" LLETRES
PER A RECÓRRER EL CAMÍ DE L’ALBA"
Bon dia i bona hora aquesta en què ens reunim al Saló d'Actes de la Casa de
Cultura de Xàbia. Excepcional espai
d'encontre de caminants, viatgers i viatgeres, pelegrines i pelegrins, excursionistes,
representants d’Ajuntaments, amants de camins i de sendes, enamorats de la
terra i de les gents, sembradors de la concòrdia i de la pau.
La humanitat és viatgera per natura. Desplaçar-se d'un lloc a altre, buscar
paratges on viure amb major comoditat, crear poblacions acollidores,
desenvolupar cultures, consolidar països, créixer, són fets constants en la
història.
Al llarg dels segles, l'ésser humà ha recorregut la terra i se n'ha servit
d'ella, en unes ocasions amb bondat
creativa, en altres amb avarícia destructiva. La petjada d'unes i altres
accions queda marcada en la crosta del nostre planeta com a model a seguir, o
com a exemple a detestar. Conéixer o colonitzar, compartir o dominar, traçar o
esquinçar, conviure o anihilar, respectar o odiar, desenvolupar o minvar, són
alternatives antagòniques amb les quals han actuat contradictòriament
generacions senceres i que han configurat la societat contemporània.
Els qui avui ens hi trobem hem optat per conèixer, compartir, traçar,
conviure, respectar, desenvolupar.
Busquem com a model petjades bondadoses, fruit del coneixement creador
que ens ha de dur a homes i dones a compartir la terra. Seguim la línea dels
camins que ens han de servir per a la convivència respectuosa i per a propiciar
l'encontre cultural dels pobles que
engrandeix la humanitat.
El Camí de l'Alba s'ha traçat per a integrar-se en el secular entramat
viari del Camí de sant Jaume, (Santiago o saint Jacques), que fou obert durant
l'edat mitjana amb la finalitat de dedicar culte al sant i, des d'aleshores,
està marcat per l'ancestral concepte dels viatges iniciàtics que han de dur als
qui apleguen a la meta a una evolució
personal i a obtenir bens espirituals o materials.
Però el pas del temps i les ensenyances de la història ens han donat
amplitud de mires. Pelegrins, caminants, viatgers, emprenem el recorregut per
diferents raons. Per a uns espirituals, per a altres culturals o esportives o
turístiques, o potser totes a l'hora, sense oblidar els motius econòmics, motors
seculars també de molts fets.
A hores d'ara, ja no són les recompenses de l'arribada a la meta les
úniques motivacions del camí, sinó que el trajecte en si mateixa proporciona suficient
estímul per recorre’l.
Cobra importància el pas a pas, la caminada diària, la contemplació del
paisatge, d'un bosc, d'una herba, d'unes
margenades o d'una pedra. Ens encisem davant la silueta d'una muntanya que
apareix o desapareix per darrere de la serralada que la conforma, d'un núvol
que cobreix el sol o el destapa, d'una població que es dibuixa en la llunyania...
I aprenem amb la convivència entre els viatgers y la coneixença de gents noves.
El fet d'iniciar la jornada ja entusiasma, o de sentir el batec del cor i
la força del cos a cada passa, el ritme dels braços, el moviment de les cames.
És gratificant beure l'aigua d'una font amable, aixoplugar-se en una resguard
segur, creuar una població... I quan el
pes del cansament reclama el descans, ens conforta la càlida sensació del final
de la trajecte, assaborir un reparador menjar i esperar la meravella del
capvespre.
El nou Camí de l'Alba ens ofereix la joia del pas a pas. L’itinerari, elegit amb meticulositat per animosos caminants actuals, es un
compendi de les antigues petjades amb què els nostres avantpassats van formar
país. Transcorre per camins oberts d'antuvi entre planures, valls, muntanyes, barrancs, cultius
que guarden en cada tram, en cada cantonada, en cada desnivell, vells secrets
capaços d'embargar l'esperit del viatger i transportar-lo a temps immemorials,
quan regien altres formes de vida, de costums, de justícia, però la pau i l'harmonia, tan difícils
d'aconseguir abans com ara, eren i continuen sent l'autèntica meta de les
persones de bé.
De llevant a ponent travessem el País Valencià i entrem a Castella-la
Manxa. Des de les costes que més s'endinsen en la Mediterrània fins als peus de la planura manxega sempre aixafem terra, o empedrats mil.lenàris
en alguns casos; l'asfalt a penes forma part d'aquesta ruta. Marxem per dreceres directes, o per sendes que giravolten
les vessants de les muntanyes i tossals, per viaranys que s'arrapen a
serralades en busca del pas més fàcil, per assagadors que travessen valls....
Gràcies al viari del Camí de l'Alba creuem a peu, en bicicleta o a cavall,
les comarques valencianes de la Marina
Alta, la Safor, el Comtat, la Vall d'Albaida i la Costera i entrem a
Castella-La Manxa pel Corredor d'Almansa.
Amb l'esforç del nostre propi cos
unim els pobles de Xàbia, Jesús Pobre, El Verger, Pego, L'Atzúvia, Forna, Vilallonga,
L'Orxa, Beniarrés, Albaida, Ontinyent, Fontanars dels Alforins, la Font de la
Figuera i Almansa.
Amb els ulls atònits pel paisatge i l'olfacte encisat per les fragàncies de
la natura, coneixem pam a pam part del territori de cada població i tenim
assegurada la vivència d'unes jornades intenses sobre llocs de noms amb ressonàncies històriques, culturals,
geogràfiques, ecològiques, agrícoles, gastronòmiques, industrials,
turístiques...
Passarem per vies com el Camí vell de la Mar, de Pedreguer, el Camí Reial,
el Camí de Forna, la via verda de l'antic tren Gandia-Alcoi, el Camí del Torrater,
el d’Alba, la senda dels Enginyers...
Observarem de prop els murs de castells com el de Forna, de Vilallonga,
de Perputxent, d'Almansa; notarem les vibracions d'assentaments mil·lenaris o
alqueries abandonades com els poblats ibèrics de la Covalta o la Bastida de les
Alcusses o l'alqueria morisca de
Canèssia; descobrirem el silenci de les runes d'antics masos, riuraus, neveres,
forns de calç, molins de vent o d'aigua, fàbriques de llum, de paper, estacions
de tren... Ens embriagarem amb les
aromes que desprenen les plantes de muntanyes i serres emblemàtiques com el
Montgó, Segària, Mostalla, el Xelibre, la Safor,
el Benicadell, la Covalta, la
serra de l'Ombria, el Capurutxo, la serra Grossa..., i en més ocasions de les desitjades ensopegarem
amb esquelets de plantes carbonitzades pel foc. També traspassarem rius de
cabdal inconstant com el Girona, el Bullent, el Gallinera, el Serpis, el Clariano, i veure'm reflectit el paisatge a l'espill
canviant del pantà de Beniarrés...
Escoltarem crepitar la vida en espais naturals com la Marjal de Pego-Oliva
o la vessant del Serpis. Ens complaurem amb els cultius de tarongers, d'arbres fruitals, de vinyes,
ametlers, garrofers, oliveres, i gaudirem amb el perfum deliciós dels horts. Finalment passejarem cansats, però plens de satisfacció,
pels carrers i places principals de les poblacions que ens acolliran al cap de
la jornada i sentirem com si allà estiguera casa nostra, com si fórem veïns o
veïnes d'eixe poble, perquè al llarg del dia hem deixat el nostre alè en els
seus camins i l'aire dels seus camps ens ha assaonat la pell.
Amb independència del motiu que du a cadascú a seguir el Camí de l'Alba,
les imatges, les sensacions, les vivències, experiències i coneixences aconseguides
al llarg de la ruta, quedaran guardades entre els records més memorables de la nostra vida,
ens impregnaran el cor i la ment, i formaran part de nosaltres
per a sempre.
Vos ho puc assegurar.
Gràcies a totes les persones, entitats, associacions, ajuntaments que han
fet possible el traçat d'aquest Camí de l'Alba.
Feliç encontre i bon camí.
Pepa Guardiola
Setembre 2012
Sobre l'acte Institucional trobareu més informació a Xàbia al Dia
Algunes fotos de les 7 jornades de recòrregut amb la meua família aquest estiu
Algunes fotos de les 7 jornades de recòrregut amb la meua família aquest estiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada