dimecres, 23 de març de 2011

FINS SEMPRE COMPANY MARIÀ

Intente escriure un comiat per al nostre estimat Marià Iglesias (*), però no trobe les paraules encertades. Les que em venen de cop, del cor al cap, em semblen tristes,  massa melangioses o enyoradisses, algunes fins i tot irades contra la mort traïdora que s'endu els amics i les persones que ens fan falta. Sé que a ell no li agradaria que l’acomiadàrem amb penes, més encara, em fa que no vol que l’acomiadem amb un adéu postrem.  Ho deixe estar i busque algun poema prestat del vell Ausiàs March o Vicent Andrés Estellés o Maria Beneyto, amb qui quasi ha compartit viatge de partida… però són versos  plens d'enyor els que semblen donar-me a triar.

Intente de nou transcriure el que sent: 

AMIC BENVOLGUT, COMPANY  PREAT, MESTRE ADMIRAT.    HOME NOBLE, AFABLE, SOLIDARI, ATENT, DISPOSAT, OPTIMISTA, RAONABLE, GENERÓS, AGRAÏT, ALTRUÏSTA, COMPROMÉS, VITALISTA… COM ES NOTARÀ LA TEUA ABSÈNCIA!

I mentre escric, observe la seua faç amable. Em mira amb els ulls d’aigua i  un mig somriure.   Em fa rememorar els versos que Ovidi Montllor  va deixar a mode d’última voluntat cantada (**)

 

Tot ben senzill

i ben alegre.

Em creureu mort.

Jo no hauré mort.

Faré vacances!

….

 Res d'adéus

 ni de records.

Vaig de vacances!

Qualsevol dia

impensat,

us tornaré a emprenyar

amb les darreres

cançonetes.

Potser d'entrada

us estranyeu,

bé pel físic

o la veu.

Però seré altre cop jo.


Seré més jove

i tornaré a estimar

a cada instant.

I si per cas,

jo no crec pas,

encara dura

la vida dura,

doncs altre cop

de part dels bons,

fins a la mort!

Però llavors,

no em moriré:

faré vacances.

 

Descansa company amb unes especials i merescudes vacances. Nosaltres continuarem la teua tasca.  


Recordant a Marià Iglesias from josechulvi on Vimeo.

 

(*)Marià Iglesias Puig ha sigut mestre, Inspector d'Educació Primària, regidor d'educació del M.I. Ajuntament de Xàbia, i actual President de l'Agrupació Local del PSPV-PSOE de Xàbia.

(**)Del poema "Les meues vacances" d'Ovidi Montllor.

.

6 comentaris:

  1. Pepa, pense que els versos de l'Ovidi són perfectes per al Marià. Bones vacances, amic!

    ResponElimina
  2. La rabia d'estar tant lluny, el dia que m'acabe d'enterar que no et voré més mai Marià, i no haver pogut donar-te l'últim adéu em crema hui.
    Per suposat que es notarà la teua absència, moltissim. El teu caràcter bondados i de bones paraules em donava alegría només de voret. Et trobaré molt a faltar Marià.
    Descansa allà on estigues.
    Jaime.

    ResponElimina
  3. Leblansky, segur que Ovidi ha rebut Marià amb els braços oberts, i Marià ja li haurà mostrat a Ovidi com de bons són els capellans torrats a la llotja de pescadors de Xàbia.
    Jaime, si em deixes, portaré la teua veu sentida a la família de Marià. I no et lamentes per l'últim adéu, no li l'hem de donar, el seu caràcter bondadós que ens omplia d'alegria, com bé dius, continua amb nosaltres.

    ResponElimina
  4. Pepa: El Marià està navegant per la mar blava, disfrutant de la peixca i dels vents favorables.Els records dels amics i familia li omplin les veles. Fins sempre. Josep Lluis

    ResponElimina
  5. Hola Pepa, companys, no tinc paraules per descriure la pèrdua. Rebeu una forta abraçada.
    Salut i força.

    Amadeu.

    ResponElimina
  6. Josep Lluís, segur que Marià navega joiós per la mar, igual que la mar navega pel seu nom.
    Amadeu, quant de sentiment! Una forta abraçada també per a tu

    ResponElimina