Seients clapats de sang innocent

Si la nostra consciència de civilització es somou amb imatges impactants, hui en tenim una de nova. Omram, rescatat d’un edifici bombardejat a Alepo, dipositat dins d’una ambulància auxiliadora, segut en una cadira taronja que li ve gran, cobert de pols, solitari, fitant amb ulls humils la càmera, potser preguntant en silenci què hi fan gravant-lo, què interès posen en ell en compte de centrar-lo contra la guerra que li ha emmudit els crits d’infant? Del relat, m’ha commogut la digna postura que guarda el xiquet i, en especial, la manera amb què es torca el front mullat, s’observa la mà tacada de roig i la frega sobre el seient en un gest que és un autèntic símbol de denúncia: “netegeu els seients del món perquè estan clapats de sang innocent”.