dimarts, 13 de desembre del 2011

DIES SIGNIFICATIUS AMB NOTÍCIES PER A PENSAR.

Aquest cap de setmana passat  ha donat molt a reflexionar pel que fa a  notícies de transcendència mundial. 

Dissabte van rebre tres dones, conjuntament, el premi Nobel de La Pau, en reconeixement “a la lluita no violenta per la seguretat de les dones, i els seus drets a una participació plena en el treball de la construcció per la pau”.  Totes tres han sigut protagonistes  principals en la solució per la via pacífica de greus problemes bèl·lics, d’injustícia i desigualtat.  En un món on les dones continuen sent la diana on van a parar maltractes i discriminacions, malgrat les lleis que les defensen, l’activisme pacífic d’Ellen Johnshon Sirleaf, presidenta de Libèria des de 2005, la seua compatriota Leymah Roberta Gbowee, fundadora en 2002  del moviment “Women of Libèria Mass Action for Peace”, i a la iemenita Tawakul Karman, periodista i activista política fundadora en 2005 del grup “Dones Periodistes Sense Cadenes”, són un model a seguir. El merescut Premi Nobel deixa ben patent i visible la lluminositat de la seua  força creativa per un present just i un futur il·lusionant. 

Mentre aquesta notícia suposava un bon estímul per a augmentar l’esperança en la bondat de l’ésser humà, o per a tornar-la a aquells que l’han perduda, les noves d’altres esdeveniments ens feien reprendre desesperances i dubtes sobre les forces contradictòries que dominen la humanitat. 

 La cimera de Durban, acabava sense un acord que ens ajudara a contemplar  un planeta més net. Les dades  de l’augment global de la contaminació són descoratjadores, i la falta de compromís en frenar les emissions de fums de les grans nacions, contraresta el descens que han aconseguit altres. Els fums de l’avarícia continuaran embrutant cada dia més l’aire. 

Però el cap del setmana ja s'havia estrenat amb la fí d'una altra cimera, no menys important que l’anterior, que incrementava els dubtes i interrogants sobre els poders fàctics que condueixen la societat. A Brussel·les, els màxims representants de les democràcies europees, s’acomiadaven amb més resolucions ( que no solucions) dràstiques per a fer front la crisi  econòmica. Oferien així als ciutadans escèptics i indignats més raons per a pensar que la crisi és una jugada del gran  capital, organitzada per a posar límit a la societat del benestar i per a aconseguir que els mercats governen, encara més, les nacions. És el poder fosc dels  rics.

Acabaré anomenant un quart esdeveniment, aquest de  nou amb matisos d’esperances. Diumenge 10, dia internacional dels drets humans, Amnistia Internacional celebrava el 50 aniversari. Recordava el treball fet, les millores aconseguides, les denúncies presentades, les vides salvades... i mostrava que l’activisme solidari i pacífic seguirà sent el poder i la força dels pobles.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada