Al marge de preocupacions
per qüestions ben transcendents, hem de reconèixer que durant les últimes
setmanes de 2017 i esta primera de 2018 els principals assumptes que ens han
ocupat han sigut: menjars, regals i bons propòsits. Què voleu?,
coses de la naturalesa humana que reclama períodes de relaxament
i celebració festiva.
Al voltant de la taula,
dinars i sopars d'amistats o d'empresa (que tan de moda s'han posat) juntament
amb els clàssics familiars (de tota la vida) ens han proporcionat hores
d'animades converses, moments entretinguts de cantar o contar acudits,
intercanvis de tendreses, d'estats d'ànim, d'afectes, d'opinions, de relats
dels treballs realitzats o dels projectes de futur, alguna clavada de pota o
simplement l'ocasió d'escoltar o dir paraules vanes. La majoria d'encontres
quedaran difuminats en la memòria com un acte més, propi dels rituals de les
festes nadalenques i de Cap d'Any; però en qualsevol cas, a banda d'engreixar,
cuinar i buidar la butxaca per omplir la taula, ens hauran servit per
sentir-nos que formem part d'una col·lectivat
amb la qual compartim existència, identitat i estimes.
L'assumpte dels regals també
ens ha ocupat certa quantitat
d'hores, no debades són l'ànima material i comercial de les
festes de Nadal, Cap d'any i Mags d'Orient, bé ho exhibeixen els aparadors de
mercats, fires, botigues i places amb adornaments i lluminàries que ens
estimulen a recórrer carrers i tornar a casa amb una càrrega considerable de
paquets per complaure majors i infants del nostre entorn. Adquirir-los ens du a
emprar temps endemés de gastar diners, tot siga
per un somriure. La utilitat de molts dels regals serà calladament posada en
entredit, però ningú no em negarà que eixe
instant d'emoció compartida entre qui lliura i rep l'obsequi crea un agradós
vincle de complicitat i d'unió, per això no ens dol el temps gastat en
obtenir-lo.
I què passa amb el tercer
element de la triada que he esmentat com a component de les principals
ocupacions de les darreres setmanes?
Reconeixereu amb mi que, vos
agrade
o no celebrar Nadal i s'apliqueu
o no a seguir els protocols festers de les relacions socials que comporta,
poques persones de la cultura occidental escapem a les sensacions que imposa el
calendari. El canvi d'any és un pas temporal significatiu, un canvi de número
que ens obliga, com a mínim, a substituir l'agenda o l'almanac penjat a la
paret, i que ens desperta una incerta expectativa pels dies que esdevindran
sota les noves dates. Millorarem o empitjorarem en salut, treball, economia,
afectes? Se solucionaran els problemes que arrosseguem o n'apareixeran de nous?
Serà, el que comença, el gran any de la nostra vida o de les persones que
estimem? Preguntes i dubtes que ens mouen a la reflexió sobre els èxits,
fracassos, trivialitats o vanaglòries de l'any que acaba i, de rebot, a
plantejar-nos propòsits per obtenir èxits, eliminar fracassos i convertir
vanaglòries en glòries de debò.
Acostumem a fer-nos
propòsits de dos tipus: els individuals i els col·lectius.
Els primers, del nostre
àmbit privat, no els revelem més que a familiars propers i amistats íntimes,
tot i que és sabut que en matèria personal a l'any nou li demanen allò que fa
referencia al que diu la cançó "salut, diners i amor". Són els que
més ens fan encabir i plantejar-nos reformes substancials en els nostres hàbits
i costums. Hi ha llistats sobre propòsits aconsellables i ens podem descarregar
online
alguna app per facilitar assolir-los, estalviant-nos frustracions si els deixem
sense realitzar o ens passem en el repertori de propòsits. Personalment fa
temps que sóc parca en propòsits, no perquè tinga
poca voluntat de millora o esmena sinó perquè amb les lliçons de l'edat m'he
tornat realista (de realitat), m'he adaptat a les circumstàncies no
susceptibles de canvi i centre els afanys en els hàbits que a la meua
salut, afectes i interessos els convé reforçar.
La segona categoria dels
propòsits, la dels col·lectius, és
la que compartim i utilitzem com a mostra de bona voluntat en les
felicitacions. La presentem com a desitjos esperançadors i són d'un caràcter
tan general que fer-los possible ratlla en la utopia.
Jo m'he atrevit a saludar
2018 amb desitjos de Pau, Llibertat i Igualtat. Ja sé que eixa
salutació queda tan bonica i romàntica com complicats, per no dir impossibles,
són d'aconseguir cap dels tres desitjos.
Sóc conscient de les
dificultats d'obtenir la Pau al món; grans interessos i confrontacions la
bloquegen: a l'economia li va bé la guerra, la indústria bèl·lica mou el 2,4%
del PIB mundial (enfront del 6% de l'agricultura). Com sóc conscient de la
necessitat de posar cada dia un granet d'arena en favor de la Pau, 65 milions
de persones forcades a abandonar sa casa per guerres, violències, conflictes o
fam, en 2016 i 2017, ens ho reclamen.
I on és la llibertat en la
societat actual? El tràfic (
compravenda) d'éssers humans té més de 12 milions de víctimes en
161 països, més de 4 milions són dones segrestades i explotades sexualment;
només a Europa es calculen 70.000 víctimes de
la tracta a l'any. Al món, hi ha més de 100 milions de xiquets i
xiquetes obligats a treballar i explotats laboralment.
I la igualtat?
com no moure'ns per reclamar-la. Les dones constituïm més del 50%
de la població. Carreguem amb el 75% de les hores treballades a la Terra, però
cobrem el 25% dels salaris que es paguen, i només posseïm l'1% de la propietat
mundial. 603 milions de dones viuen en països on no es considera delicte la
violència de gènere. El 35% de les dones del món han patit violència sexual (en
alguns països arriben fins al 70%). Un 38% dels assassinats de dones són
comesos per la seua
parella. A l'estat espanyol cada 5 dies es produeix un feminicidi, i cada 8
hores una dona és violada.
Després de veure algunes de
les xifres, procedents d'organismes oficials, els meus desitjos de Pau,
Llibertat i Igualtat ja no sonen tan bonics ni semblen romànticament utòpics,
sinó imprescindible reclamar-los, necessari actuar a favor seu i fer
l'impossible per avançar en la seua
consecució. Ja sé que és un camí llarg, que ve de lluny i ha de donar més d'una
volta al món; s'està avançant massa a pleret, requereix molt d'esforç, temps,
unió de gents, voluntats fermes...; però si puc invertir mig dia a comprar el regal
que complaurà a una persona que estime,
o entretenir hores d'oci amb menjars i converses amb familiars i amistats, com
no vaig
a dedicar gran part de l'any a denunciar, escriure,
manifestar-me, sumar-me a qui també reclame
justícia social?
Doncs eixa
serà la meua
pràctica diària per fer realitat, en què siga
per pintar el punt de la "i", els desitjos esperançadors que he
formulat per a 2018.
Vos els
faig extensius, amb la meua
paraula i la meua
pràctica.
Pepa Guardiola
Gener 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada