Visita al col.legi Graüll de Xàbia

Qui pot resistir-se a una invitació, escrita en preciosa carta de colors, dient que estan llegint un llibre teu i que et volen conėixer? Jo no. 
Per això he estat este matí al col.legi Graüll amb els xiquets i les xiquetes de 2n parlant de contes, novel.les, lectures, escriptures... 
Ens hem fet ben amigues i amics.

Roses de sempre

Mig segle llarg de tronc i arrels, i cada primavera ompli amb una fabulosa florida el racó del jardí que ocupa en solitari. 
Un regal esplèndid de la natura.

UNA EXPOSICIÓ LLIURE DE TABÚS: “AUTOCOÑOCIMIENTO”

Carmen S. Ruano presenta la seua col.lecció “Autocoñocimiento” en l’Exposició de Primavera, del cicle expositiu 2015-2016, amb què l’EATIM de Jesús Pobre celebra les estacions de l’any amb mirades per la igualtat de gènere.

Psicòloga, sexòloga, feminista, sòcia activa de la Xarxa de Dones de la Marina Alta, Carme S. Ruano ens va sorprendre gratament a 2014 mostrant-nos la seua recent descoberta faceta de creació artística en l’exposició “Dones... de tots els colors”, un conjunt de tapissos realitzats amb teles reciclades que versionaven, amb innovadora mestria, imatges conegudes ( fotografies, quadres, cartells...) de dones de tot el món.

La bona acollida i l’impacte que va causar l’obra exposada va marcar l’inici d’un seguit d’exposicions, individuals o col.lectives, i la selecció dels seus treballs en diferents esdeveniments.

Autodidacta en el món de l’art, com es defineix ella mateixa, el seu autoaprenentatge ha sigut ràpid i fructífer per la quantitat, qualitat i evolució dels treballs creats, en a penes dos anys, cada vegada amb major tècnica compositiva i llibertat creativa. Ja no es cenyeix a recrear imatges conegudes, ara escorcolla en les sensacions, idees, conceptes, vivències pròpies i construeix una obra plàstica completament original, fidel a ella mateixa com a dona, feminista, psicòloga i, en el cas de la col.lecció actual, inspirada sense tabús, precisament per a trencar-los, en el treball de sexòloga que du exercint durant més de 25 anys.

Al catàleg de l’Exposició “Autocoñocimiento”, Carme S. Ruano ens explica el títol i el sentit de l’obra presentada:

“Terme del feminisme en el que es fa un joc de paraules per a trencar i impactar amb l’objectiu de prendre consciència de la necessitat de què la dona es reconcilie amb aquesta part del seu cos denigrada, maltractada i objectualitzada”. Arreplega el terme que juga amb la paraula “cony”, d’ús habitualment despectiu, “per elevar-lo a la categoria de saviesa unint així la dicotomia ment/cos, llargament arrossegada a través de generacions i que tant de mal ha fet a les dones, per a utilitzar la vulva com a vehicle que permeta la integració d’esta dualitat des d’un punt de vista positiu, de plaer i amb una gran carrega de poder personal”.  

La col.lecció està formada per una vintena de quadres-tapissos, confeccionats amb una extensa varietat de teles, que desvelen les intimitats del sexe de les dones reflectides en vulves poètiques carregades d’una ocurrent gamma d’emocions i situacions, que l’artista plasma mitjançant la fantasia  del disseny, la imaginació compositiva, les textures i colors de les teles, junt a títols tan suggerents com “Alada”, “Contenta”, “Verge”, “Descarada”,  “Tòxica”, “Mutilada”, “Passional”, “Espiritual”....

Un treball que ens convida a reflexionar sobre els prejudicis, mites, pors, menyspreus, culpes, burles referents a la sexualitat femenina; que ens fa replantejar-nos conceptes, formes de mirar, de parlar; que ens mou a descobrir sensacions, sentiments, energies, a respectar i respectar-nos, a divertir-nos, a valorar-nos, a conéixer-nos i que ens coneguen com a dones a les que el sexe ens proporciona i proporciona múltiples vivències, emocions, plaers, molt més enllà dels quefers purament reproductius als que d’antuvi ens destina de manera repressiva i castrant la societat patriarcal.

Leonor Taboada, a la dècada dels setanta del segle passat, en “Cuadernos Feministas. Introducció al Self-Help” deia que «El  cos de dona està colonitzat i respon a la ideologia del colonitzador... Les dones necessitem una arma curta per a defendre'ns de l'opressió, i eixa arma és el coneixement...”

L’exposició “Autocoñocimiento” de l’artista Carme S. Ruano ens ajuda i estimula a recórrer bellament el camí cap a la llibertat, sense prejudicis, complexos ni tabús. Pas a pas  transitem cap a l’autonomia i la descolonització del nostre cos i la nostra imatge.

(Podeu visitar, entretenir-vos, parlar i observar l’exposició Al Pati Centre d’Art de Jesús Pobre, fins el 26 de juny, de dilluns a divendres de 10h a 13h, diumenges de 10h a 14h)

Pepa Guardiola

  

Al ceip S.Francesc de Borja de Gandia

Divendres passat vaig estar al col.legi S. Francesc de Borja de Gandia, un edifici preciós construït durant la 2a República. 
Un Centre escolar motivador, inquiet, integrador i formatiu. Vaig fer 6 sessions seguides parlant amb xiquets i xiquetes dels meus llibres "La bola de pol.len", "I jo què seré?", i "Els ulls de la Nereida". Vaig acabar tan esgotada que he necessitat el cap de setmana sencer per reposar-me. Crec que estic major per a tant de trot. Però només per l'entusiasme que mostren les criatures, l'esforç paga la pena...

Xabia Folk 2016

D'any en any creix el Xàbia Folk.
Dos vetllades de deixar-nos encisar per les meravelles de la música tradicional; divendres amb els sortilegis de la trikitixa de Kepa Junquera units als encanteris corals de les Sorginaks, i el regal afegit dels ritmes embruixadors de la RAS; dissabte amb els conjurs dansaires dels Germans Caballer, i les invocacions a la força de la terra de El Naán i el seu Código de Barros.
Diumenge l'elixir de la cloenda, amb tallers de productes típics, tast de vins i d'oli, i la música de La Trocamba Matanusca.

Encontre al riurau Arnauda amb alumnes del Trenc d'Alba

Matí molt agradable al riurau Arnauda. Ben feliç en l'encontre amb alumnes i mestres de C.P. Trenc d'Alba que han dedicat uns dies a llegir, escenificar, dibuixar... els "Contes de Riurau". 

Hui com a cloenda hem compartit unes hores i els he contat algun dels Contes a la manera com me'ls contaven a mi de menuda. 

Gràcies xiquets, xiquetes i mestres del "Trenc d'Alba" pel treball ben fet.

Nota d'Isabel Martí Chulià: "Ha sigut un gran plaer escoltar-te una vegada més. Aprendre d'una gran mestra l'habilitat en la resposta a les preguntes d'un auditori menut. Una gran satisfacció observar les caretes de sorpresa, dubte, susto, curiositat dels xiquets i xiquetes. Seguim la tasca de transmisió generacional."

Gràcies Isabel. 

http://xabiaaldia.com/fotonoticia-els-xiquets-del-trenc-dalba-al-riurau/