantasmagòrica que pretén tornar-nos als cinquanta. I després a seguir la nostra lluita, que no ens distraguen tenim molt a fer.
Actuacions com aquest certamen literari de Matria són essencials. Escriure literàriament sobre de la problemàtica de la igualtat de gènere, narrar sobre la realitat que vivim les dones, reflexionar i fer plantejaments narratius des d'una perspectiva diferent de la tradicional són imprescindibles per a seguir avançant.
I com deia fa uns dies en un altre parlament, no es tracta de fer una literatura de gènere feminista, es tracta de reformular els canons literaris amb perspectiva igualitària, introduir la mirada violeta i la tinta violeta del feminisme per universalitzar la literatura incloent la humanitat sencera.
Vull encoratjar les dones a crear, a expressar-nos i plasmar l'art i la ciència que duem dins, a mostrar sense por la nostra obra, a obrir la porta perquè vole lliure la nostra veu.
Així, des de l'amplitud de mirades i diversitat de veus desconstruirem canons, replantejarem models, teixirem formes socials d'actuar més justes, més igualitàries, més compartides, més lliures i més humanes.
Gràcies Matria, i a seguir lluitant per la igualtat.
Agrair la deferència cap a la meua persona i obra. Un honor i més venint de companyes de treball feminista.
Matria s'ha guanyat el respecte i reconeixement en tota la comarca per les propostes i actuacions en favor de la igualtat i contra la violència de gènere, amb activitats, tallers, programes en defensa de la dona maltractada i per a prevenir la violència de gènere. Liderant les campanyes de vacunació del 25N, convocant concentracions a Dénia cada vegada que hi ha un feminicidi, des de fa dos anys organitzant el viatge a la manifestació de València del 8 de març, i també des de fa dos anys amb la convocatòria d'aquest Certamen literari per la igualtat de gènere.
Hi ha un aspecte en la lluita per la igualtat de la dona que fins als últims anys no s'ha contemplat amb la intensitat deguda, possiblement perquè la gravetat dels altres aspectes, (violència de gènere, bretxa laboral, discriminació salarial, feminització de la pobresa, escassa representació pública...), es tracta de la igualtat de la dona en el món de la cultura, i més concretament la nostra participació activa en el terreny de la creació intel·lectual, artística, filosòfica, literària, científica ...
Mobilitzar-nos per aconseguir la igualtat cultural és més important i necessari del que en un principi podem pensar, només cal recordar que ha sigut la unió entre "el poder i el saber" la matèria amb què s'han conformat els grups dirigents de cada societat patriarcal. L'accés a la cultura ha sigut tan elitista com l'accés al poder, i als grups marginats se'ls ha privat el pas a ambdós camps.
No és per casualitat que sent les dones les primeres transmissores de la llengua, l'educació, la creativitat, com a mestres, mares, àvies, germanes majors, figurem tan escassament en els llocs rellevants de la cultura. Transmetem, però no transcendim.
L'androcentrisme ha configurat l'arquetipus d'home, i per exclusió complementària el de la dona, ha atorgat papers i educat per construir el món, la societat, la cultura, de la mà, la mirada i la figura de l'home (convé afegir blanc i ric), com si eixe fora l'ordre natural de l'univers i el patriarcat la seua praxi.
La cultura oficial, creada des de la perspectiva androcèntrica del món, ha sigut un mitjà de perpetuació de les desigualtats de la societat patriarcal. Per això, al llarg de la història se'ns han ocultat molts models de dones diferents del tradicional, d'aquell que ens assigna un paper submís, secundari i passiu.
Els models de dona que conformen l'imaginari cultural i artístic estan cosificats pels autors que han transcendit (pintors, escriptors, escultors...). Com denuncia Virgínia Woolf "representen allò que els homes desitgen de les dones, però no sempre allò que les dones són en si mateixes".
En literatura, la visió androcèntrica amb què es formulen els arguments, els personatges, els escenaris, el mateix llenguatge, ens aboca a una interpretació parcial de la realitat i de la humanitat.
Si les dones, després de moltes lluites,hem accedit a la política, és per assumir el poder que ens pertoca i fer política en defensa dels drets humans; si les dones, després de molts menyspreus, hem accedit a la cultura, és per ocupar l'espai que ens correspon, sense sostre de vidre que ens veten l'accés a una bona difusió de la nostra obra, i amb plena llibertat de crear la cultura de la igualtat en la diversitat. Tenim molt a dir i molt a aportar.
Per això, les forces del masclisme retrògrad que han reviscolat com a zombis, volen acabar amb tots els avanços que hem aconseguit en la lluita feminista i ens han declarat el seu enemic número u, no volen que seguim avançant, ens volen tornar a tancar en casa, a la feina domèstica de servir al baró, submises, transmetent la cultura androcèntrica i els rols del patriarcat.
Però ni un pas enrere, en uns dies tenim a la nostra mà el gest democràtic que acabarà amb la desfilada fantasmagòrica que pretén tornar-nos als cinquanta. I després a seguir la nostra lluita, que no ens distraguen tenim molt a fer.
Actuacions com aquest certamen literari de Matria són essencials. Escriure literàriament sobre de la problemàtica de la igualtat de gènere, narrar sobre la realitat que vivim les dones, reflexionar i fer plantejaments narratius des d'una perspectiva diferent de la tradicional són imprescindibles per a seguir avançant.
I com deia fa uns dies en un altre parlament, no es tracta de fer una literatura de gènere feminista, es tracta de reformular els canons literaris amb perspectiva igualitària, introduir la mirada violeta i la tinta violeta del feminisme per universalitzar la literatura incloent la humanitat sencera.
Vull encoratjar les dones a crear, a expressar-nos i plasmar l'art i la ciència que duem dins, a mostrar sense por la nostra obra, a obrir la porta perquè vole lliure la nostra veu.
Així, des de l'amplitud de mirades i diversitat de veus desconstruirem canons, replantejarem models, teixirem formes socials d'actuar més justes, més igualitàries, més compartides, més lliures i més humanes.
Gràcies Matria, i a seguir lluitant per la igualtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada