divendres, 15 de març de 2019

Glosses lliurament Lletra Lila a Pepa Guardiola


 GLOSSA A DOS VEUS: CARME MIQUEL I DOLORS PEDRÓS

PRIMERA GLOSSA,  DE CARME MIQUEL

Estic molt satisfeta per l’oportunitat que m‘heu donat de lloar Pepa Guardiola en l‘acte de concessió de la “Lletra Lila“. Pepa és una bona amiga i una dona a la que admire, per això m‘alegra molt que reba un guardó que l‘acredita com a escriptora compromesa amb les diferents causes que ens identifiquen com a dones valencianes. Ja d‘entrada i a títol de presentació diré que Pepa Guardiola és bona escriptora, dona intel·ligent i sensible, coherent i compromesa amb el seu temps i amb el seu món. I amb aquesta premissa breu, com punt de partida, ja puc començar a explicar-vos algunes  singularitats de Pepa Guardiola.
            Com sabem va nàixer a Xàbia, a la Marina Alta i s’ha criat, ha viscut, i viu, a les faldes del Montgó, la muntanya màgica que va constituir per a la xiqueta Pepa  font d‘històries immemorials i que amb la seua pètria presència va protegir i acaronar amb calidesa la seua infantesa.
            I juntament amb la muntanya, entre penyes que acullen les sargantanes i herbes oloroses que són visitades per les abelles, la nostra companya també ha fruït el contacte amb la mar, la bella Mediterrània, que al llarg del seu camí vital l‘ha omplida d‘espurnes de saviesa, de serenor, d‘emocions i d‘històries de la vida. Emocions i històries que, tant si li aproximaven el món de la mar com el de la muntanya, eren afavorides per l‘ambient pròxim. Pepa ens ha contat que la seua infantesa, va transcórrer entre cançons de la família del pare i contes populars de la família de la mare. Els díes de treball col·lectiu al camp, les trobades familiars i les festes es farcien de paraules i de música, de rituals populars i del món meravellós de l‘imaginari col·lectiu, constituïnt un aliment per a la seua ànima de criatura que ja perduraria en el temps.
            Amb aquests bagatges, Pepa forçosament hauria d‘esdevindre una dona creadora. I així ha sigut: creadora amb les paraules i també creadora amb els colors perquè l‘art de la pintura també l‘ha atreta
            La seua vida juvenil transcorregué durant el tardofranquisme, la transició i els inicis de la democràcia, dominada pel sentiment d‘esperança en el canvi polític. Llavors, les històries que viuria i protagonitzaria no eren històries fantàstiques, eren històries reals de lluita i de compromís. Un compromís que la nostra amiga va adquirir com a delegada de curs en el Moviment d‘Estudiants quan estudiava Magisteri a Alacant. I un poc més tard, el 1974, afiliant-se al PC. Però la lluita feminista la va atrapar ben prompte i ben aviat (1975) va militar en el Moviment Democràtic de Dones, grup que en aquells temps va destacar en la defensa de drets i en tasques de conscienciació.
            I va ser mestra, una mestra avançada plena de projectes per transmetre als infants, entre els quals, com no, l‘estima per la nostra cultura i la lectura en la nostra llengua. I va anar fent camí en aquesta rofessió que estimava. Després de passar per altres pobles, el 1979 arribà al seu, Xàbia, on exerciria de manera innovadora fins la seua jubilació. Val a dir que quan arribaren les noves tecnologies a l’ensenyament, va ser capdavantera en aplicar-les i en divulgar el seu ús en el camp de l’educació. I entre unes coses i altres i sempre avançant, començà a escriure també. Els éssers fantàstics i populars del seu món infantil, integrats en el seu jo íntim, pugnaven per eixir de dins de la seua consciència per tal de protagonitzar noves històries que pogueren ser llegides. I és així com en 1988 apareix un primer llibre, Contes de riu-rau, contes populars de la Marina Alta, (Inst. d'Estudis Gil-Albert). A partir d‘aquest moment, la producció literària de Pepa Guardiola ja serà continuada fins arribar-ne a una producció de prop de 50 llibres. Alguns del títols són
L'Engruna de Cristall (Edt. Bullent 1.992).
El talismà del temps (Edt. Bullent 1994)
Collidors de Neu (Edt. Voramar-Alfaguara 1995)
Els grumets del Cap Negre (Edt. Abril, 1.998)
Els ulls de la Nereida (Edt EDEBE, Tucan, 2.000). Traduït al castellà.
Tres titelles embruixats (Edt SM, Vaixell de vapor 2001
Una llar en el món" (Edt Bromera, Espurna Jove, 2001). Traduït al castellà.
     La llegenda de les aus daurades (Xàbia 2001). Traduït a diversos idiomes.
    L’univers de les idees perdudes (Ed. El Pirata 2010
   La casta de Banya Trencada" (Tandem Edicions, 2012)    
  El desordre de les dames (Edt. Bromera2008)
La memòria de les ones (Balandra edicions, 2017)

I en aquest camp literari ha obtingut diversos premis com ara:

Premi Carmesina 1.991 amb l’obra L’engruna de Cristall.
Premi Vila d’Ibi 1.994 amb el conte Llumer llunyà.
I Premi Mediterrani de Literatura Juvenil 1.994 amb l’obra Collidors de neu.
Premi Samaruc 1995 pel Talismà del temps.
    Premi Enric Valor de novel•la 2009 amb El desordre de les dames

            La temàtica de les seues obres es variada: el món juvenil, les aventures, les descobertes, les emocions, la problemàtica social...  Hi ha també la novel·la històrica. En “El desordre de les Dames” Premi Enric Valor de novel•la 2007, narra des de la ficció però amb rigor, el naixement del Regne de València. Al relat no li manquen les emocions, les aportacions de les diferents cultures en la narració, les històries d’amor. I sobretot hi compta amb el paper de les dones, tradicionalment absents de protagonisme en aquests tipus de relat. En “El desordre de les dames” està present la mirada femenina, la conflictivitat específica, les complicitats i la visió de les dones protagonistes sobre aquell món de canvis profunds
            El protagonisme de les dones, és també el centre narratiu en la darrera novel·la, “La memòria de les ones” i constitueix un acompanyament a la trajectòria de les companyes de la nostra generació, que han trencat models familiars i socials i han lluitat per fer-se un espai en la societat. De bell nou, la mirada de dona en una narració potent.
            Però l’ obra de Pepa Guardiola és també, llum, paisatge i sensacions. Pepa no pot ni vol evitar la gran influència que té sobre ella el món natural i el món patrimonial que sempre l‘ha envoltada i per això moltes de les seues obres són plenes de referents paisatgístics, i antropològics on la defensa del territori, de manera diecta o indirecta, hi sol estar present. 
            Però les accions a favor de la conservació del medi ambient i la valoració del patrimoni cultural popular, transcendeixen la seua obra escrita perquè formen part del seu tarannà. I per il·lustrar aquesta afirmació, contaré una anècdota que la defineix: ja he dit que Pepa Guardiola també es dedica a la pintura des de joveneta. Doncs l‘estiu de l‘any 83  se li va ocórrer pintar a l‘oli en un llenç un riurau que hi havia prop de sa casa, a la vora d‘una carretera. Un riurau clàssic, bonic, model d‘arquitectura rural i funcional que com la resta d‘edificacions d‘aquest tipus, és un signe d‘identitat de la Marina Alta. L‘obra acabada, la va conservar en una paret de sa casa. Passat un temps, un conegut constructor de Xàbia molt vinculat a la política local, va comprar el riurau i els terrenys del voltant on hi havia altres edificacions i espais d‘interés, amb l‘objectiu de realitzar una Unitat d‘Actuació Urbanística. Però en aquell moment la zona encara no era catalogada com a tal i hi havia veus que demanaven que aquell riurau fora restaurat i protegit juntament amb altres espais adjacents. Aquest fet suposava un entrebanc que allargava en el temps les possibilitats de construir i d‘especular.  A començaments dels anys 90, una nit que feien obres per ampliar la carretera per la part esquerra, (part oposada a la del riurau), un dels vehicles pesats de l‘obra, que no havia d‘aproximar-se a la banda de la dreta, es va “despistar“, i «sense saber com», veges tu per on, va entropessar amb el riurau i el va tombar.  
            Per aquells temps (anys 91-95) Pepa Guardiola formava part del grup municipal del PSPV com a regidora i hi actuava com a portaveu de l‘oposició. Així és que Pepa cada vegada que hi havia Sessió de Ple en l‘Ajuntament, portava el seu quadre del riurau i el col·locava sobre la Taula presidint la sessió, a la vista de tots els regidors, del propietari de l’extint riurau, del públic en general i de la premsa, generant-se un debat a través dels mitjans de comunicació.
            Després, ja l‘any 2002, Pepa es va implicar en una important aventura compartida a la que es va dedicar en cos i ànima: es tracta de la Xarxa de  Dones de la Marina Alta, un grup feminista que treballa des de 1995 a nivell comarcal. Des que en formà part i fins ara mateix  és una peça fonamental d‘aquesta Xarxa. Podem dir que la comarca de la Marina Alta compta des de fa 25 anys amb un grup feminista que hi actua i ha deixat la seua empenta. I aquest grup feminista compta amb el treball d‘unes dones molt dedicades entre les quals, Pepa Guardiola.
            Com podem vore, la nostra guardonada és una dona que diríem polièdric. Són molts i diversos els seues interessos i els seus compromisos. I l‘escriptura és un mitjà que li permet  vehiculitzar-los. Tant si ho fa a través de les seues narracions, o a través d‘escrits específics, en l‘escriptura plasma el seu món de valors, les seues conviccions i la seua humanitat. I ho fa amb aquell llenguatge riquíssim i bell que reflecteix la saba de la seua terra i que escriu amb lletres de color lila i de tots els colors.
            Una gamma de colors, la dels seus compromisos diversos  que li ha sigut reconeguda en algunes ocasions amb distincions com ara:
Homenatge de la Xarxa de Dones de la Marina.
Sòcia d’Honor de l’Associació Riuraus Vius. Gener 2008
Premi 9 d’octubre als valors cívics de l’Ajuntament de Xàbia. Octubre 2009

I continua. Pepa Guardiola, la dona, l’activista, la mare i l’àvia, l’escriptora, continua regalant-los bocins de bellesa i de compromís


SEGONA GLOSSA, DE DOLORS PEDRÓS
Carme Miquel, una dona que coneix ben bé a la nostra guardonada, ens acaba de fer un magnífic retrat de Pepa, personal i professional. Tot i que no caldria afegir-hi res més, permeteu-me que us diga que compartisc amb Carme i amb tots vosaltres l’alegria de veure homenatjada Pepa Guardiola per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Pertànyer a una terra, estimar-se-la, estimar la seua gent, la seua parla, la seua cultura... arrelar-se a tot allò que sents com a propi i del qual et sents orgullosa i, mentrestant, es va assolint una fama. És aleshores quan podem dir, sense cap mena de dubte, que... Pepa Guardiola és profeta a la seua terra.
L’any 2009 l’ajuntament del seu poble li atorgà el guardó als valors cívics dels Premis 9 d’octubre de la vila de Xàbia, en reconeixement a la seua implicació com activista en col·lectius que defensen valors cívics com: la identitat, la justícia, el patrimoni, l’educació, i la igualtat. L’homenatjada, per la seua banda, va dedicar el premi als companys i companyes mestres, i va parlar dels seus orígens com a escriptora, que ella reconeix que deu a la literatura oral.
(Pepa Guardiola és profeta a la seua terra.)
L’any 1988 —ja n’ha fet esment Carme Miquel abans— Pepa Guardiola publicà Contes de riurau, (recull de contes populars de la Marina Alta) un llibre on recrea rondalles i contalles què, en paraules d’Andreu Ros va significar una fita important en l’àmbit local. Descobríem una escriptora del poble, en valencià, i recuperàvem un bagatge amb referents locals. 25 anys després vaig tindre la sort de poder participar en la reedició d’aquesta obra incorporant-la al catàleg d’Edicions 96.
Era el 7 d’octubre de 2014. En arribar a Xàbia trobàrem Pepa Guardiola fent de guia turística amb Ximo Gascon i la seua família. Ximo havia fet unes magnífiques il·lustracions per al llibre i Pepa, havia trobat totes les complicitats necessàries per fer possible una de les presentacions més emotives a què he assistit mai.
Els actes arrencaren amb la inauguració de l’exposició dels originals de Ximo Gascon al centre d’Art Ca Lambert de Xàbia. Férem camí cap allí acompanyats per la colla dels Xirimitabs de la mateixa localitat, que ompliren de música el carrer Major. En acabar l’acte d’inauguració ens dirigírem al riurau d’Arnauda on es va presentar el llibre.
Un grandiós riurau, tan reivindicats per Pepa Guardiola, ara l’acollia a ella i la seua literatura i, ho feia amb la millor companyia. Llibres, ametlles, panses, mistela i un riurau ple de gom a gom... Foren moltes les amistats vingudes d’arreu de la Marina; no va faltar la representació d’amics, familiars, regidors i regidores, l’alcalde i, un nombrós grup de persones que feren una lectura dramatitzada de la rondalla Perot el Negrot.
(Pepa Guardiola és profeta a la seua terra.)
També en l’àmbit educatiu és persona respectada i estimada. Pepa visita les escoles , sempre que li ho demanen. Parla de literatura, de noves tecnologies, de patrimoni, d’igualtat, mentrestant els xiquets i les xiquetes l’escolten amb atenció i li mostren el
seu agraïment estudiant la seua trajectòria social, política i professional i, de vegades, acaben dedicant-li murals on la reivindiquen com a una de les dones importants de la ciutat i més enllà.
Altra iniciativa duta a terme en l’àmbit cultural, en companyia de Carme Miquel i de Roser Cabrera, ha estat La Marina en veu de dona. Durant una llarga temporada les tres escriptores i amigues realitzaren actes literaris-musicals pels pobles de la comarca donant a conèixer creacions artístiques inspirades en la Marina, la seua terra i la seua gent. L’eix vertebrador eren la poesia de Maria Ibars, Carmelina Sánchez Cutillas, i Vicent Andrés Estellés, a més dels seus propis textos i la projecció d’imatges, tot perfectament amanit amb composicions musicals de diversos artistes.
Cal destacar també la seua participació en el Consell de Cultura de Xàbia, un organisme consultiu on, en paraules de Montse Villaverde, quan Pepa parla tota la gent escolta.
Per acabar, permeteu-me unes paraules sobre del darrer llibre de Pepa Guardiola, Asunción Cruañes busca la pau i la igualtat. Aquest llibre juvenil és, juntament amb El desordre de les dames i La memòria de les ones, el llibre amb més Lletra Lila de la llarga llista de títols publicats per Pepa Guardiola. Un llibre on Pepa dona a conèixer la trajectòria vital i professional d’una de les mares de la Constitució del 78. Xabiera com ella, va ser diputada a Corts durant quatre legislatures i des de ben jove, s’implicà en els moviments cívics, socials i polítics en defensa de la democràcia i dels drets de les dones. Pepa Guardiola va compartir amb ella l’activisme feminista i social quan a penes tenia 20 anys. Ambdues formaven part del Moviment Democràtic de Dones i feien xerrades formatives. També ho ha dit Carme: Pepa Guardiola parlava de coeducació i Asunción Cruañes de planificació familiar.

Podem proclamar amb joia que, efectivament hi ha profetes a la seua terra i Pepa Guardiola n’és una, la qual cosa celebrem perquè és just.
Estem segures que el reconeixement que avui li atorgueu la convertirà en una gran portaveu de la literatura catalana. Enhorabona! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada