Desencís

No puc evitar-ho, però de tant en tant em colpeja el desencís, decebuda per la realitat.
És una mena de fàstic subtil, de desdeny cansat, de no suportar les vel.leïtats mundials. De destorbar-me la terrible superficialitat humana, de sentir feixuga la trivialitat dels governants, d'avergonyir-me la deixadesa dels governats.
De deplorar la vacuïtat de les paraules confrontades amb els fets.
D'avorrir la mentida amagada en la nineta dels ulls, de descobrir l'interés en la mà estesa. De comprendre que el millor gest no és més que una màscara d'alt disseny tramada per enganyar persones innocents, tapar de nou les injustícies i traure'n benefici.
El bo del meu desencís és que sempre m'espavila la creativitat, m'aixeca del sofà i em mou a l'acció,

Literatura, testimoni perenne del món.

Laura Talents, en el seu recent article "De guerres i esperances" -publicat a La Veu del PV- al fil dels horrors de la guerra i de la  terrible situació  dels desplaçats que tant ha commocionat la societat europea les últimes setmanes, parla de la importància de la literatura per ajudar a recordar els fets tràgics del món, "Només queden les imatges i les paraules, com a testimonis acusadors i insubornables del que som".
Entre els llibres valencians que recomana, sobre els horrors de la guerra i dels drames humans, esmenta la meua obra "Una llar en el món". Sis contes traçats al voltant d'una història central. Sis relats que, com ella explica, presenten "el valor i la supervivència de tantes persones, de tantes èpoques i tants llocs que lluiten per trobar la seua llar en el món".
"Una Llar en Món"  és va publicar l'any 2001, però vaig escriure el primer relat ,"Nanja", a l'estiu de 1990, colpida per la guerra del Golf . La resta foren escrits durant l'última dècada  de l'avantguardista segle XX.
Els sis contes, inclosa la història central, narren retalls de la vida de personatges ficticis a partir situacions basades en la crua realitat mundial. Tots els textos són fruit dels sentiments amb què em commovien, em commouen, les penalitats humanes, i fruit també de la necessitat de no sentir-me una simple testimoni muda dels fets.

25 anys després d'escriure el primer conte, res no ha canviat, els drames s'arrosseguen i deriven de les mateixes circumstàncies:  injustícies, desigualtats, discriminacions, explotacions, opressions, prepotències, intoleràncies, avarícies, violències, guerres...

Quant hem de treballar durant el segle XXI per fer universals els drets humans!
I pensem que només que no siguen efectius en  un sol poble, aquesta llar del món nostre no aconseguirà la pau.
Gràcies Laura Talents i gràcies mestres per fer ús de la literatura en el vostre treball d'ensenyar a pensar davant la vida i d'educar en valors i emocions.

Europa egoista

Ai! Europa ingrata, egoista, et blindes pel sud-est, a falta de mar que ofegue els qui busquen que els empares en la seua dramàtica fugida de la guerra, la pobresa, la fam i la por.
A les mercaderies els concedeixes llibertat global de circulació, beneïda pels diners.
En canvi la llibertat de pas dels éssers humans la mantens vedada, no et val cap què, ni cap qui per beneir-la.
Sent tristesa, ira i vergonya.

Hui no pose imatges, vull intentar mirar el negre turment interior dels qui pateixen el menyspreu del miserable egoisme dels rics.  

Esperançador nou curs

Feliç i esperançador inici de curs i de treball a qui ha acabat vacances. Molts ànims i sort a qui no pot començar perquè està buscant feina.
Des del meu espai de descans actiu vos done ànims, força, energia, creativat, imaginació, recolzament, ja sabeu que no pare.
Va! a moure el cos, el cap i el cor que anem de cara als  anys bons i no arriben sols, hem de fer força per a guanyar-nos-els.