dijous, 17 de març del 2011

MARIA BENEYTO, RECORD A LA TENDRESA D'UNA DONA FORTA.

Sobreviure en la crueltat d'uns anys cruents, bregar contar els corrents que empenten a enfonsar-se en aigües opaques, salvar l'amor en l'anonimat d'ones braves, mantenir-se ferma sent pedra trencadissa,  bressolejar-se amb somnis d'ira, i a la fi contemplar la mar des de la platja.
Maria Beneyto, la Gran Dama de les Lletres Valencianes ha arribat a Ítaca. Ens deixa el  sorollós silenci  d'una rebel, la força harmònica de les seues lletres, la visibilitat transcendent d'una dona que ha viscut oculta per un temps injust.
La mantindre'm viva!

 DESPRÉS DE SOTERRADA LA TENDRESA

A mes amics de tristor puc escriure
aquest jorn on crec dubtosament viure.

A mes amics. I allargue la mà estesa
després de soterrada la tendresa

Jo vinc d'un temps perdut. Sóc mare i filla
d'aquest monstre d'amor que em fa una illa.

I no tinc un vaixell per al viatge
on la joia viu en estat salvatge.

Als amics de tristor, però, els diria
la pau, i amb veus que riuen signaria.

(MARIA BENEYTO "Després de soterrada la tendresa" Bromera, poesia. Alzira ,1993)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada