Literatura, testimoni perenne del món.

Laura Talents, en el seu recent article "De guerres i esperances" -publicat a La Veu del PV- al fil dels horrors de la guerra i de la  terrible situació  dels desplaçats que tant ha commocionat la societat europea les últimes setmanes, parla de la importància de la literatura per ajudar a recordar els fets tràgics del món, "Només queden les imatges i les paraules, com a testimonis acusadors i insubornables del que som".
Entre els llibres valencians que recomana, sobre els horrors de la guerra i dels drames humans, esmenta la meua obra "Una llar en el món". Sis contes traçats al voltant d'una història central. Sis relats que, com ella explica, presenten "el valor i la supervivència de tantes persones, de tantes èpoques i tants llocs que lluiten per trobar la seua llar en el món".
"Una Llar en Món"  és va publicar l'any 2001, però vaig escriure el primer relat ,"Nanja", a l'estiu de 1990, colpida per la guerra del Golf . La resta foren escrits durant l'última dècada  de l'avantguardista segle XX.
Els sis contes, inclosa la història central, narren retalls de la vida de personatges ficticis a partir situacions basades en la crua realitat mundial. Tots els textos són fruit dels sentiments amb què em commovien, em commouen, les penalitats humanes, i fruit també de la necessitat de no sentir-me una simple testimoni muda dels fets.

25 anys després d'escriure el primer conte, res no ha canviat, els drames s'arrosseguen i deriven de les mateixes circumstàncies:  injustícies, desigualtats, discriminacions, explotacions, opressions, prepotències, intoleràncies, avarícies, violències, guerres...

Quant hem de treballar durant el segle XXI per fer universals els drets humans!
I pensem que només que no siguen efectius en  un sol poble, aquesta llar del món nostre no aconseguirà la pau.
Gràcies Laura Talents i gràcies mestres per fer ús de la literatura en el vostre treball d'ensenyar a pensar davant la vida i d'educar en valors i emocions.