Desencís

No puc evitar-ho, però de tant en tant em colpeja el desencís, decebuda per la realitat.
És una mena de fàstic subtil, de desdeny cansat, de no suportar les vel.leïtats mundials. De destorbar-me la terrible superficialitat humana, de sentir feixuga la trivialitat dels governants, d'avergonyir-me la deixadesa dels governats.
De deplorar la vacuïtat de les paraules confrontades amb els fets.
D'avorrir la mentida amagada en la nineta dels ulls, de descobrir l'interés en la mà estesa. De comprendre que el millor gest no és més que una màscara d'alt disseny tramada per enganyar persones innocents, tapar de nou les injustícies i traure'n benefici.
El bo del meu desencís és que sempre m'espavila la creativitat, m'aixeca del sofà i em mou a l'acció,