FITXA: Títol: El ulls de la nereida
Lloc d’edició:Barcelona
Editor/…:Ed.Cat.edebé 2000
Any 1a edició:2000. 2a edició:marjal-grup edebé, València, 2006, ISBN 84-8348-012-3
Col.lecció editorial/núm. Tucan, 80
ISBN/DL:84-236-5505-9/B.11157-2001
Gènere. Novel.la (Literatura Infantil i Juvenil)
Il.lustracions (de):Manuel Ortega
Nivell:A partir de 9 anys
DE QUÈ VA LA COSA.
Cinta va a passar les vacances de Pasqua a la menuda illa de Tabarca, on son pare treballa com a biòleg.
Només entrar al portet, la filla del biòleg considerà que el lloc on anava a viure no era més que un bonsai d'illa. La visitaria en un dia, i en dos coneixeria tot el que hi havia per conèixer. No obstant això, el primer contacte amb terra va ser inesperat..., com un presagi del que hi trobaria.
UN CONSELL DEL PROFESSOR JOSEP M. BALDAQUÍ
"Si alguna vegada heu estat a Tabarca, a l’Illa, amb majúscula, com diuen els seus habitants, llegiu Els ulls de la nereida. I si no hi heu anat mai, llegiu també aquesta novel·la i no tindreu un altre remei que anar-hi. Els ulls de la nereida té, amb majúscula, la característica principal que distingeix la millor literatura infantil: la poden llegir, i agrada, els xiquets i les xiquetes des dels 9 als 90 anys. La història d’amistat entre Cinta i el seu amic Martinet, narrada amb un llenguatge senzill i emotiu, és una lectura que mai no oblidareu i, quan visitareu l’illa a partir d’ara la veureu amb uns ulls diferents."
UNA INVITACIÓ A EMBARCAR-SE EN EL LLIBRE.
CAPÍTOL 1. L'illa
En una illa!
En una illa menuda! Tan menuda que el barri on vivia no hi cabria sense que l’aigua salada envaïra alguns carrers.
En una illa plana! Tan plana que semblava la sandàlia d’un gegant abandonada dins la mar.
En una illa menuda i plana treballava ara son pare i, pel que deia, estava decidit a establir-se per sempre.
Cinta residia amb sa mare a la ciutat i passava uns caps de setmana i la meitat de les vacances amb son pare. El pare de Cinta era biòleg, que és com ser metge de la natura. Unes vegades cuidava un bosc malalt; d'altres una muntanya cremada; després atenia un llac sec o un riu contaminat. Viatjava sovint i romania poc temps al mateix lloc. Per això, al llarg dels tres últims anys, d’ençà que son pare i sa mare s’havien separat, la xiqueta havia viscut a la muntanya, a la costa, a la ciutat, al camp i ara, seguint els tràfecs del biòleg, aplegava el moment d’anar a una illa menuda i plana .
A Cinta no li importaven els canvis de casa, s'hi havia acostumat i li treia gust al fet de mudar-se de poble i tractar amb veïns diferents. A més a més, com era xerraire, juganera, amable, agradosa i simpàtica, allí on anava feia bona cosa d’amics i d’amigues.
Tanmateix aquestes vacances de Pasqua no tenia esperances d’augmentar les amistats, i menys de la seua edat. No hi ha massa infants a una illa diminuta com un covenet. Son pare per animar-la li prometé recórrer junts les coves, galeries i passadissos soterranis que foradaven l’illa, ensenyar-li a nadar sota l’aigua amb botelles d’oxigen, visitar el far, dur-la a la reserva marina, mostrar-li les muralles antigues i deixar que es banyara en qualsevol cala. I si malgrat tot s’avorria, a l’estiu no calia que vinguera, podia quedar-se amb la mare.
Amb el sol ben crescut embarcava Cinta al port d’Alacant, son pare i un mariner havien vingut a buscar-la en una llanxa.
Era una travessia curta i l’illa aparegué prompte surant sobre la mar com el llom d’una balena blanca. A mesura que s’apropaven la silueta creixia lentament.
Quan entraven al portet de Tabarca, la filla del biòleg considerà que el lloc on anava a viure no era més que un bonsai d’illa, la visitaria en un dia i en dos coneixeria tot el que havia per conèixer.
Però el primer contacte amb terra fou inesperat. En saltar al moll sentí pessigolles als peus i a les cames, com si la sacsaren.
-Pare, aquesta illa es mou, està viva! -cridà esglaiada.
Lloc d’edició:Barcelona
Editor/…:Ed.Cat.edebé 2000
Any 1a edició:2000. 2a edició:marjal-grup edebé, València, 2006, ISBN 84-8348-012-3
Col.lecció editorial/núm. Tucan, 80
ISBN/DL:84-236-5505-9/B.11157-2001
Gènere. Novel.la (Literatura Infantil i Juvenil)
Il.lustracions (de):Manuel Ortega
Nivell:A partir de 9 anys
DE QUÈ VA LA COSA.
Cinta va a passar les vacances de Pasqua a la menuda illa de Tabarca, on son pare treballa com a biòleg.
Només entrar al portet, la filla del biòleg considerà que el lloc on anava a viure no era més que un bonsai d'illa. La visitaria en un dia, i en dos coneixeria tot el que hi havia per conèixer. No obstant això, el primer contacte amb terra va ser inesperat..., com un presagi del que hi trobaria.
UN CONSELL DEL PROFESSOR JOSEP M. BALDAQUÍ
"Si alguna vegada heu estat a Tabarca, a l’Illa, amb majúscula, com diuen els seus habitants, llegiu Els ulls de la nereida. I si no hi heu anat mai, llegiu també aquesta novel·la i no tindreu un altre remei que anar-hi. Els ulls de la nereida té, amb majúscula, la característica principal que distingeix la millor literatura infantil: la poden llegir, i agrada, els xiquets i les xiquetes des dels 9 als 90 anys. La història d’amistat entre Cinta i el seu amic Martinet, narrada amb un llenguatge senzill i emotiu, és una lectura que mai no oblidareu i, quan visitareu l’illa a partir d’ara la veureu amb uns ulls diferents."
UNA INVITACIÓ A EMBARCAR-SE EN EL LLIBRE.
CAPÍTOL 1. L'illa
En una illa!
En una illa menuda! Tan menuda que el barri on vivia no hi cabria sense que l’aigua salada envaïra alguns carrers.
En una illa plana! Tan plana que semblava la sandàlia d’un gegant abandonada dins la mar.
En una illa menuda i plana treballava ara son pare i, pel que deia, estava decidit a establir-se per sempre.
Cinta residia amb sa mare a la ciutat i passava uns caps de setmana i la meitat de les vacances amb son pare. El pare de Cinta era biòleg, que és com ser metge de la natura. Unes vegades cuidava un bosc malalt; d'altres una muntanya cremada; després atenia un llac sec o un riu contaminat. Viatjava sovint i romania poc temps al mateix lloc. Per això, al llarg dels tres últims anys, d’ençà que son pare i sa mare s’havien separat, la xiqueta havia viscut a la muntanya, a la costa, a la ciutat, al camp i ara, seguint els tràfecs del biòleg, aplegava el moment d’anar a una illa menuda i plana .
A Cinta no li importaven els canvis de casa, s'hi havia acostumat i li treia gust al fet de mudar-se de poble i tractar amb veïns diferents. A més a més, com era xerraire, juganera, amable, agradosa i simpàtica, allí on anava feia bona cosa d’amics i d’amigues.
Tanmateix aquestes vacances de Pasqua no tenia esperances d’augmentar les amistats, i menys de la seua edat. No hi ha massa infants a una illa diminuta com un covenet. Son pare per animar-la li prometé recórrer junts les coves, galeries i passadissos soterranis que foradaven l’illa, ensenyar-li a nadar sota l’aigua amb botelles d’oxigen, visitar el far, dur-la a la reserva marina, mostrar-li les muralles antigues i deixar que es banyara en qualsevol cala. I si malgrat tot s’avorria, a l’estiu no calia que vinguera, podia quedar-se amb la mare.
Amb el sol ben crescut embarcava Cinta al port d’Alacant, son pare i un mariner havien vingut a buscar-la en una llanxa.
Era una travessia curta i l’illa aparegué prompte surant sobre la mar com el llom d’una balena blanca. A mesura que s’apropaven la silueta creixia lentament.
Quan entraven al portet de Tabarca, la filla del biòleg considerà que el lloc on anava a viure no era més que un bonsai d’illa, la visitaria en un dia i en dos coneixeria tot el que havia per conèixer.
Però el primer contacte amb terra fou inesperat. En saltar al moll sentí pessigolles als peus i a les cames, com si la sacsaren.
-Pare, aquesta illa es mou, està viva! -cridà esglaiada.
El llibre es preciós, parla de l'amistat i de les aventures de dos xiquets dintre d'una illa tan bonica com es Tabarca, el recomane a tot el que vulga passar una bona estona.
ResponEliminaSilvia E. (Alacant)
Gràcies Silvia pel comentari i la recomanació. Tabarca és una illa de bellesa especial i un misteriós atractiu.
ResponEliminaRecordo que el vam llegir al cole fa ja uns quants anys, i em va agradar moltíssim. i quan vaig anar a l'Illa, com sis anys després, em vaig enrecordar d'aquella història tan bonica. Hauré de tornar-ho a llegir... :)
ResponElimina