divendres, 27 de setembre del 2013

Vaga històrica la dels docents de les Illes Balears i Pitiüses


Estan fent història els docents de les illes!  Poques voltes hem vist sectors professionals que aguantaren tants dies de vaga indefinida, menys en les darreres dècades, i fins on alcança la meua memòria mai en l'àmbit educatiu.
Nou dies, 9,  un a un, estan escrits ja en la història de les illes i en la història de l'educació a l'estat espanyol. 9 dies que composen les pàgines més lloables de la defensa per la llengua, la cultura i l'escola pública.
El coratge i l'exemple de mestres i professorat illenc fa història. Estan en vaga acadèmica sense donar classe a les aules, però no paren de donar-nos lliçons a tota la ciutadania que els recolzem i aprenem amb admiració del seu bon fer. Possiblement siga una de les lliçons més transcendentals que donaran en la seua vida els docents en vaga.

En esta etapa de crisi, en la qual ciutadans i ciutadanes patim més o menys resignats l'extorsió de les retallades dures i cruels que ens imposen governants i amos dels diners, el fet que uns milers de mestres i professors mantinguen la seua postura de manera ferma i contundent, perdent el sou diari, que els  suposarà veure reduït el salari mensual a quasi la meitat, ens demostra quina força i virtut pot tenir la raó. 

A l'altra cara de la moneda, el govern de Bauzà, amb la negativa a escoltar-los i l'obstinació a tirar endavant unes mesures que endemés d'atacar la llengua catalana i l'escola pública són completament antipedagògiques, demostra la misèria i vilesa d'uns polítics que no mereixen ser representants d'un poble, ni tan sols rebre l'apel.latiu de polítics.
El president Bauzà es mostra impassible a l'activisme i sacrifici de docents, famílies i alumnes. A mode d'experiència per saber l'aguante dels col.lectius, comença a aplicar les premisses autoritàries de la LOMCE, que tant li agraden al  ministre Wert i que estan destinades a acabar amb tot el treball que s'ha fet durant més de tres dècades per l'escola pública.

Mentre tota la comunitat educativa illenca es manifesta en onades verdes recorrent places i carrers contra una administració inepta; mentre els docents van dessagnant-se en el camí d'una vaga exemplar i memorable; mentre des de tots els racons de les illes i de la península, ciutadans i ciutadanes, entitats, i associacions diverses mostren el seu recolzament; els governants del PP castiguen els seguidors de la vaga amb expedients, multes, amenaces i el desplante més insolent i indigne que pot tenir un governant.  Sembla que Bauzà i el PP estan assajant i aprenent a reprendre el parar impassible de la dictadura de cara allò que diu i opina el poble, que estan provant quan aguanta la ciutadania, que es plantegen aquesta vaga com un joc de força per tornar 40 anys arrere.  
No podem consentir que estos governants trasnuitats  guanyen la partida. 



      

dijous, 19 de setembre del 2013

Fortalesa, valor i convicció dels docents de les illes Balears en vaga indefinida

No s'esgoten els ànims dels docents de les Illes. Per més que intenten llevar-los força des del govern Balear amb la negativa prepotent a escoltar-los, i des del govern central, amb perles com les que ixen de la boca del ministre Wert; per més que nombrosos mitjans de comunicació intenten fer-los invisibles;  mestres i professorat continuen ferms en la vaga indefinida, saben que tenen raó i moltes veus que ens unim al seu crit. 
Convocar una vaga indefinida  és determinació difícil de prendre perquè no significa només tenir clares les reivindicacions i protestes que mouen a deixar el treball mentre els qui manen no s'avinguen a escoltar, negociar i atendre les exigències.  
Convocar una vaga indefinida suposa endemés una gran seguretat en què el seguiment serà continuat i no es defallirà pel camí. Requereix muntar una xarxa organitzativa sòlida i extensa, que reforce el sentiment de grup, que matinga els contactes d'unió, que informe de la realitat contínuament i faça front a les mentides, que valore els seguiments, que compte a tothora amb el recolzament majoritari, que planifique i coordine les diferents actuacions i manifestacions que acompanyen i donen difusió a la vaga, que cree i controle una caixa de resistència per a atendre les necessitats bàsiques de subsistència quan la butxaca crie arnes.
I suposa estar tan farts de la nefasta  gestió, de les irresponsabilitats, incongruències, menyspreats, humiliacions dels qui manen, que ja no es veu com a eixida un dia o dos de vaga, sinó anar a ella amb data d’inici, però sense data final. 
Les vagues indefinides són mesures contundents que s’adopten en situacions extremes, contra mandataris intolerants.  Impliquen un desgaste personal  i una minva important en els sous dels qui fan la vaga, però si donen fruit els avantatges són per a tots els treballadors/es i de rebot per a tota la societat.
 
Els docents de les illes han adoptat anar a la vaga indefinida perquè com diuen:
“Ja no podem mirar més cap a una altra banda. No podem consentir, ni com a treballadors ni com a ciutadans, que l'educació deixi de ser un servei públic de qualitat... Ens dol haver de recórrer a una mesura tan dràstica... però la Conselleria d'Educació no ha volgut ni negociar, ni tan sols discutir. Sabem que ens acusaran d'irresponsables pel fet que el curs no comenci, però seria una irresponsabilitat molt major no defensar un sistema que permet a tots els alumnes, sigui quina sigui la seva situació econòmica familiar, tenir una educació igual i de qualitat. Perquè creiem en la igualtat d'oportunitats, i perquè nosaltres també som pares i mares, o ho serem, ens sacrificarem per aquesta lluita i deixarem de cobrar el temps que faci falta.  Perquè amb l'excusa de la crisi pretenen acabar amb l'educació com a servei públic de qualitat i no ho podem permetre.”.
 
Entre altres  reivindicacions exigeixen:
(Fotos de la coordinadora del professorat preocupat)
La retirada del decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL), que suspèn el model d’ensenyament no universitari de les Illes. L’anul.lació dels expedients als tres directors menorquins injustament sancionats. La supressió de la llei de símbols. La cobertura de substitucions del personal docent. La devolució de tots els drets laborals afectats per les retallades. L’adopció de mesures per garantir les dietes i beques de menjador, material escolar i transport dels alumnes...

Mestres i professors de les illes estan donant-nos  una lliçó, pagada a costa del seu propi sou, de generositat, convenciment, dignitat, valor, civisme, organització, coratge,  fortalesa, resistència en favor de la cultura, la llengua, l’escola pública i l’educació de qualitat.
La vaga indefinida que segueixen amb determinació, hui per quart dia, la decisió que han pres de fer front directe a les barbaritats del govern Balear, requereix el recolzament, els ànims i el seguiment informatiu ver de tota persona o entitat implicada en la defensa del bé social.



Força, ànim i endavant en la lluita pels drets de l'escola pública, que l'estaca ja trontolla.


dilluns, 9 de setembre del 2013

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “MATAREN EL VERD” DE CARME MIQUEL, AL C. S. AUTOGESTIONAT “LA MISTELERA”


Dimecres 11 de setembre ( Diada de Catalunya), al Centre Social Autogestionat “ La Mistelera”,  es presentarà la nova novel.la  de Carme Miquel, “Mataren el verd”.


No és casual que la segona presentació de la novel.la siga al poble de la Xara, a la Marina Alta, comarca on Carme Miquel està ben arrelada, perquè de menuda hi passava els estius i gran part de les vacances a Gata de Gorgos, poble de la seua família materna, i ara de major passa llargues temporades a la seua caseta del Montgó.  (La primera presentació del llibre va ser al CCC Octubre, a València ciutat on viu i lloc on transcorren els fets novel.lats.)
 
Carme Miquel és una escriptora compromesa amb el seu temps, amb la igualtat de les dones,  amb la llengua,  amb la cultura, amb la gent, amb la terra,  amb el País Valencià,  amb l’educació, la seua estimada  professió.
És una de les persones amb les idees més clares que he conegut, lluitadora, conseqüent, generosa que treballa pel desenvolupament de la humanitat en harmonia  de la mare terra.

En la seua obra escrita, Carme Miquel reflecteix amb fidelitat  els principis que la guien en el quefer vital i li conformen la personalitat. La consciencia social, la mirada d’ésser humà sensible, la veu de dona que reclama igualtat i visibilitat, el compromís  en la protecció del territori, la defensa del nostre patrimoni natural, arquitectònic, històric i cultural, impregnen les línies dels articles que publica i les pàgines dels llibres que escriu, siguen de caràcter pedagògic, divulgatiu, d’assaig, de literatura infantil i juvenil o d’adults. 

Al llibre  “Mataren el verd” hi són presents cadascun dels principis de l’autora, i d’una manera particular la defensa del territori i la natura.
És tracta d’una crònica novel.lada dels fets reals que durant quasi tres dècades ocorregueren en la fèrtil horta de La Punta, una pedania situada al sud València que fa més de deu anys va veure com els camps, cultius, cases i alqueries eren destruïdes de forma terrible,  i les gents que hi vivien d’antuvi eren dramàticament desallotjades i expulsades per l’especulació urbanística.
 La novel.la està bastida amb originalitat a partir de diferents seqüències temporals que s’entremesclen. D’una part es relaten els moments més significatius que es visqueren durant el llarg procés d’expropiació; d’altra es dibuixa el passat tranquil de germanor amb la terra; recorrent el paisatge apareixen els personatges de ficció que viuen les seues històries particulars entre els espais i els fets de la Punta; tot vist des del present de la protagonista principal, personatge també fictici que serveix a l’autora com a disculpa per convertir el cru document de la realitat en una narració literària plena d’estimes apassionades, vivències intenses i evocadores imatges. El conjunt literari estimula el lector  a identificar-se amb els autèntics personatges que compartiren les belleses de La Punta viva i deixaren l’alè en la resistència a veure-la morir. 
La novel.la s’ha publicat mitjançat el sistema de micromecenatge  per la plataforma verkami.

 Potser per tot això dit abans sobre l’autora i sobre el llibre, tampoc és casual, que la CSA Mistelera, un centre social autogestionat que, si fa o no fa, va sorgir una dècada arrere “baix un impuls creatiu, social i culturalment compromés”, siga l’associació que presenta a la Marina Alta la novel.la “Mataren el verd”.

Després de la presentació  es projectarà  "A TORNALLOM". Una pel·lícula documental d'Enric Peris i videohackers sobre la destrucció de l'horta de la Punta de València, guanyadora del premi al millor documental en els VII Premis Tirant.

Allà hi serem.



L'ACTE

Emotiva i conscienciadora la presentació de la novel.la “ Mataren el verd” de Carme Miquel, que es va fer anit al CSA “ la Mistelera”. La projecció del documental sobre la destrucció de La Punta ens va colpir amb les dramàtiques imatges que presentava, i de nou ens va envair el sentiment de quanta necessitat té el nostre País Valencià de recolzar i incrementar el número de persones que el defensen, i quants especuladors i “malgovernants” li sobren.
Foto
Foto
 

















Foto

 
http://youtu.be/rPC5D9msKGo



A tornallom: Anar "a tornallom" és quan els llauradors s'ajunten per a fer feine...Ver más

  • José Pineda García Que poca vergonya això de La Punta, i quin sacrilegi...Polítics valencians bandits (alguns, no tots). El progrés esta molt bé, però no tot val.
  • Angel Rebollar Una bonita presentación, para un relato novelado, lleno de compromiso y amor a la vida y a la madre tierra

  • Vicenta Maria Cruañes Moragues Sembla mentida que una tragedia tan gran ,amb tanta malifeta, deshaucis, families impotents amb tanta presió policial i màquines terrorifiques enfront de persones tan dignes passara..i tants valencian a prop...i encara la terrorista i barbara Rita en el poder!No hi ha paraules.



divendres, 6 de setembre del 2013

Crida per al G-20: NO A LA GUERRA


Aquesta és la vella “pegatina” contra la Guerra d’Iraq que he mantingut a ma casa apegada en lloc visible, durant una dècada.
La torne a traure contra els qui consideren que de vegades cal fer ús de les armes; contra els qui no aprenen les lliçons crues que la història ens dóna; contra els qui pensen que no totes les guerres són iguals; contra els qui no recorden les multitudinàries manifestacions de 2003; contra els qui obliden allò que van dir fa 10 anys sobre la guerra d’Iraq; contra els qui deixen de valorar la pau del diàleg; contra tot discurs que intente justificar qualsevol tipus de violència.


Els membres del G-20, aquells que s'anomenen líders mundials, reunits hui de nou amb el propòsit de dirigir la vida del planeta, per activa o per passiva poden iniciar en qualsevol moment una altra guerra.