"La memòria de les ones" al Club de de Lectura de Xàbia

 "La memòria de les ones" al Club de lectura en Valencià de Xàbia. Un plaer, les meues "ones" s'han passejat per la biblioteca del poble on van nàixer, en un encontre ben agradós i enriquidor.

Conversar amb lectores i lectors dels llibres que tinc publicats és per a mi reviure el procés creatiu de l'obra, però en companyia, i amb una història que ja no és només meua, perquè també pertany a les persones que l'han llegida i l'han feta seua, si els ha agradat.

Les trobades amb els clubs lectors tenen la vàlua de tancar el cercle creació-recreació, aportant-me com a escriptora les noves i diferents sensacions, opinions, reflexions, visions i perspectives de les persones que han llegit el meu-seu llibre.

Agraïda al Club de lectura en Valencià de Xàbia, format fa uns mesos, li desige una llarga vida, moltes lectures i molts encontres amb escriptors i escriptores.

Xarrades en xarxa, Ep rall, APunt

 Hui, en les "Xarrades en Xarxa" del programa "El Rall", d'Àpunt ràdio, en el Dia de la Poesia hem parlat de... poesia.

Deixe l'enllaç, hi som a partir del minut 42.

Clica 

Donart 2022, Gandia

 Dilluns passat es va inaugurar a Gandia la VIII Donart, una exposició col.lectiva i multidisciplinar que, promoguda i comissariada per l'escriptora Adriana Serlik, ve realitzant-se a Gandia entre el mes de març i abril per donar rellevància i transcendència a la creativitat de les dones i, alhora, mostrar la sororitat artística en centrar-se totes les obres participants al voltant de la mateixa temàtica proposada.
Les obres plàstiques i literàries de Donart 2022 estan inspirades en el lema "De la negació a la llibertat", a partir del qual reflexionem sobre la problemàtica de gestionar sentits i sentiments que ens ha volgut imposar el patriarcat.
Un orgull haver participat en les darreres tres exposicions. Enguany amb un text titulat "Albir humilitat, llibertat reclosa", referit a l'opressió de sentits, sentiments, voluntats, opcions de vida que la societat masclista ha emprat per tiranitzar secularment les dones.
Tant de bo Donart 2022 no siga l'última.
Amb el meu agraïment a la gran dona que ho ha fet possible Adriana Serlik .

"Albir humiliat, llibertat reclosa"

Sorolls atronadors de petjades prepotents
ensordeixen les oïdes i trontollen els ànims.

Esclats de fuetades despòtiques
cremen mirades i taquen de negre l'esperança.

Colps de vara repressora
rebenten els llavis i seguen paraules rebels.

Grillons de manaments tirànics 
emmanillen monyiques i turmells per immobilitzar voluntats.

Ferum d'idees engendrades per cervells dictatorials
segresten l'aire i ofeguen el lliure albir.

Humiliació, privació.

Sentits lacerats,

sentiments ferits,
cossos turmentats,
pensaments anihilats,
murs de la presó interior
que imposa el totalitarisme patriarcal
per recloure la llibertat.

                             Pepa Guardiola

                             Montgó-Xàbia 2022

8 de Març Dia Internacional de la Dona

 El 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, celebrem els nostres avanços, recordem les avantpassades, i tornem als carrers a cridar pels nostres drets i a reivindicar la lluita feminista.

El feminisme ha millorat la història de la humanitat, la de les dones, la de totes les persones i de l´espai comú que habitem. Des del seu sorgiment, fa tres segles, les dones hem denunciat l'opressió patriarcal, hem anat guanyant cadascun dels drets que hui tenim i continuem lluitant perquè el feminisme siga essencial en l’agenda política i en la consciència de tota la societat.

Guerres

 24-02-2022 explosió de nova guerra, i si totes són dramàtiques i terribles, aquesta, endemés, pot ser catastròfica.

La pitjor cara de la humanitat, la més dramàtica, violenta, monstruosa i terrible és la guerra. 

La guerra representa la maldat absoluta del comportament humà, la pèrdua de tots els valors que ens dignifiquen com a espècie, i la gran manipulació social sobre la qual s'instaura la jerarquia patriarcal.

L'avarícia, l'egolatrisme, la prepotència, la vanagloria, l'odi, el menyspreu són els components principals que alimenten l'inici de les guerres, i duen poblacions senceres a la desaparició.

El que mana la guerra  s'alimenta a diari dels components que creen el terror, la mort i la destrucció.

 Cal condemnar la guerra, les guerres, i que s'escolten les veus per la Pau.

Cal que les voluntats de Pau, superen les avarícies de la guerra.

Cal que la protecció de la vida anul.le el poder que pretén dominar matant.

Fem-nos sentir.

Jo hi seré a la concentració contra la guerra a Ucraïna.

Conte de Cap d'Any 2022

 Benvolgudes i benvolguts,

Buscar els camins antics de la Marina, passejar-los, seguir les petjades de les generacions  anteriors, escorcollar les restes materials que ens deixaren, ha sigut una de les eleccions més encertades que he pres per desempallegar-me del neguit provocat per l’anormalitat pandèmica i les restriccions de mobilitat.
Entre el boscatge de pins, crescuts durant l’últim mig segle en les franges de terra abandonada que no han sigut envaïdes per urbanitzacions, la contemplació del patrimoni rural que hem heretat s’ha convertit en un exercici encoratjador que m’ha ajudat a trobar espais de llibertat i sentir que les forces de la naturalesa no ens estan castigant als humans, sinó  que ens avisen perquè reflexionem sobre el pretèrit, el present i el futur.

Han sigut passejades poblades d'imatges, troballes, aromes, colors que en cada cantonada em transportaven a la memòria d’altres temps i que m'han reclamat ser protagonistes, enguany, de la targeta multimèdia amb què acostume a felicitar-vos l'any nou. 

Amb el  desig de reconciliació amb  la natura per al 2022,
molta salut i una forta abraçada.

Pepa Guardiola

 

ADEU A LA FEMINISTA ROSALIA SENDER,

 DESEMBRE 21 Ha mort Rosalia Sender Begué, feminista, escriptora, activista social, política i cultural, a qui la Xarxa de Dones de la Marina Alta va dedicar un dels seus ,"Donatges 8 de Març" l'any 2010.La recordem i mantenim la seua memòria.

Adjuntem la nota biogràfica que figura en el llibre "25 anys de Feminisme a la Marina Alta".

Rosalia Sender (escriptora, feminista)

Filla de republicans exiliats a França en 1939, va ser educada per la seua família en els valors de la justícia i la llibertat. Va estudiar Ciències Empresarials a Paris, i tota la seua joventut va militar en les “JUVENTUDES SOCIALISTAS UNIFICADAS” de forma activa, donant suport als espanyols exiliats, a les famílies dels presos, i recolzant els treballadors francesos en les seues vagues.

En tornar a Espanya a 1967, es va instal·lar amb el seu marit i els seus dos fills a València, on es va trobar amb una societat patriarcal on la millor carrera per a una dona era tenir un bon espòs.

Rosalía va prendre consciència feminista per les seues pròpies vivències i per la situació que la rodejava, reafirmant el seu sentiment i defenent:

“un feminisme de no confrontació, de lluita al costat de l'home per a canviar la societat que ens margina, però sempre amb les nostres pròpies organitzacions, influint en els estaments i partits on actuem, cap a les nostres metes feministes”.

A finals de la dècada dels 60 intervingué en la creació del “Movimiento Democratico de Mujeres”. A més a més, continuà la seua militància al PCPV, formant part del comité central i executiu des del 1976 fins al 1982, any en què va dimitir. En 1986 abandonà la militància política.

Entre 1981 i 1987 va impulsar l’entitat Promocions Culturals del País Valencià amb estret contacte amb els ambients culturals. Posteriorment va crear i dirigir a València la galeria d’Art Rosalia Sender.

Va decidir contar la seua experiència social, política i feminista i va escriure dos llibres que recullen les seues memòries. "Nos quitaron la miel" on relata la seua lluita antifranquista, i "Luchando por la liberación de la mujer", que reflecteix la seua experiència en el moviment feminista entre 1969 i 1981.

Els últims anys ha presentat la seua obra i ha donat conferències, també ha participat en diferents llibres i documentals per la recuperació de la memoria histórica ella diu:

“Cal explicar, aclarir i no decaure en la lluita perquè no ens van a regalar res”

(Extracte de la presentació del Premi de la Xarxa 2010)