dimarts, 24 d’abril del 2012

23 D'ABRIL 2012, DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE AMB "BANYA TRENCADA"

Permeteu-me que en aquest post deixe de banda calamitats, crisi, retalls o altres atacs al benestar, i vos transmeta la meua alegria ben ampla, plena de goig, complaença i tire mà d'allò que diu " AVUI HA SIGUT UN GRAN DIA".
El Dia Internacional del Llibre sempre és GRAN, per a mi. Crec que no cal que done més mostres de la meua estima als llibres i del què per a mi representen com a mestra, com a escriptora, com a amant de la cultura...
Ha sigut un Dia del Llibre redó, amb unes activitats precioses que hem organitzat al col.le ( cliqueu per saber més) i amb un regal especial de l'editorial Tandem ( gràcies Rosa Serrano) fent-me arribar un paquet de llibres acabats d'eixir de l'obrador de la impremta, encara amb olor a tinta impresa.
Ja tinc a les mans el meu nou llibre "La Casta de Banya Trencada".
Tenir a les mans per primera vegada un llibre amb una història que has escrit, sentit, creat, que has passat hores endinsada en el seu món particular, que has muntat amb la imaginació cada un dels passatges del relat, que has construït els personatges que apareixen, els has tramat les aventures, joies, deliris...  és una emoció tan intensa, tan especial, tan tendra que jo la compare al primer bes d'uns amants. 
Vos deixe un resum breu de la novel.leta amb una ressenya que li dedica l'editora Rosa Serrano.


Com en una faula moderna, La casta de Banya Trencada és el relat d’una colla d’animals que viuen, senten, pensen, parlen, s’ajuden, lluiten i intenten sobreviure.
La història ens l’explica Espluc, un ocell que té com a missió esplugar els caps del ramat. I molta intel·ligència per a elaborar una estratègia que salve el jove bou Salat del seu destí fatídic.
En La casta de Banya Trencada, l’escriptora Pepa Guardiola, amb una perspicàcia extraordinària, ens fa conéixer la vida i les relacions dels animals en plena natura. Si magnífiques són les descripcions de l’entorn paisatgístic de la Marina, més impressionants ens resulten encara les vivències d’un animal valent i noble que sap que va a morir en una plaça de bous. Una novel·la realment innovadora i apassionant.

dilluns, 23 d’abril del 2012

MENCIÓ LIEBSTER BLOG PER PARTIDA DOBLE, DOBLE COLLITA D'AMISTAT.

Fa uns dies, el Consell d’Administració de Bucomsa, que regenta el blog de Burrera Comprimida , va acordar :
 " distingir “Lletres de tinta impresa” amb una modesta menció al burribloc, en base a la normativa d’una parida simpàtica que s’anomena “Liebster Blog Awards “. 
La "parida" consisteix en enllaçar i difondre llocs webs amb menys de 200 seguidors mitjançant la disculpa del premi o menció ( com més vos complaga). Cada premiat posa el banner del premi al seu blog, en premia altres 5 i els deixa un comentari  anunciant l'honor del premi.
Així seguint una autèntica progressió geomètrica blocaire, d'ací poc una bona colla de propietaris d'una parcel.leta virtual, on deixem les nostres cavil.lacions, inquietuds, quefers i altres historietes, acabarem per ocupar un espai, de mesures considerables, ple de cavil.lacions, inquietuds, quefers... interessants, la influència dels quals segurament no arribarà més enllà dels nostres propis blogs, donat el càrie dels guardians controladors que van apareixent pels racons tenebrosos de la xarxa, però  a nosaltres ens serveix per estar en contacte i sentir-nos acompanyats.
Per motius d' amuntegamenta de treball,  no vaig correspondre amb la rapidesa que tocava ( mil perdons) i avui un altre blog amic Trepig de Josep Castelló m'ha tornat a atorgar el premi, diran que ho he fet apostes per  presumir del Liebster Blog per partida doble... no era eixa la meua intenció.

Ara mateixa, abans que algú carregat de raó em retraga la meua negligència en continuar la cadena, vaig a procedir a anomenar els meus cinc blogs premiats. I si algú d'ells ja l'ha rebut doncs millor, així presumirà com jo de tenir-lo doble. 



DEL REBOST AL SELLER
Blog de Kiko Chorro, amant de la cuina tradicional de la costa mediterrània, on ara i adés ens regala bones receptes amb cuinats on els fruits de la mar són els protagonistes.

UENDOS, GREIXETS I MAREMORTES      ex aequo   ELS PRIMERS GESTOS DEL VERD
 Pensades, intuïcions, desficis i isetes d'un queferós. Així s'anuncia la capçalera del blog propietat de Francesc Mompó, escriptor i difusor de la Literatura Catalana.  ELS PRIMERS GESTOS DEL VERD  Blog parella de l'anterior, tant pel que fa a l'escriptora que l'alimenta, Merce Climent, com pel contingut dedicat a la Literatura. No és el primer premi que comparteixen a l'hora els dos blogs emparellats. Altres ben importants adornen conjuntament i merescudament les seues entrades.  

 RADIO MISTELERA 
 Blog de Ràdio Mistelera. L' emisora lliure, cultural i anti-comercial de La Mistelera,  una associació sense ànim de lucre,  independent, que passa de subvencions i s'autofinança amb les quotes dels/les socis/es, del seu treball voluntari, de les idees lliures  i de la creativitat.

BARCA DE BOU
El blog d'Amadeu Ros, mariner, patró del Cap Prim i del Cap Prim segon. Germà, fill, net de mariners. Un dels fundadors de l'Associació Barques Tradicionals de Xàbia. El seu blog està impregnat de l'airet marí, del soroll de les braques de pesca, del solc d'espuma que deixa la quilla en navegar, de les veus dels pescadors, de les seues feines ...


LA NUCIA CAMINA 
Blog de la plataforma local de la Nucia en defensa de l'ensenyament públic. Creat amb l'empenta d'informar, coordinar, difondre les actuacions en defensa de l'educació  pública digna i de qualitat, i servir de nexe d'unió entre la comunitat educativa de la Nucia i la Plataforma comarcal de la Marina Baixa. Un bon exemple a seguir i al qual unir-se.

dilluns, 16 d’abril del 2012

S'HA ACABAT DEL TOT LA PASQUA

No era la meua intenció donar doble sentit al títol d'aquesta entradeta del bloc. Només volia dir això, que s'han acabat dels dies de Pasqua, el relax, centrar-me en l'escriptura, gaudir de la familia i les amistats, menjar a gust, berenar la mona, fer excursions per Xàbia, pels pobles veïns ( Moraira)...
Ha estat molt bé i ha sigut productiu. Però s'ha acabat la pasqua ..., del tot!
Hem intentat durant aquestos dies evadir-nos i reposar-nos, però les retallades no han parat.  Així que tornem a dir la nostra contra aquells que no han descant ni descansaran fins que acaben amb tant com s'ha aconseguit.
Jo he représ energies, fins i tot vinc carregada amb una torre de defensa i de guaita.
 Bon trimestre, força i endavant.