diumenge, 22 d’agost del 2021

A les germanes d'Afganistan

 

La humana ignomínia

envela la terra.

Vestida de dol,

la Lluna Plena d'agost,

ens observa avergonyida.

Coberta d'estupor

denúncia amb llum d'angoixa

la misèria,

l'avarícia,

la prepotència,

la violència,

la injustícia.

I per consolar tristeses

deixa un raig tebi a cada llàgrima.

Besa llàgrimes de dones

de cossos esclaus,

vestides de càrcer,

esborrades d'imatge

i noms amagats,

robats els ànims,

anihilades les voluntats,

els ulls prohibits,

els carrers vedats.

No, no cante

a la lluna d'agost.

Enguany plore amb ella,

per les Germanes d'Afganistan.

                                                        Pepa guardiola

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada