Feliç de veure créixer la meua descendència entre la bellesa tranquil·la de les pruneres florides, l'espígol pletòric, les oliveres centenàries i les primeres roses.
Però amb un nuc de pesar a gola i un corcó de vergonya al cor en pensar en les dones, els homes i les criatures que junt amb la primavera han vist les portes de l'esperança ben tancades i han rebut un passatge de retorn al terror.
Vergonya col.lectiva, felicitat individual incompleta.
Estime la meua Terra, el meu País, el meu Planeta.
No regenegue de l'europeisme, renegue de com el capital, que xucla el món, l'ha manipulat. Als migrants els ha llevat l'esperança, a l'europeisme li ha llevat la dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada