Felicitació, Conte de Cap d'Any 2018- 2019

Benvolgudes i benvolguts,

Hora d’acomiadar 2018 i rebre 2019 amb mans esperançades.
Hora de fer balanç, de reflexionar i desitjar un futur feliç.

En el meu cas, col·locades penes i alegries, pròpies i familiars, als platets de la balança de 2018, l’agulla del pes es decanta de bon tros cap a les alegries.

Però l'àmbit vital s’eixampla molt més enllà del cercle benigne de família i amistats, i als ulls m'arriben imatges del món sencer, les oïdes em retronen amb històries properes i llunyanes, pels porus de la pell es filtren vivències de persones conegudes i desconegudes, el cor em batega commogut per allò que passa a les gents d’aquí i d’allà,  l’avanç de la  societat cap a la igualtat i la consecució universal dels Drets Humans em preocupa tot seguit i m’ocupa part del temps. Així, en acabar l’any sempre sospese,  junt amb les pròpies, també les penes i les alegries d’altres. A la fi, a la balança de 2018, l’agulla del pes dansa i dansa descontrolada fins a caure perillosament pel platet de les penúries.  Contradictori any 2018, que em deixa desconcertada, preocupada, inquieta, compungida...

Però hui no vos distrauré més amb les meues cavil·lacions, perquè ara del que es tracta és de desitjar-vos milions de benaurances per a 2019. I a la manera que ho vinc fent des de 2003, toca enviar-vos una targeta virtual de salutació amb imatges, música i textos que resulten suggeridors per rebre l’any amb la millor disposició possible.
 Enguany no he volgut mirar la terra, he contemplat els núvols, els he parlat i preguntat.

El resultat de la meua manifasseria felicitadora queda gravada en el minivídeo del nou conte de cap d’any (només dura 3 minuts) on la bellesa de les fotografies de l’amic Andrés González Nova i la delicadesa de la guitarra de Maria Polo dissimulen el meu maldestre muntatge casolà.

Que acomiadeu 2018 en bona companyia,  i que 2019 arribe amb l’afany d’ajudar-nos mútuament a millorar el món.
Pepa Guardiola