20 de maig / 20 de novembre, sis mesos desapareguda, ni una sola notícia d’ella, ignorant on, què i qui oculta Khrystyna Savenchuk. Hui vull dedicar les meues paraules als seus familiars, intentar acompanyar-los en el dolor dels seus sentiments. Però sé que per més que m’esforce no puc ni de lluny reflectir el patiment que els ha de rosegar el cor i va engrandint el buit deixat per la filla. Buit roent que provoca l’absència inexplicable d’una persona estimada quan marxa sense un comiat, sense una darrera abraçada, sense un simple adéu. Un buit que augmenta dia a dia per no tenir ni tan sols opció al dol, que amb el temps cicatritza pèrdues. Buit immens sobre el que sura un “Sempre”: “sempre pensant en tu”, “sempre recordant l’últim instant que et van vore”, “sempre desitjant que sone de nou la teua veu”, “sempre amb l’esperança de vore’t tornar cap a casa”... Sempre preguntant-se per què a tu?
Sempre preguntant-nos per què?
Vull recordar que segons dades de l' ONU, més de 4 milions de
dones estan segrestades i explotades sexualment contra la seua voluntat, víctimes
de la tracta .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada