Un ventall de llums daurades s'ha obret amb el capvespre. El combregat de les ànimes ha envaït el cel, cavalcant sobre núvols maragda. Ni tan sols ha esperat el toc de la mitjanit, que marca el pas de Tots Sants al Dia de Difunts.
Ansioses venien les animetes per deixar-se sentir. Aquesta nit no apareixen per acompanyar ningú que mor sol, aquesta nit venen perquè les acompanyem a elles.
Ahir vaig anar al cementiri per omplir de flors tombes dels avantpassats.
Hui de matí els he encès les llumenetes.
Ara m'apresse a comprovar que les palometes d'oli continuen flamejant i que a l'altaret no he oblidat cap imatge dels difunts estimats. Sé que no hi són al complet, però els qui no figuren en imatge llueixen en el meu cor.
Ma mare em somriu eternitzada des de la joventut, com m'agrada contemplar-la, molt abans que repartira la seua vida entre filles i fills a retalls d'energia i d'amor; molt abans que la cruenta vellesa li minvara la ment i el cos. Sé què vol, que conte als meus descendents les contalles que ella ens contava a canvi de tots els rosaris que ens feia resar. Pagava la pena els llargs resos pel regal posterior dels contes que ens narrava, d'éssers que porgaven penes, de personatges condemnats, de monstres informes, de morts, d'historietes de por que em duien al llit mirant de reüll si em seguia una ànima en pena, i em feien buscar sota el llençol, tapada cap i tot, unes paraules de consol que ajudara aquell esperit turmentat a trobar la pau.
Continue transmetent tan intensa i emotiva tradició. Ajude als meus descendents a entendre la mort. I els conte collars de contalles d'éssers creats per la imaginació del poble per vèncer la por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada