dilluns, 17 de setembre del 2012

Asimetria Biogràfica de Pepe Cardona "El Persa"


No sé si de veres  el Persa es considerava “eixe desconegut”, com es titula el llibre recopilatori d’una mostra heterogènia de la seua obra. En tot cas era desconegut en l’àmbit d’allò que  denominem gran públic, aquell que només consumeix productes ben publicitats. I segurament, com tants i tants artistes valencians, també era desconegut més enllà de les fronteres culturals del nostre territori.
Però hem de ser justos amb moltes persones que l’apreciàvem i el teníem en gran consideració, perquè en absolut el Persa no era ( ni és) cap desconegut entre els ambients i poblacions on es movia i vivia.

Darrerament, d’ençà que ens va commocionar amb una absència definitiva, he pogut comprovar la gran quantitat d’amistats que mantenia, i el particular reconeixement que se li prestava en la ciutat de València, on va nàixer, va aprendre a llegir, escriure, dibuixar, va iniciar els estudis, es va decantar per l’art - no tan efímer com ell creia-  i va transcórrer part de la seua vida. La xarxa virtual, igual “d’efímera” que l’obra del Persa, en dóna fe de les paraules condolgudes de comiat que se li han dedicat.

No queda endarrerit l’afecte i consideració que se li tenia ( se li té) en la Comarca de la Marina Alta, terra que per diverses circumstàncies va triar per a viure durant les tres últimes dècades. Pepe Cardona, el Persa, era conegut i apreciat entre els pobles de la contornada com l’artista gràfic i polifacètic de Xàbia, dibuixant, il.lustrador, creatiu, publicista, professional del retallable, editor, dissenyador, escriptor ...
Potser algú pense que l’envergadura i universalitat de la seu cultura superava l’espai reduït d’uns pobles costaners, però done fe que tant Xàbia com els pobles de la Marina se sentien i se senten orgullosos d’haver-lo tingut entre els seus habitants i haver comptant amb ell per a tants i tants projectes elaborats amb uns dels materials més dignes i prodigiosos de la societat contemporània: el paper i la tinta.
Al catàleg de participants en “El taller de les lletres” editat per diverses entitats comarcals amb motiu de l’encontre d’autors  a la Trobada d’Escoles Valencianes a Pego, l’any 2004, figurava la següent ressenya sobre ell:
Josep Cardona ( El Persa) va nàixer a València l’any 1943. Ens passa una breu nota autobiogràfica on diu telegràficament
“Vaig aprendre a llegir i escriure a l’escola. En la cosa de dibuixar em tocà ser autodidacta. Les tres coses llegir, escriure i dibuixar, m’agradaren tant que encara no els he perdut el gust i, fins i tot, s’han convertit en la meua manera de viure. Combine aquestos ingredients fent “tebeos” i contes il.lustrats.”
Ho deixem així respectant la seua voluntat, però tots sabem que “El Persa” podria omplir un llarg currículum reflectint les nombroses creacions brollades del seu singular talent.
La nota és mostra clara de la vàlua en què se’l tenia, i de la humilitat amb què ell parlava del seu treball artístic.

El Persa va optar per dedicar-se plenament a l’art, sense altres interferències que les pròpies del gust, la gana personals i el seu fluctuant ritme de treball. Viure de l’art és, i ha sigut sempre, un repte difícil, perquè sobreviure de la producció artística suposa passar més d’una penúria econòmica, la història i les biografies de molts autors en donen fe dels riscos que han d’esquivar els soferts herois dedicats en exclusiva a la creació.

Inspiració, motius i recursos no li’n van faltar en cap moment, la seua obra és tot un ventall de tècniques i maneres d’expressió gràfiques, plàstiques, literàries, científiques...,  concebudes sota al tret comú que el caracteritzava ”la profusió imaginativa” i que convertia les seus creacions en exemplars únics, obres personalíssimes, irrepetibles i, en ocasions,  amb models de projectes impossibles de dur a la pràctica en els temps actuals, com un nou Jules Verne, visionari del possible futur. 

Més o menys dispersa, l’obra gràfica i literària que ha deixat conserva amb fidelitat l’esperit experimentador, lúdic i alternatiu del Persa, que observava la realitat des d’una perspectiva intel.lectual particular, buscant les distorsions, les discordances, les asimetries més ocultes de la realitat.
Sense ànim d’encetar cap inventari de la seua obra ( ni és el lloc ni sóc qui per fer-ho), crec convenient  deixar una relació dels seus treballs, encara que siga breu, aleatòria i sense cronologia  .  (A la Biblioteca Municipal de Xàbia i a la Fundació Cirne trobareu un interessant recull).

Retallables. De València:  la Plaça de bous, el Teatre Principal, el Palau de la Batlia, El Palau de l’Escala, Sant Miquel dels Reis.  Xàbia: l’Església Fortalesa, l’antic Pont de Triana, el Castell de sant Jordi, La Casa del Cable, Caseta de camp.  Teulada : Ermita de la Divina Pastora. Altea: Església Mare de Deu del Consol, la Plaça de l’església. Calp: Ajuntament. Dénia: Ajuntament.   Madrid: el Cine Doré. Col.leció de retallables de “pe a pa” de cossos geomètrics i d’avions . Retallables per als Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. L’antiga premsa d’imprimir, pel 500 aniversari de la impremta valenciana…
La complexitat, perfecció i fidelitat d’aquestos retallables els converteixen en autèntiques obres d’enginyeria en paper, idèntiques a l’edifici real, entre els que destaquen el de l’Església Fortalesa de Xàbia, o la plaça de Bous de València.
Còmics. Esmentaré  “El Rayo Verde” autoedició de l’artista dedicat a Jules Verne.  Revista.  La  del Persa tipus TBO, per antonomàsia, va ser “El Llaüt de Xàbia” publicació de temporalitat inconstant, però que abastava un públic de 0 a 180 anys i que des de novembre de 1992 fins a juny de 2000 va publicar 43 números, 1 monogràfic i 2 exemplars  a tot color . Per les fulles del Llaüt  desfilaven tota mena d’ocurrències, invents, acudits, col.laboracions, rebolica d’amenitats i vivien dos personatges tan entranyables com Tomeu i Cento. 
Publicacions i invents genials en diversos formats : “La beca del artista”, els manuals d’instruccions de “La mandíbula masticadora  Bowerbräu”,  del cotxe “Pangolino”, “La pelota postal descascarillable”, “El perrito electrónico Bowerbräu”;  el àlbum de “Cromos sobre la imprenta”; la col.lecció de postals “Escriu-me en valencià”; els dissenys de  segells per a  diferents ex libris… Cadascun digne de dedicar-li un article complet.
Llibres amb escriptura literària i il.lustracions pròpies.  “Del uno al ciento : libro de números por el Persa”.  El mar en una botella : las tertulias del Imperial”. “ El Persa, ese desconocido”. 

Si es tracta de citar col.laboracions en llibres i revistes siga com a dissenyador,  com a il.lustrador o com escriptor… anomenaré el “Llop i la cogullada”, “Els contes de riuraus”, “ Xàbia somniada”, “Llegir Teulada”, “Xàbia el meu poble” , “Jávea o el gozo”, Col.lecció de narrativa “Llegir és gaudir, Col.lecció “Media Vaca”, Revista de Festes Mare de Déu del Loreto de Duanes de la Mar,  Revista de Fogueres de Xàbia, Dijous Mercat…

No deixaré sense anotar les seues intervencions magistrals en campanyes d’animació a la lectura o de dignificació del còmic i del retallable, a les escoles de Primària, als Instituts, a les biblioteques municipals o altres espais educatius i culturals, així com diverses exposicions.

Potser l’obra tan variada estiga dispersa, però ni molt menys està perduda ni oblidada, solament cal rememorar-la i per art de màgia es materialitza palpable, viva i real, mitjançant  la mateixa màgia amb la que es feien reals els invents del Persa creador.

Tanmateix, hi ha una part de la seua creativitat que sí ha resultat efímera, perquè ha desaparegut amb ell. Em referisc a les seues converses amb els amics, plenes de comentaris vius, de relats irònics, d’inventives fabuloses, d’anècdotes xocants, d’informació del que ocorria, de pinzellades crítiques,  sempre referides amb l’oralitat fluida i genial de la seua elucubració espontània, fonamentades per una cultura amplíssima i tintades d’un humor àgil, agut i alhora negre. Si no s’hagueren esvaït en l’aire, la recopilació d’aquestes converses,  formaria una original enciclopèdia oral, que podria estar ben il.lustrada amb les volutes del fum dels cigarrets que les amenitzaven. 

Personalment, vaig conèixer a Pepe Cardona l’any 1987, quan em va il.lustrar “El llop i la cogullada” i “Contes de riurau”. Però tinc la quimera que en realitat vaig conèixer el Persa 20 anys arrere, quan jo, en plena adolescència, m’havia entestat en estudiar belles arts. Algú em va presentar un artista jove de València, crec que amb la intenció de fer-me desistir del meu intent perquè el consell que em va donar el jove artista em va deixar prou desconcertada. Poc dalt o baix em vingué a dir:
 “Si vols dedicar-te a l’art, observa i aprèn l’asimetria de les simetries, perquè tot és diferent a com ho veiem  i res és repetible,  ni tan sols en les diverses parts de què està format.  Fins i tot la cara d’una persona que sembla simètrica, no ho és, el costat sobre el que dormim és més angulós perquè suporta el pes dels somnis.”
Quan li contava aquesta anècdota,  ell deia no recordar-la, però sí s’identificava amb el consell donat. Per tant el jove artista valencià només podia ser el Persa, perquè les seues paraules i les seues creacions eren irrepetibles. 

Els dies del solstici d’estiu Pepe Cardona va materialitzar l’última invenció del Persa, i va marxar per alguna de les portes  invisibles que forces enigmàtiques obrin a altres  dimensions.
No sé si ha arribat a un món paral.lel, eteri, asimètric o sobrenatural. Només sé que ens ha deixat un llegat creatiu ple de somnis que conservar, valorar i difondre.
  A la teua memòria Persa-Pepe-Cardona.

                                                                                                      Pepa Guardiola
                                                                                              El  Montgó, juliol 2012 

Publicat a la revista de festes 2012 "Mare de Deu de Loreto" de Duanes de la Mar
Biobibliografia del Persa, Biblioteca Municipal de Xàbia
Publicat al "Calendari dels Brillants" 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada