diumenge, 16 de setembre del 2012

Lletres al Camí de l'Alba

Deixe el text que vaig dedicar i llegir al nou Camí de l'Alba amb motiu de l'Acte Institucional que  es va celebrar dissabte dia 15 de setembre en la Casa de Cultura de Xàbia.



" LLETRES PER A RECÓRRER EL CAMÍ DE L’ALBA"
Bon dia i bona hora aquesta en què ens reunim al Saló d'Actes de la Casa de Cultura de Xàbia. Excepcional  espai d'encontre de caminants, viatgers i viatgeres, pelegrines i pelegrins, excursionistes, representants d’Ajuntaments, amants de camins i de sendes, enamorats de la terra i de les gents, sembradors de la concòrdia i de la pau.

La humanitat és viatgera per natura. Desplaçar-se d'un lloc a altre, buscar paratges on viure amb major comoditat, crear poblacions acollidores, desenvolupar cultures, consolidar països, créixer, són fets constants en la història.
Al llarg dels segles, l'ésser humà ha recorregut la terra i se n'ha servit d'ella,  en unes ocasions amb bondat creativa, en altres amb avarícia destructiva. La petjada d'unes i altres accions queda marcada en la crosta del nostre planeta com a model a seguir, o com a exemple a detestar. Conéixer o colonitzar, compartir o dominar, traçar o esquinçar, conviure o anihilar, respectar o odiar, desenvolupar o minvar, són alternatives antagòniques amb les quals han actuat contradictòriament generacions senceres i que han configurat la societat contemporània. 
Els qui avui ens hi trobem hem optat per conèixer, compartir, traçar, conviure, respectar, desenvolupar.  Busquem com a model petjades bondadoses, fruit del coneixement creador que ens ha de dur a homes i dones a compartir la terra. Seguim la línea dels camins que ens han de servir per a la convivència respectuosa i per a propiciar  l'encontre cultural dels pobles que engrandeix la humanitat.

El Camí de l'Alba s'ha traçat per a integrar-se en el secular entramat viari del Camí de sant Jaume, (Santiago o saint Jacques), que fou obert durant l'edat mitjana amb la finalitat de dedicar culte al sant i, des d'aleshores, està marcat per l'ancestral concepte dels viatges iniciàtics que han de dur als qui apleguen a  la meta a una evolució personal i a obtenir bens espirituals o materials.

Però el pas del temps i les ensenyances de la història ens han donat amplitud de mires. Pelegrins, caminants, viatgers, emprenem el recorregut per diferents raons. Per a uns espirituals, per a altres culturals o esportives o turístiques, o potser totes a l'hora, sense oblidar els motius econòmics, motors seculars  també de molts fets.
A hores d'ara, ja no són les recompenses de l'arribada a la meta les úniques motivacions del camí, sinó que el trajecte en si mateixa proporciona suficient estímul per recorre’l.
Cobra importància el pas a pas, la caminada diària, la contemplació del paisatge,  d'un bosc, d'una herba, d'unes margenades o d'una pedra. Ens encisem davant la silueta d'una muntanya que apareix o desapareix per darrere de la serralada que la conforma, d'un núvol que cobreix el sol o el destapa, d'una població que es dibuixa en la llunyania... I aprenem amb la convivència entre els viatgers y la coneixença de gents noves.
El fet d'iniciar la jornada ja entusiasma, o de sentir el batec del cor i la força del cos a cada passa, el ritme dels braços, el moviment de les cames. És gratificant beure l'aigua d'una font amable, aixoplugar-se en una resguard segur, creuar una població... I  quan el pes del cansament reclama el descans, ens conforta la càlida sensació del final de la trajecte, assaborir un reparador menjar i esperar la meravella del capvespre.

El nou Camí de l'Alba ens ofereix la joia del pas a pas. L’itinerari,  elegit amb meticulositat  per animosos caminants actuals, es un compendi de les antigues petjades amb què els nostres avantpassats van formar país. Transcorre per camins oberts d'antuvi entre  planures, valls, muntanyes, barrancs, cultius que guarden en cada tram, en cada cantonada, en cada desnivell, vells secrets capaços d'embargar l'esperit del viatger i transportar-lo a temps immemorials, quan regien altres formes de vida, de costums, de justícia,  però la pau i l'harmonia, tan difícils d'aconseguir abans com ara, eren i continuen sent l'autèntica meta de les persones de bé.
De llevant a ponent travessem el País Valencià i entrem a Castella-la Manxa. Des de les costes que més s'endinsen en la  Mediterrània fins als peus de la planura manxega  sempre aixafem terra, o empedrats mil.lenàris en alguns casos; l'asfalt a penes forma part d'aquesta ruta. Marxem per  dreceres directes, o per sendes que giravolten les vessants de les muntanyes i tossals, per viaranys que s'arrapen a serralades en busca del pas més fàcil, per assagadors  que travessen valls....
Gràcies al viari del Camí de l'Alba creuem a peu, en bicicleta o a cavall, les comarques valencianes  de la Marina Alta, la Safor, el Comtat, la Vall d'Albaida i la Costera i entrem a Castella-La Manxa pel Corredor d'Almansa.
 Amb l'esforç del nostre propi cos unim els pobles de Xàbia, Jesús Pobre, El Verger, Pego, L'Atzúvia, Forna, Vilallonga, L'Orxa, Beniarrés, Albaida, Ontinyent, Fontanars dels Alforins, la Font de la Figuera i Almansa.
Amb els ulls atònits pel paisatge i l'olfacte encisat per les fragàncies de la natura, coneixem pam a pam part del territori de cada població i tenim assegurada la vivència d'unes jornades intenses sobre llocs de  noms amb ressonàncies històriques, culturals, geogràfiques, ecològiques, agrícoles, gastronòmiques, industrials, turístiques...
Passarem per vies com el Camí vell de la Mar, de Pedreguer, el Camí Reial, el Camí de Forna, la via verda de l'antic tren Gandia-Alcoi, el Camí del Torrater, el d’Alba, la senda dels Enginyers...  Observarem de prop els murs de castells com el de Forna, de Vilallonga, de Perputxent, d'Almansa; notarem les vibracions d'assentaments mil·lenaris o alqueries abandonades com els poblats ibèrics de la Covalta o la Bastida de les Alcusses  o l'alqueria morisca de Canèssia; descobrirem el silenci de les runes d'antics masos, riuraus, neveres, forns de calç, molins de vent o d'aigua, fàbriques de llum, de paper, estacions de tren...  Ens embriagarem amb les aromes que desprenen les plantes de muntanyes i serres emblemàtiques com el Montgó, Segària, Mostalla, el Xelibre,  la Safor,  el Benicadell,  la Covalta, la serra de l'Ombria, el Capurutxo, la serra Grossa..., i  en més ocasions de les desitjades ensopegarem amb esquelets de plantes carbonitzades pel foc. També traspassarem rius de cabdal inconstant com el Girona, el Bullent, el Gallinera, el Serpis, el Clariano,  i veure'm reflectit el paisatge a l'espill canviant del pantà de Beniarrés...  Escoltarem crepitar la vida en espais naturals com la Marjal de Pego-Oliva o la vessant del Serpis. Ens complaurem amb els cultius  de tarongers, d'arbres fruitals, de vinyes, ametlers, garrofers, oliveres, i gaudirem amb el perfum deliciós dels horts.  Finalment passejarem cansats, però plens de satisfacció, pels carrers i places principals de les poblacions que ens acolliran al cap de la jornada i sentirem com si allà estiguera casa nostra, com si fórem veïns o veïnes d'eixe poble, perquè al llarg del dia hem deixat el nostre alè en els seus camins i l'aire dels seus camps ens ha assaonat la pell.

Amb independència del motiu que du a cadascú a seguir el Camí de l'Alba, les imatges, les sensacions, les vivències, experiències i coneixences aconseguides al llarg de la ruta, quedaran guardades entre  els records més memorables de la nostra vida, ens impregnaran  el  cor i la ment, i formaran part de nosaltres per a sempre.
Vos ho puc assegurar.

Gràcies a totes les persones, entitats, associacions, ajuntaments que han fet possible el traçat d'aquest Camí de l'Alba.
Feliç encontre i bon camí.
                                                                                      Pepa Guardiola
                                                                                      Setembre 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada