GLOSSA A DOS VEUS: CARME MIQUEL I DOLORS PEDRÓS
PRIMERA GLOSSA, DE CARME MIQUEL
Estic
molt satisfeta per l’oportunitat que m‘heu donat de lloar Pepa Guardiola en
l‘acte de concessió de la “Lletra Lila“. Pepa és una bona amiga i una dona a la
que admire, per això m‘alegra molt que reba un guardó que l‘acredita com a escriptora
compromesa amb les diferents causes que ens identifiquen com a dones
valencianes. Ja d‘entrada i a títol de presentació diré que Pepa Guardiola és
bona escriptora, dona intel·ligent i sensible, coherent i compromesa amb el seu
temps i amb el seu món. I amb aquesta premissa breu, com punt de partida, ja
puc començar a explicar-vos algunes
singularitats de Pepa Guardiola.
Com sabem va nàixer a Xàbia, a la
Marina Alta i s’ha criat, ha viscut, i viu, a les faldes del Montgó, la
muntanya màgica que va constituir per a la xiqueta Pepa font d‘històries immemorials i que amb la
seua pètria presència va protegir i acaronar amb calidesa la seua infantesa.
I juntament amb la muntanya, entre
penyes que acullen les sargantanes i herbes oloroses que són visitades per les
abelles, la nostra companya també ha fruït el contacte amb la mar, la bella
Mediterrània, que al llarg del seu camí vital l‘ha omplida d‘espurnes de
saviesa, de serenor, d‘emocions i d‘històries de la vida. Emocions i històries
que, tant si li aproximaven el món de la mar com el de la muntanya, eren
afavorides per l‘ambient pròxim. Pepa ens ha contat que la seua infantesa, va
transcórrer entre cançons de la família del pare i contes populars de la
família de la mare. Els díes de treball col·lectiu al camp, les trobades
familiars i les festes es farcien de paraules i de música, de rituals populars
i del món meravellós de l‘imaginari col·lectiu, constituïnt un aliment per a la
seua ànima de criatura que ja perduraria en el temps.
Amb aquests bagatges, Pepa
forçosament hauria d‘esdevindre una dona creadora. I així ha sigut: creadora
amb les paraules i també creadora amb els colors perquè l‘art de la pintura
també l‘ha atreta
La seua vida juvenil transcorregué
durant el tardofranquisme, la transició i els inicis de la democràcia, dominada
pel sentiment d‘esperança en el canvi polític. Llavors, les històries que
viuria i protagonitzaria no eren històries fantàstiques, eren històries reals
de lluita i de compromís. Un compromís que la nostra amiga va adquirir com a
delegada de curs en el Moviment d‘Estudiants quan estudiava Magisteri a
Alacant. I un poc més tard, el 1974, afiliant-se al PC. Però la lluita
feminista la va atrapar ben prompte i ben aviat (1975) va militar en el
Moviment Democràtic de Dones, grup que en aquells temps va destacar en la
defensa de drets i en tasques de conscienciació.
I va ser mestra, una mestra avançada
plena de projectes per transmetre als infants, entre els quals, com no,
l‘estima per la nostra cultura i la lectura en la nostra llengua. I va anar
fent camí en aquesta rofessió que estimava. Després de passar per altres
pobles, el 1979 arribà al seu, Xàbia, on exerciria de manera innovadora fins la
seua jubilació. Val a dir que quan arribaren les noves tecnologies a l’ensenyament,
va ser capdavantera en aplicar-les i en divulgar el seu ús en el camp de
l’educació. I entre unes coses i altres i sempre avançant, començà a escriure
també. Els éssers fantàstics i populars del seu món infantil, integrats en el
seu jo íntim, pugnaven per eixir de dins de la seua consciència per tal de
protagonitzar noves històries que pogueren ser llegides. I és així com en 1988
apareix un primer llibre, Contes de riu-rau, contes populars de la Marina
Alta, (Inst. d'Estudis Gil-Albert). A partir d‘aquest moment, la producció
literària de Pepa Guardiola ja serà continuada fins arribar-ne a una producció
de prop de 50 llibres. Alguns del títols són
L'Engruna de
Cristall (Edt. Bullent 1.992).
El talismà del temps
(Edt. Bullent 1994)
Els grumets del Cap
Negre (Edt. Abril, 1.998)
Els ulls de la
Nereida (Edt EDEBE, Tucan, 2.000). Traduït al castellà.
Tres titelles
embruixats (Edt SM, Vaixell de vapor 2001
Una llar en el
món" (Edt Bromera, Espurna Jove, 2001). Traduït al castellà.
La llegenda de les aus daurades (Xàbia
2001). Traduït a diversos idiomes.
L’univers de les idees perdudes (Ed. El
Pirata 2010
La casta de Banya Trencada" (Tandem
Edicions, 2012)
I
en aquest camp literari ha obtingut diversos premis com ara:
Premi Carmesina
1.991 amb l’obra L’engruna de Cristall.
Premi Vila d’Ibi
1.994 amb el conte Llumer llunyà.
I Premi Mediterrani
de Literatura Juvenil 1.994 amb l’obra Collidors de neu.
Premi Samaruc 1995
pel Talismà del temps.
Premi Enric Valor de novel•la 2009 amb El
desordre de les dames
La temàtica de les seues obres es
variada: el món juvenil, les aventures, les descobertes, les emocions, la
problemàtica social... Hi ha també la
novel·la històrica. En “El desordre de les Dames” Premi Enric Valor de novel•la
2007, narra des de la ficció però amb rigor, el naixement del Regne de
València. Al relat no li manquen les emocions, les aportacions de les diferents
cultures en la narració, les històries d’amor. I sobretot hi compta amb el
paper de les dones, tradicionalment absents de protagonisme en aquests tipus de
relat. En “El desordre de les dames” està present la mirada femenina, la
conflictivitat específica, les complicitats i la visió de les dones
protagonistes sobre aquell món de canvis profunds
El protagonisme de les dones, és
també el centre narratiu en la darrera novel·la, “La memòria de les ones” i
constitueix un acompanyament a la trajectòria de les companyes de la nostra
generació, que han trencat models familiars i socials i han lluitat per fer-se
un espai en la societat. De bell nou, la mirada de dona en una narració
potent.
Però l’ obra de Pepa Guardiola és
també, llum, paisatge i sensacions. Pepa no pot ni vol evitar la gran
influència que té sobre ella el món natural i el món patrimonial que sempre l‘ha
envoltada i per això moltes de les seues obres són plenes de referents
paisatgístics, i antropològics on la defensa del territori, de manera diecta o
indirecta, hi sol estar present.
Però
les accions a favor de la conservació del medi ambient i la valoració del
patrimoni cultural popular, transcendeixen la seua obra escrita perquè formen
part del seu tarannà. I per il·lustrar aquesta afirmació, contaré una anècdota
que la defineix: ja he dit que Pepa Guardiola també es dedica a la pintura des de
joveneta. Doncs l‘estiu de l‘any 83 se
li va ocórrer pintar a l‘oli en un llenç un riurau que hi havia prop de sa
casa, a la vora d‘una carretera. Un riurau clàssic, bonic, model d‘arquitectura
rural i funcional que com la resta d‘edificacions d‘aquest tipus, és un signe
d‘identitat de la Marina Alta. L‘obra acabada, la va conservar en una paret de
sa casa. Passat un temps, un conegut constructor de Xàbia molt vinculat a la
política local, va comprar el riurau i els terrenys del voltant on hi havia
altres edificacions i espais d‘interés, amb l‘objectiu de realitzar una Unitat
d‘Actuació Urbanística. Però en aquell moment la zona encara no era catalogada
com a tal i hi havia veus que demanaven que aquell riurau fora restaurat i
protegit juntament amb altres espais adjacents. Aquest fet suposava un
entrebanc que allargava en el temps les possibilitats de construir i
d‘especular. A començaments dels anys
90, una nit que feien obres per ampliar la carretera per la part esquerra,
(part oposada a la del riurau), un dels vehicles pesats de l‘obra, que no havia
d‘aproximar-se a la banda de la dreta, es va “despistar“, i «sense saber com»,
veges tu per on, va entropessar amb el riurau i el va tombar.
Per aquells temps (anys 91-95) Pepa
Guardiola formava part del grup municipal del PSPV com a regidora i hi actuava
com a portaveu de l‘oposició. Així és que Pepa cada vegada que hi havia Sessió
de Ple en l‘Ajuntament, portava el seu quadre del riurau i el col·locava sobre
la Taula presidint la sessió, a la vista de tots els regidors, del propietari
de l’extint riurau, del públic en general i de la premsa, generant-se un debat
a través dels mitjans de comunicació.
Després, ja l‘any 2002, Pepa es va
implicar en una important aventura compartida a la que es va dedicar en cos i
ànima: es tracta de la Xarxa de Dones de
la Marina Alta, un grup feminista que treballa des de 1995 a nivell comarcal.
Des que en formà part i fins ara mateix
és una peça fonamental d‘aquesta Xarxa. Podem dir que la comarca de la
Marina Alta compta des de fa 25 anys amb un grup feminista que hi actua i ha
deixat la seua empenta. I aquest grup feminista compta amb el treball d‘unes
dones molt dedicades entre les quals, Pepa Guardiola.
Com podem vore, la nostra guardonada
és una dona que diríem polièdric. Són molts i diversos els seues interessos i
els seus compromisos. I l‘escriptura és un mitjà que li permet vehiculitzar-los. Tant si ho fa a través de
les seues narracions, o a través d‘escrits específics, en l‘escriptura plasma
el seu món de valors, les seues conviccions i la seua humanitat. I ho fa amb
aquell llenguatge riquíssim i bell que reflecteix la saba de la seua terra i
que escriu amb lletres de color lila i de tots els colors.
Una gamma de colors, la dels seus
compromisos diversos que li ha sigut
reconeguda en algunes ocasions amb distincions com ara:
Homenatge
de la Xarxa de Dones de la Marina.
Sòcia
d’Honor de l’Associació Riuraus Vius. Gener 2008
Premi
9 d’octubre als valors cívics de l’Ajuntament de Xàbia. Octubre 2009
I
continua. Pepa Guardiola, la dona, l’activista, la mare i l’àvia, l’escriptora,
continua regalant-los bocins de bellesa i de compromís
SEGONA GLOSSA, DE DOLORS PEDRÓS
Carme Miquel, una dona que coneix ben bé a la nostra
guardonada, ens acaba de fer un magnífic retrat de Pepa, personal i
professional. Tot i que no caldria afegir-hi res més, permeteu-me que us diga
que compartisc amb Carme i amb tots vosaltres l’alegria de veure homenatjada
Pepa Guardiola per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Pertànyer a una terra, estimar-se-la, estimar la seua
gent, la seua parla, la seua cultura... arrelar-se a tot allò que sents com a
propi i del qual et sents orgullosa i, mentrestant, es va assolint una fama. És
aleshores quan podem dir, sense cap mena de dubte, que... Pepa Guardiola és
profeta a la seua terra.
L’any 2009 l’ajuntament del seu poble li atorgà el guardó
als valors cívics dels Premis 9 d’octubre de la vila de Xàbia, en reconeixement
a la seua implicació com activista en col·lectius que defensen valors cívics
com: la identitat, la justícia, el patrimoni, l’educació, i la igualtat.
L’homenatjada, per la seua banda, va dedicar el premi als companys i companyes
mestres, i va parlar dels seus orígens com a escriptora, que ella reconeix que
deu a la literatura oral.
(Pepa Guardiola és profeta a la seua terra.)
L’any 1988 —ja n’ha fet esment Carme Miquel abans— Pepa
Guardiola publicà Contes de riurau,
(recull de contes populars de la Marina Alta) un llibre on recrea rondalles i
contalles què, en paraules d’Andreu Ros va significar una fita important en
l’àmbit local. Descobríem una escriptora del poble, en valencià, i recuperàvem
un bagatge amb referents locals. 25 anys després vaig tindre la sort de
poder participar en la reedició d’aquesta obra incorporant-la al catàleg
d’Edicions 96.
Era el 7 d’octubre de 2014. En arribar a Xàbia trobàrem
Pepa Guardiola fent de guia turística amb Ximo Gascon i la seua família. Ximo
havia fet unes magnífiques il·lustracions per al llibre i Pepa, havia trobat
totes les complicitats necessàries per fer possible una de les presentacions
més emotives a què he assistit mai.
Els actes arrencaren amb la inauguració de l’exposició
dels originals de Ximo Gascon al centre d’Art Ca Lambert de Xàbia. Férem camí
cap allí acompanyats per la colla dels Xirimitabs de la mateixa localitat, que
ompliren de música el carrer Major. En acabar l’acte d’inauguració ens
dirigírem al riurau d’Arnauda on es va presentar el llibre.
Un grandiós riurau, tan reivindicats per Pepa Guardiola,
ara l’acollia a ella i la seua literatura i, ho feia amb la millor companyia.
Llibres, ametlles, panses, mistela i un riurau ple de gom a gom... Foren moltes
les amistats vingudes d’arreu de la Marina; no va faltar la representació
d’amics, familiars, regidors i regidores, l’alcalde i, un nombrós grup de
persones que feren una lectura dramatitzada de la rondalla Perot el Negrot.
(Pepa Guardiola és profeta a la seua terra.)
També en l’àmbit educatiu és persona respectada i
estimada. Pepa visita les escoles , sempre que li ho demanen. Parla de
literatura, de noves tecnologies, de patrimoni, d’igualtat, mentrestant els
xiquets i les xiquetes l’escolten amb atenció i li mostren el
seu agraïment estudiant la seua trajectòria social,
política i professional i, de vegades, acaben dedicant-li murals on la
reivindiquen com a una de les dones importants de la ciutat i més enllà.
Altra iniciativa duta a terme en l’àmbit cultural, en
companyia de Carme Miquel i de Roser Cabrera, ha estat La Marina en veu de
dona. Durant una llarga temporada les tres escriptores i amigues
realitzaren actes literaris-musicals pels pobles de la comarca donant a
conèixer creacions artístiques inspirades en la Marina, la seua terra i la seua
gent. L’eix vertebrador eren la poesia de Maria Ibars, Carmelina Sánchez Cutillas,
i Vicent Andrés Estellés, a més dels seus propis textos i la projecció
d’imatges, tot perfectament amanit amb composicions musicals de diversos
artistes.
Cal destacar també la seua participació en el Consell de
Cultura de Xàbia, un organisme consultiu on, en paraules de Montse Villaverde, quan
Pepa parla tota la gent escolta.
Per acabar, permeteu-me unes paraules sobre del darrer
llibre de Pepa Guardiola, Asunción Cruañes busca la pau i la igualtat. Aquest
llibre juvenil és, juntament amb El desordre de les dames i La
memòria de les ones, el llibre amb més Lletra Lila de la llarga llista de
títols publicats per Pepa Guardiola. Un llibre on Pepa dona a conèixer la
trajectòria vital i professional d’una de les mares de la Constitució del 78.
Xabiera com ella, va ser diputada a Corts durant quatre legislatures i des de
ben jove, s’implicà en els moviments cívics, socials i polítics en defensa de
la democràcia i dels drets de les dones. Pepa Guardiola va compartir amb ella
l’activisme feminista i social quan a penes tenia 20 anys. Ambdues formaven
part del Moviment Democràtic de Dones i feien xerrades formatives. També ho ha
dit Carme: Pepa Guardiola parlava de coeducació i Asunción Cruañes de
planificació familiar.
Podem proclamar amb joia que, efectivament hi ha profetes
a la seua terra i Pepa Guardiola n’és una, la qual cosa celebrem perquè és
just.
Estem segures que el reconeixement que avui li atorgueu
la convertirà en una gran portaveu de la literatura catalana. Enhorabona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada