Setembre 9 Has avançat la teua marxa, benvolgut Quico Bola, massa.
Malgrat les males passades que t'ha jugat la teua salut, esperava que et
quedares més temps entre nosaltres, trobar-te de nou pels carrers de Xàbia i
fer una breu xarrada sobre com anaves fent-li front a la malaltia i superant
entrebancs o sobre com creix la família o els combois del poble o les anècdotes
que compartírem de joves... i quan ja no érem tan joves.
Sempre amb el teu somriure generós, la teua mirada franca i el teu
oferiment solidari.
Ara ja sé que mai més ensopegaré amb tu en girar una cantonada del carrer
Major, ni coincidirem al vestíbul del Museu.
Potser em semble veure't repartint alguna carta increïblement vinguda del
Món de l'Esperaça o ajupit a un raconet de la plaça de Baix llençant una boleta
cap al cel a la velocitat de la llum, o omplint màgicament les reserves de sang
d'algun hospital.
Descansa en pau, amic, i que la terra et siga lleu Quico Pastor. Guardarem
la teua memòria i et posarem com a exemple d'home bo, generós, solidari,
enamorat de Xàbia i de tota la humanitat.
Els meus condols a tota la família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada