dijous, 29 de desembre del 2011
CONTE DE CAP D'ANY, 2011- 2012
En unes quantes hores veurem com s'allunya la cua d'aquest dur 2011, i celebrarem amb gana la seua partida al racó de la història on quedarà relegat com a model de les grans contradiccions amb què està organitzat aquest món .
El mal és que la cara que ens mostra el 2012 i els pessics que pronostica donar-nos no prometen millor fortuna als sofrits ciutadans i ciutadanes que breguem dia a dia per sobreviure amb dignitat. L'arribada del nou any també la celebrarem, l'alegria i les ganes de compartir bons moments no ens falta, però ja tenim les carretades de força preparades i llesta la resistència activa per a dir la nostra.
"UNA HISTÒRIA REAL AMB FINAL IMAGINARI" és el conte que aquest cap d'any vull compartir amb vosaltres, amb el desig utòpic que el final imaginari es convertisca en real, perquè ( com és conegut) la imaginació sempre és menys dolenta que la realitat.
FELIÇ CAP D'ANY I FORÇA PER AL 2012
dijous, 22 de desembre del 2011
BONES FESTES DE NADAL
Mentre arriba el conte de Cap d'any, va per davant la meua felicitació nadalenca. Un arbre muntat amb les càlides mans dels meus alumnes.
BONES FESTES I FINS EL CAP D'ANY.
dimarts, 13 de desembre del 2011
DIES SIGNIFICATIUS AMB NOTÍCIES PER A PENSAR.
Aquest cap de setmana passat ha donat molt a reflexionar pel que fa a notícies de transcendència mundial.
Dissabte van rebre tres dones, conjuntament, el premi Nobel de La Pau, en reconeixement “a la lluita no violenta per la seguretat de les dones, i els seus drets a una participació plena en el treball de la construcció per la pau”. Totes tres han sigut protagonistes principals en la solució per la via pacífica de greus problemes bèl·lics, d’injustícia i desigualtat. En un món on les dones continuen sent la diana on van a parar maltractes i discriminacions, malgrat les lleis que les defensen, l’activisme pacífic d’Ellen Johnshon Sirleaf, presidenta de Libèria des de 2005, la seua compatriota Leymah Roberta Gbowee, fundadora en 2002 del moviment “Women of Libèria Mass Action for Peace”, i a la iemenita Tawakul Karman, periodista i activista política fundadora en 2005 del grup “Dones Periodistes Sense Cadenes”, són un model a seguir. El merescut Premi Nobel deixa ben patent i visible la lluminositat de la seua força creativa per un present just i un futur il·lusionant.
Mentre aquesta notícia suposava un bon estímul per a augmentar l’esperança en la bondat de l’ésser humà, o per a tornar-la a aquells que l’han perduda, les noves d’altres esdeveniments ens feien reprendre desesperances i dubtes sobre les forces contradictòries que dominen la humanitat.
La cimera de Durban, acabava sense un acord que ens ajudara a contemplar un planeta més net. Les dades de l’augment global de la contaminació són descoratjadores, i la falta de compromís en frenar les emissions de fums de les grans nacions, contraresta el descens que han aconseguit altres. Els fums de l’avarícia continuaran embrutant cada dia més l’aire.
Però el cap del setmana ja s'havia estrenat amb la fí d'una altra cimera, no menys important que l’anterior, que incrementava els dubtes i interrogants sobre els poders fàctics que condueixen la societat. A Brussel·les, els màxims representants de les democràcies europees, s’acomiadaven amb més resolucions ( que no solucions) dràstiques per a fer front la crisi econòmica. Oferien així als ciutadans escèptics i indignats més raons per a pensar que la crisi és una jugada del gran capital, organitzada per a posar límit a la societat del benestar i per a aconseguir que els mercats governen, encara més, les nacions. És el poder fosc dels rics.
Acabaré anomenant un quart esdeveniment, aquest de nou amb matisos d’esperances. Diumenge 10, dia internacional dels drets humans, Amnistia Internacional celebrava el 50 aniversari. Recordava el treball fet, les millores aconseguides, les denúncies presentades, les vides salvades... i mostrava que l’activisme solidari i pacífic seguirà sent el poder i la força dels pobles.
Dissabte van rebre tres dones, conjuntament, el premi Nobel de La Pau, en reconeixement “a la lluita no violenta per la seguretat de les dones, i els seus drets a una participació plena en el treball de la construcció per la pau”. Totes tres han sigut protagonistes principals en la solució per la via pacífica de greus problemes bèl·lics, d’injustícia i desigualtat. En un món on les dones continuen sent la diana on van a parar maltractes i discriminacions, malgrat les lleis que les defensen, l’activisme pacífic d’Ellen Johnshon Sirleaf, presidenta de Libèria des de 2005, la seua compatriota Leymah Roberta Gbowee, fundadora en 2002 del moviment “Women of Libèria Mass Action for Peace”, i a la iemenita Tawakul Karman, periodista i activista política fundadora en 2005 del grup “Dones Periodistes Sense Cadenes”, són un model a seguir. El merescut Premi Nobel deixa ben patent i visible la lluminositat de la seua força creativa per un present just i un futur il·lusionant.
Mentre aquesta notícia suposava un bon estímul per a augmentar l’esperança en la bondat de l’ésser humà, o per a tornar-la a aquells que l’han perduda, les noves d’altres esdeveniments ens feien reprendre desesperances i dubtes sobre les forces contradictòries que dominen la humanitat.
La cimera de Durban, acabava sense un acord que ens ajudara a contemplar un planeta més net. Les dades de l’augment global de la contaminació són descoratjadores, i la falta de compromís en frenar les emissions de fums de les grans nacions, contraresta el descens que han aconseguit altres. Els fums de l’avarícia continuaran embrutant cada dia més l’aire.
Però el cap del setmana ja s'havia estrenat amb la fí d'una altra cimera, no menys important que l’anterior, que incrementava els dubtes i interrogants sobre els poders fàctics que condueixen la societat. A Brussel·les, els màxims representants de les democràcies europees, s’acomiadaven amb més resolucions ( que no solucions) dràstiques per a fer front la crisi econòmica. Oferien així als ciutadans escèptics i indignats més raons per a pensar que la crisi és una jugada del gran capital, organitzada per a posar límit a la societat del benestar i per a aconseguir que els mercats governen, encara més, les nacions. És el poder fosc dels rics.
Acabaré anomenant un quart esdeveniment, aquest de nou amb matisos d’esperances. Diumenge 10, dia internacional dels drets humans, Amnistia Internacional celebrava el 50 aniversari. Recordava el treball fet, les millores aconseguides, les denúncies presentades, les vides salvades... i mostrava que l’activisme solidari i pacífic seguirà sent el poder i la força dels pobles.
diumenge, 11 de desembre del 2011
PRESENTACIÓ DE LLIBRES D'ESCRIPTORS DE LA MARINA
Entre els nombrosos esdeveniments culturals que hi ha programats en la comarca ( veure la web de la MACMA, que esperem supere les retallades) n'hi ha dos que vull remarcar perquè es tracta del treball literari de dos bons amics meus. D'eixos amics dels qui l'amistat ve de molts d'anys enrere, i el seu afecte i estima perdura i perdurarà sempre.
- Dijous dia 15, a les 20h, a la Casa de la cultura de Pedreguer, l'escriptor Carles Mulet, mestre, filòleg i poeta, presentarà, amb un diàleg i recital, el seu poemari "Quadern de Sal". Intervindrà l'autor i la poetessa Maria Josep Escrivà. Una presentació que promet ser l'aperitiu d'un àpat de versos, amb els quals compartir taula poètica les properes festes.
- Divendres dia 16, a les 20.00 h. a la Sala d’actes de la Seu Universitària de la Marina, en Benissa, l'escriptor Bernat Capó, degà de les lletres comarcals, presentarà la reedició del seu llibre On ets, Gigi? i la versió traduïda a l'anglés Where are you, Gigi? Intervindran Pere Cabrera, Teresa Morell, Tomàs Llopis, Francesc Ferrer (editor), Maravillas Fullana, Gabi Alonso i naturalment Bernat Capó. On ets Gigí? és un dolç literari per a anar obrint boca cultural al temps de Nadal i Cap d'any.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)