Nit de Difunts. Porte un text de fa dos o tres anys.
"Si regirem l'imaginari tradicional valencià de contes i contalles sobre esperits i éssers morts, les disfresses de monstres del Halloween importat fan riure.
Conten per aquestes terres nostres, que la Nit de Difunts, les animetes que abandonaren els cosos neguitoses per algun mal pendent de resoldre no arribaren mai al més-enllà. Els dies de difunts van a la tomba que guarda l'ossamenta, o al lloc on han escampat les cendres, i després volen enceses entre les ombres per vora les cases. S'aboquen als vidres de les finestres i es mostren als vius com la flama d'un llumí enterbolit. Preguen una paraula de rècord, escoltar com vibra la veu en pronunciar el seu nom i refredar els pesars, que no les deixen descansar en pau, en el líquid dels ulls que les miren esbatanats. Si escolten un sospir o crit esporuguit desapareixen com una exhalació cap a una altra finestra on reflectir-se i refredar-se.
No les temeu, només volen que la seua memòria quede en pau.
Enceneu llumetes per elles, conteu relats on estiguen presents, les ajuda a encalmar-se i a emprendre reconfortades el camí definitiu al més-enllà.
Jo ja he encès les meues llumetes d'oli amb torçuda de palometa i he deixat la persiana de les finestres recollida"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada