Sis Veus per al Poeta

S' ha abocat la lluna a emplenar-se entre les voltes dels ulls del riurau.
Ha quedat curulla de boleros, jotes, havaneres, fandangos, albades..., i ha vibrat, hem vibrat, amb els versos d'Estelles cantats per sis veus encisadores de dona.
"6 veus per al poeta", Eva Dénia, Lola Ledesma, Maria Amparo Hurtado, Merxe Martínez, Patxi Ferrer i Maribel Crespo s'han aliat amb les bruixes del riurau de Jesus Pobre, ens han omplit de joia i han acontentat la lluna.
L'última lluna plena d'agost, lluirà més rodona que mai.

   

 

 

 

 

Per un polsim de pluja

Pensava que els havia perdut.
No responien a les glopades de la ruixadora ni a les neteges de plantes competidores. La timidesa que els és habitual i la supèrbia del sol cremant la terra havien esborrat tot signe de la seua existència.
Les minses gotes de pluja dels últims dies, l'aire un punt més fresc i l'olor a ozó, els han despertat de la letargia.
Van aixecant-se d'un en un, apareixen en un alè i en un respir se'n van. Discrets els meus lliris d'aigua han mostrat que encara hi són.
La natura té una capacitat de confabular-se amb la bellesa que mou l'enveja de la creativitat humana.

Carrera simbòlica contra la tracta d'essers humans

El dilluns, 10 d'agost, va arribar a Dénia el grup de 18 persones que recorren tot el trajecte de la carrera  contra la tracta d'essers humans “In the Long Run”.  Una iniciativa d'Oasi Global, Esclavitud XXI i Stop The Traffik contra La Tracta de sers humans.

És una carrera simbòlica organitzada amb la finalitat de donar visibilitat i denunciar el crim de La Tracta que se n'aprofita de les nostres carreteres i ciutats per esclavitzar xiquetes, xiquets, dones i homes en ple segle XXI.
La carrera començà en Casablanca, El Marroc, el 2 d'agost i finalitza a Barcelona el 13 d'agost.  La ruta seguix els camins que utilitzen els traficants de persones, xafant i reclamant el territori que han fet seu. 

Màtria, l'associació de dones de Dénia que treballa contra la violència de gènere, va ser l'encarregada de rebre la carrera internacional.
Mari Huertas, presidenta de l'associació Màtria, ens convidà a les feministes de la comarca a participar en els actes que havien preparat.


A les 9:30 eixida de l'Ajuntament  de Dénia per a fer un recorregut pel carrer Loreto, Plaça Valgamedios, Av. Montgó fins a arribar a la Plaça Jaume I  i acabar davant del Palau de Justícia, al costat del Mercat ambulant.  S'hi muntà una taula informativa, una performance i s'arreplegaren firmes demanant una llei específica contra La Tracta.

Des de la Xarxa de Dones de la Marina Alta ens sumàrem a l'acte de denúncia.

 Més informació


NOTA DE PREMSA
PARAR LA TRACTA DE SERS HUMANS PAS A PAS

(Redactat per ESCLAVITUD XXI)
     ‘In the Long Run'  és una iniciativa de la ONG Oasi Global. Traduït al català significa “En la Llarga Carrera” però s'utilitza la frase com un dita que significa “mirant les coses amb perspectiva”.
      El seu propòsit és informar i conscienciar les persones sobre el crim internacional de La Tracta de Sers Humans per a acabar amb esta explotació (veure http://www.itlr.org/).  Junt amb Esclavitud XXI, recorreran les rutes que utilitzen els traficants, xafant “el seu” territori, les carreteres i les ciutats, per a denunciar que a les persones no se'ls deu ni comprar ni vendre.  La carrera de “In the Long Run” té a més el propòsit de sostindre la seua labor i la de totes les organitzacions que lluiten per acabar amb La Tracta.
      Al llarg de 10 dies, l'equip correrà un mínim de 10 km cada dia, recorrent una sèrie de rutes que comencen el dia 2 d'agost en Casablanca, El Marroc.  Després pujaran per la costa fins a Rabat, Tànger i  creuaran l'estret fins a arribar a Algesires.  La ruta seguirà fins a Màlaga, Granada, Múrcia, Torrevieja, Alacant, Dénia, València i fins a Barcelona on acabarà la carrera el 13 d'agost.  Per tot el recorregut ens trobarem amb les comunitats locals per a informar i fer visible esta horrible explotació.
     Oasi és un moviment d'organitzacions que treballen en 10 països al voltant del món i col·laboren amb Esclavitud XXI. La nostra visió inclou a les comunitats – Llocs inclusius, contribuint i aconseguint el seu potencial personal.
     Les persones que participen en la carrera procedixen de 8 països: Anglaterra, Gal·les, Amèrica del Nord, Portugal, Suïssa, Irlanda, El Marroc i Espanya.
     La Tracta de Sers Humans és un crim en auge contra la humanitat que arrasa les vides de xiquets i xiquetes, dones, hòmens, famílies  i comunitats senceres.  L'estat Espanyol és un país de trànsit i destí per a la tracta i la creixent explotació de dones i menors en la indústria sexual és una qüestió de preocupació prioritària. LA TRACTA DE SERS HUMANS HA D'ACABAR. Hi ha un telèfon d'emergència de la Policia Nacional per a obtindre ajuda o denunciar:
900 10 50 90. I un altre d'Esclavitud XXI per a l'atenció a les víctimes: 615 430 452 (Emergències 24 hores – Casa refugi)
      Esclavitud XXI actua a nivell espanyol i pertany a la Xarxa Catalana Sobre La Tracta de Persones.  Junt amb Oasi Global també forma part de la coalició internacional STOP THE TRAFFIK i està vinculada a l'European Freedom Network. (veure esclavitudxxi.Org per a més informació).
     A l'estat Espanyol arriben dones i xiquetes víctimes de La Tracta per múltiples vies.  Arriben amb avió des d'Àsia o Amèrica del sud, amb autobús des de països de l'est  i en pasteres des d'Àfrica.               

La història d'Happy comença  junt amb centenars de dones jóvens eixint de Nigèria.  Una dona Nigeriana de la seua localitat li va començar a parlar sobre la “terra promesa” que existix a Espanya.  Abans de començar el seu viatge li van fer firmar un contracte que li obligava a pagar uns 300 Euros però que després van resultar ser uns 50,000 Euros al canvi de divises. El seu viatge fins a Espanya va ser horrible. Viatjava amb una amiga amb autobús i a peu, passant fins a 2 o 3 dies sense a penes menjar ni beure, i quan hi havia menjar, estava podrida i l'aigua, putrefacta.  Pel camí els hòmens s'aprofitaven d'elles, no sols robant-los els pocs diners que portaven sinó a més les violaven.  En este viatge Happy conta el devastada que es va sentir quan la seua amiga va morir.                                                                                                                                                            
     A l'arribar per fi al Marroc va intentar creuar l'estret 3 vegades abans d'aconseguir aconseguir la costa d'Espanya.  A Espanya la vida no ha sigut amable amb ella. -te'm per les vides de la seua família a Nigèria si no aconseguix pagar el total del deute que té perquè sap d'altres que no van acabar de pagar i alguns dels membres de les seues famílies han sigut assassinats.                   
    Esta no és una història inusual.  Sovint se'ls promet un treball a les dones o són invitades a unes vacacions per uns amics.  A l'arribar, o pel camí, les tanquen, torturen i violen.  Després els obliguen a prendre drogues i les utilitzen fins a trobar una nova dona.  En eixe punt es troben atrapades en la indústria del sexe per a pagar la seua addicció a les drogues i carregant amb un llegat de vergonya pel que els ha passat.          
     La tracta se sol encobrir però és un crim en auge que afecta tots els continents i tots els països.  Les xifres de les persones tractades a Espanya varien moltíssim entre els centenars i els milers, segons fonts de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil.                                                                                                                                                               
     Siguen quins siguen els números, hem d'acabar amb La Tracta de Persones.     
     Esclavitud XXI i Oasi continuaran la seua labor junt amb organitzacions al voltant del món per a Acabar amb La Tracta i recolzar les persones afectades.  Si vols firmar la petició al govern per a una llei contra La Tracta, entra en www.esclavitudxxi.org.
*Vols saber més? Escriu a  susimefford@gmail.com    o flama al tel. 650 42 14 86
Julio 2015

El refrany, sempre ver

Diuen dos refranys, enraonant ensems sobre sants, estiu i collites:
"De sant Jaume a santa Anna pinten el raïm i la magrana".
"Per santa Anna i sant Xotxim tenim raïm".
Als meus dos magraners la calor els ha rebentat les magranes, i als quatre ceps la sequera no els ha deixat nodrir més que uns raïms minsos.
 Però el refranyer no enganya, millor o pitjor tenim magranes i raïms pintats

 

Una altra nuvolada que ens nega la pluja

Res! que no ha plogut. 

El resultat de la nuvolada s'ha quedat en quatre gotes per metre quadrat..., i un duro del mundial de futbol a un racó del jardí. 

Quatre gotes inútils, ni una més, com si foren la suor d'un núvol. 

Un duro inservible de 1982, cinc pessetes que ni als grecs els fan paper. 

Estic a la naia, quan la llum del capvespre comença a tornar-se grisa. 

Cap al ponent ressonen trons de llamps caiguts a les serralades de l'interior. 

Arriba un ventijol esperançador. 

Les oronetes s'acullen al riurau.

Plourà? 

 
Ensume i no sent flaire de pluja. 

Mantinc l'esperança, potser l'aigua arribe després. 

S'ennuvola el cel, el Montgó queda mig cobert i bufa vent fresc. 

Plourà? 

Plou, plou per favor! 

Una gota, dos, tres... 

El vent escampa els núvols per l'aire, i per terra arrossega les tovalles que han deixat els xiquets després del bany de migdia. 

Una gota més... Compte, en van quatre. 

Comence a arreplegar tovalles i hamaques, per si de cas. 

 

A la soca d'un xiprer trobe una moneda de fa més de 30 anys, un duro en bon estat. Com ha arribat fins ací? Mire els núvols. No han sigut ells, fa temps que no plou, però tant no. 

D'on ha eixit el duro? Estaria amb els antics joguets dels meus fills que han tret els xiquets. Les Barbis, els airgamboys, els indis, el fort apatxe? Segurament. 

Vent i núvols fugen cap llevant. 

Les quatre gotes s'evaporen. 

Em quede amb el duro a la mà, els records estiuencs dels anys huitanta, i l'enyor de la pluja que continua sense caure.

El valor del NO grec

Valenta la ciutadania grega amb el seu NO als creditors insaciables.
El capital que s'asseu als escons del Parlament Europeu ha rebut la resposta clara d'un poble fastiguejat de què l'enganyen i roben durant dècades.
"Misèria per misèria" era l'oferta.
I la dignitat ha despertat el valor per plantar cara a un sistema que cada dia mostra més l'avidesa pels diners.
Grècia des de l'abisme econòmic li lleva la màscara a l'estructura financera internacional.

UN PIANO EN UN RIURAU

Del concert que va inaugurar el Festival Internacional de Música “Vila de Xàbia”, que enguany ha celebrat nou (9) concerts  al riurau Arnauda, del 27 de juny al 5 de juliol, no em preocupava ni l'escenari  ni l'ambientació. Sabia que la vareta màgica de la fada interiorista Jessica Bataille amb el mestratge musical de Nati Ballarín, Quico Moragues i Monica Suarez Penoucos, deixarien l'espai polit i mudat per a un esdeveniment tan singular i poc habitual en un riurau.
No m'enganyava. L'Arnauda ha actuat de modern i perfecte amfitrió, habillat amb tocs d'art Povera, d'un concert de piano, i de percussió, i de guitarra, com si en el seu llarg segle i mig de vida no s'haguera dedicat a altres menesters. 

Allò que em preocupava, o millor diré m'intrigava, era l'acústica de l'espai. 
Com respondrien les bastes pedres tosques i el rústic encanyissat del bastiment a la subtilesa, harmonia, finor, complexitat de les notes executades al piano? 
Com sonarien les composicions de Haydn, Ravel, Granados y Liszt entre els arcs i el sostre d'un riurau? 
Una vegada més l'antiga estructura pansera m'ha meravellat mostrant la seua multifuncionalitat i capacitat d'adaptació a tot temps i ús. L'Arnauda s'ha convertit en una autèntica sala de música clàssica. 


Nit rere nit els diferents concerts m'han encisat més i més, i no ha sigut màgia de bruxeria, sinó màgia d'art. Cada concert m'ha sorprés (ens ha sorprés) més gratament. Joves músics excel·lents, d'una qualitat interpretativa immillorable, amb un nivell d'execució de les composicions que han deixat el públic fascinat, i a mi m'han captivada. 
I la fascinació ha anat increscendo. Concerts de piano, a vore quin millor, piano i percussió, guitarra. Una nit dos pianistes de premi, i la lluna plena rondant pels ulls del riurau, vestida de gala perquè li permeteren entrar. La nit de la cloenda amb la intervenció dels joves premiats del IV concurs de piano Vila de Xàbia... 
Que puc dir? que tornava a casa amb el cor dansant.  
Joia de vetllades estiuenques!
Les catedrals de la pansa també en sabem d'acollir concerts.



 

Més informació http://www.apam-xabia.com/?p=801