Divendres 27 de gener, ens va deixar Asunción Cruañes Molina, una de les “27 Mares de la Constitució”. Dona excepcional, exemple i referent de persona compromesa amb la llibertat, la igualtat, la democràcia, la solidaritat, la cultura, l’educació, el bon fer i la coherència política, i sobre tot amb la defensa de la dignitat i els drets de l’ésser humà.
L’any 2009, amb motiu de l’homenatge que la Xarxa de Dones de la Marina Alta va retre a Asunción Cruañes, per celebrar el 8 de Març, vaig tenir el plaer de presentar-la i fer-li una breu ressenya biogràfica. Aprofite aquelles notes, amb les dades que em va lliurar la seua filla Cita, per deixar unes pinzellades de la vida d’aquesta gran lluitadora, a qui vaig tenir la sort de conèixer personalment, gaudir de la seua conversa, aprendre de la seua saviesa, i compartir xarrades, idees, accions...
Asunción Cruañes Molina va nàixer a Xàbia el 15 de gener de 1925. Filla d’Asunción Molina, mestra de professió, i de Francisco Cruañes, jutge de Pau i primer alcalde de Xàbia durant la Segona República .
De la seua infantesa, viscuda a la Marina Alta, Asunción recordava sobre tot la mar, els banys entre les roques del Muntanyar, les petxelides, els bogamarins, les vetllades d’estiu cantant, recitant o llegint. També recordava amb afecte el Verger, poble de la família de sa mare que visitaven sovint.
De menuda descobrí la força de la política i la preocupació pel progrés social. Comentava emocionada que en proclamar-se la segona república sa casa s'omplí de gent que venia a saludar son pare cridant "Quico, hem guanyat!".
A 1935 la família es traslladà a Mutxamel on sa mare obtingué plaça de mestra. Son pare anava i venia a Xàbia per a atendre els assumptes de treball.
Asunción va estudiar Batxiller a Alacant, a l'Institut del parc de Canalejas. Contava, impactada encara per les imatges, que durant la guerra civil, el dia del bombardeig sobre el mercat Central d'Alacant, ella era a l’institut mentre els avions passaven tan arran d’edificis que semblaven dur la nit a les ales. Després, en agafar el tramvia per tronar a casa, va ser testimoni de la desolació, la massacre de sang i de morts al voltant del mercat.
Acabada la guerra, a son pare li confiscaren les terres de Xàbia i a sa mare l’enviaren represaliada a la Cruz de Galindo, pedania d'Almoradí, un barri absolutament míser. Assegurava haver conegut en aquell barri la pobresa del tercer món.
En 1951 es va casar amb un jove d’Almoradí, Pedro Reig, espòs estimat i company inseparable amb qui va compartir valors, idees, postures, compromisos... i sis fills.
Cita, la seua filla major deia:
“
Mon pare i ma mare s'han volgut moltíssim. La seua relació ha sigut intel•ligent i compromesa . De dos persones altruistes, preocupades amb el que succeïa al seu entorn. Han significat un gran exemple en les nostres vides.”
L'any 1964 la família Reig-Cruañes es traslladà a Alacant, on els fills tenien més possibilitats d’estudis, i Pedro exercia com a advocat i procurador.
En Alacant, en un inici a través de grups de cristians de base, Asunción col.laborà amb els moviments cívics i començà a intervenir en activitats polítiques. Posteriorment es va afiliar al Partit Socialista.
La seua preocupació per la situació general de la dona en l’estat espanyol la du a implicar-se en el Moviment Democràtic de Dones, reivindicant major participació en la vida pública, reclamant els drets civils i la llibertat individual de les dones.
En les primeres eleccions democràtiques de 1977, és elegida diputada a les Corts Constituents per la candidatura del PSOE en Alacant. Fou una de les 27 dones que seien entre els 597 escons del Parlament: 21 diputades al Congrés, i 6 senadores al Senat.
Asunción parlava del treball fonamental que van fer les primeres parlamentàries:
"
La nostra missió, per damunt dels partits a què pertanyíem, va ser aconseguir la dignitat per a les dones que vivíem en una situació d'inferioritat de drets insòlita en l'Europa del segle XX"...
"
No oblidem que veníem del permís marital i d'unes lleis absolutament discriminatòries en l'àmbit laboral, penal i civil, i que vam haver de canviar".
"
Nosaltres vam tindre una influència un tant escassa perquè érem escasses"... "Però vam trencar moltes barreres, participàvem en totes les comissions en què vam poder estar i va ser el moment en què es va començar a veure que les dones podíem i volíem legislar, calia i cal estar en els llocs on es prenen les decisions".…
”
La presència mateixa de les dones en el Congrés, una minoria entre tants hòmens, va servir per a trencar el tabú que la política no era un món de dones”
Va ser diputada al Congrés fins a 1993, quan per decisió pròpia va abandonar la primera línia de la política, “ tinc edat de jubilar-me, deixar pas als joves i gaudir tranquil.lament de la meua família”.
Durant els 17 anys d’activitat parlamentària va ser vicepresidenta en la Comissió del Defensor del Poble i vocal en la Comissió de RTVE del Parlament.
La jubilació no va suposar un deixar transcórrer passivament el temps, va continuar participant en política com a una ciutadana exemplar; va seguir activa en la vida social, cultural, en debats, conferències, escrivint , llegint, seguint dia a dia els esdeveniments.
Vitalista, intel.ligent i honesta, convençuda i fidel als seus principis, actuava tenint-los present , i la seua veu estava carregada de força i convicció.
Deia que “les dones sempre s’han hagut de deixar la pell”, i ella no va escatimar esforços per deixar-se-la en defensar la llibertat, la igualtat i la cultura.
Gràcies Asunción pel treball i exemple que ens has donat.
A l'amiga admirada Asunción Cruañes.
Pepa Guardiola .
Veure l'article a Xàbia al dia
Veure article al Semanal Jávea
Article Canfali
No era la meua intenció donar doble sentit al títol d'aquesta entradeta del bloc. Només volia dir això, que s'han acabat dels dies de Pasqua, el relax, centrar-me en l'escriptura, gaudir de la familia i les amistats, menjar a gust, berenar la mona, fer excursions per Xàbia, pels pobles veïns ( Moraira)...
