Seguint els actes literaris propis del mes d'abril, lletres impreses i rams de roses, vaig participar en la IV Fireta del Llibre de Bocairent, parlant dels meus llibres, en especial "
El desordre de les Dames" i
"L'univers de les idees perdudes".
La Regidoria de Cultura i la Biblioteca de Bocairent oferien un programa cultural ben elaborat per atraure a majors i menuts, amb presentacions de llibres: "La serra de Mariola i el comerç de la neu" de Pasqual Boira i Ximo Tormo, "Los cuentos muertos" de José Vicente Galiana , "Bagassa primerenca, beata tardana" de Vicent J. Sanz; un concurs de cal.ligrames; la representació de l'obra "Corruptia, una regió de l’est" a càrrec de Teatre de l’Enjòlit, entre altres. Una programació que abastava del 9 al 17 d'abril.
Vaig aprofitar la participació en la fireta del llibre per tornar a passejar per Bocairent i descobrir més de les meravelles que guarda. Entre els racons nous que vaig conéixer em va sorprendre el monestir rupestre, l'espai en si i la història em deixaren fascinada.
Hi ha pobles que t'atrapen només tocar els peus la seua terra, Bocairent n'és un d'ells. Si la natura li ha regalat paratges encisadors ( malgrat la fam desbocada del foc), el quefer dels homes i dones que l'han poblat al llarg dels segles ha deixat una empremta arquitectònica i artística rica i ben conservada: les caves de neus, les covetes dels moros, els ponts... I el conjunt urbà del casc antic que t'embruixa. Carrers empedrats i costeruts, que giravolten a trot i a dret, quasi laberíntics, arrapant-se segurs a la roca. Llenços de murades, escales tallades en la mateixa pedra del terra, replans menuts adornats amb testos, miradors al barranc, placetes, atzucacs. Cases restaurades plenes de vida, o tancades d'antuvi que encara conserven l'alè dels vells habitants. Fonts, aljubs, sèquies, hortets repenjats, runes rescatades de l'oblit que recuperen històries passades... I les coves excavades en la pedra blanca, que si no han quedat a la vista s'intueixen omnipresents de sota el sòl que aixafem i que et deixen la sensació d'un món semiocult on pot transcórrer qualsevol somni.
Impossible descobrir-ho tot en una jornada de visita. Ni tan sols en dos. Fins i tot, em consta, que els mateixos bocairentins ara i adés se sorprenen amb una vella construcció rescatada.
Des d'aquest bloc, vull agrair la invitació als organitzadors i organitzadores de la fireta, a les llibreries participants, a les persones que van facilitar el contacte i van fer les presentacions ( Julià, Noelia, Paqui), a Vicent que ens va mostrar el monestir, i a totes i tots, grans i menuts, que van mostrar la seua estima pels llibres i la cultura.
