Enguany, de nou, l'onada de fred que a tothom ens ha obligat a tapar-nos fins la punta dels dits, li ha deixat al Montgó un barret de neu per afrontar les gelors d'aquest hivern tan descabalat.
La imatge del Montgó amb el cim cobert per un lleuger mantell de neu és mitjanament habitual. Des de vora mar, des del Pla, des dels pobles del voltant, se'l veu magnífic amb el cap pintat de blanc, com un vell pastor que contempla cavil.lós les seues alterades terres de la Marina.
Però veure la imatge del nostre estimat gegant des de dalt la planura blanca, amb un atrevit excursionista aixafant-li el barret gelat, és per a mi nou i curiós. I també em fa pensar que, per sort, ni la neu quallarà ni hi ha prou espai perquè ningú no se li acudisca promoure una pista d'esquí. Només ens faltava això!.
Molt guapet!!
ResponEliminaPau
Has vist l'excursionista arriscat? quina cara de satisfacció té. Jo només vore'l comence a tremolar.
ResponEliminaUn paratge magnífic que semblava haver-se vestit de festa.
ResponEliminaEls hi ha de valents i atrevits. Gràcies a Ferran tenim unes fotos magnífiques que podem contemplar acompanyades de la teua sempre elegant prosa.