diumenge, 11 de maig de 2014

PRESENTACIÓ RUTA DELS RIURAUS DE LA MARINA ALTA


 Després de més de dues dècades de reivindicar el reconeixement dels riuraus com a elements arquitectònics rurals exclusius del País Valencià, necessaris de protegir i salvaguardar, vaig tenir el gust, l'orgull i l'honor de presentar la Ruta dels Riuraus de la Marina Alta, un projecte que ha conjuminat diferents inquietuds, sensibilitats i interessos i que suposa un gran pas en la recuperació del nostre patrimoni arquitectònic, històric, cultural, material i immaterial. Per si vos complau deixe el text de la presentació, i les imatges que l'acompanyaven. 


PRESENTACIÓ RUTA DELS RIURAUS DE LA MARINA ALTA     (Jesús Pobre, 9 de maig 2014)

Senyores i senyors, digníssimes autoritats, amigues i amics de l’associació Riuraus Vius, veïns, veïnes i representants dels pobles de Benissa, El Poble Nou de Benitatxell, Gata, Jesús Pobre, la Xara, Llíber, Parcent,  Ondara, Pedreguer, Teulada-Moraira, Xàbia i Xaló, feliç i prometedor capvespre del dia 9 de maig de 2014.
Emotiva primera hora de les gravors de la nit quan 12 pobles de la comarca de la Marina Alta  segellen l’aliança per protegir uns dels elements més significatius d’aquestes terres, els riuraus, singular aportació del País Valencià a l’arquitectura universal que ha tingut la nostra comarca com a terra de naixença.
Per a les persones de quimeres romàntiques que fa més de 30 anys perseguim la salvaguarda i reconeixement dels riuraus com a gran empremta arquitectònica de la història comarcal, la Ruta que hui  presentem i inaugurem és un camí obert a recuperar-los i revitalitzar-los, per aconseguir que de nou contribuïsquen al benestar de les nostres poblacions i embellisquen camps i muntanyes amb les seues fileres d’arcs com a ulls que guarden la integritat del territori.
 
Els riuraus foren durant quasi dos segles centres neuràlgics de l’economia de la Marina Alta, generadors de riquesa, espai de transformació productiva, on el fruit de les vinyes abancalades madurava per complet i es tancava el triangle que sustentava la vida dels nostres avantpassats “raïm, escaldà, pansa”.
Dècades arrere, quan a l’estiu el riurau obria els ulls, el sol d’agost s’aliava amb el líquid bullent de la caldera per furtar-li al moscatell fins a l’últim esguit de suc.
El sequer es convertia en gegantesca paleta de pintor on el raïm escaldat mudava cada dia els colors de la pell oberta, del verd daurat a l’ocre intens, fins a l’or vell de la pansa jove.
Homes i dones s’agitaven al ritme de l’escaldà, i de l’oratge.
El punt de partida i de tornada, de treball i de descans, d’alegria i preocupació, de solitud i companyia, d’ombra i sol, d’encontre i aixopluc era el riurau.

La inconstància del temps, la volubilitat de les economies, l’evolució social, transformen hàbits, costums, treballs, maneres de viure i relacionar-se, allò que aprofitava es torna inservible, el que valia cau en la ruïna, el què era important es perd en el desús.
“Abandonades runes inútils”, semblava ser el destí dels nostres riuraus fa poc més de deu anys.
Per sort, quan duien camí de ser doblement soterrats, convertits en munts de pedres i perduts en l’oblit, la consciència de poble organitzada en entitats, persones, actes, llibres, articles, revistes, documentals, els està rescatant, els posa en valor i divulga els seus trets i existència. Els millors exemples són la recuperació i utilització pública de dos grans riuraus: el dels Català d’Arnauda a Xàbia, i el que hui ens acull a Jesús Pobre, el del senyor de Benissadevi, considerats ja com les catedrals de la pansa. 

El solatge cultural d’un poble ha de guardar la història, la llengua, el territori, el patrimoni immaterial i material, en cas contrari esdevé  un poble sense essència ni identitat, de cultura i personalitat anodines que l’aboquen a desaparèixer.

La necessitat de preservar i incrementar eixa essència i identitat ha dut a la creació de la Ruta dels Riuraus de la Marina Alta. Un projecte convertit hui en realitat que permet als habitants, residents, visitants i turistes conèixer a fons la comarca, passejar-se per camps i pobles,  reviure part de la història, aprofundir en la cultura rural engendrada per les nostres poblacions, i introduir-se en el món singular de la pansa i dels riuraus.
Vos convide a un curt recorregut per ella, a assaborir un tast que ens desperte el desig i ens estimule els ànims per entendre-la i resseguir-la completa.

De les dotze localitats que hui  conformen la Ruta  no n’hi ha una d’inici ni una altra de final. Els fullets que ens serviran de guia no marquen preferències, l’ordre de visita és aleatori, a disposició del nostre gust, gana o circumstàncies, i al servei de la conveniència i complaença pròpies. Com no hi ha un poble més important que els altres perquè cada un guarda amb gelosia les seues particularitats i tots plegats conformen l’ésser de la Marina Alta. 
Tampoc hi ha un temps determinat de durada de cada visita perquè, igual que totes les rutes meravelloses, podem acurtar o allargar el camí, demorar-nos admirats en un lloc o observar-lo amb rapidesa i anotar-lo en l’agenda particular d’espais a visitar amb absoluta tranquil.litat.
Així mateix no direm que hem completat la ruta amb una sola estada, perquè les imatges, les olors, els colors que ens acompanyen durant l’estiu seran diferents a la tardor, a la primavera o a l’hivern. La Ruta dels Riuraus és sensible a les estacions de l’any.  Les terres blanques dels  bancals escalonats en les llomes i les roges  de les valls, que tenen la sort de ser cultivades, comencen a verdejar a mesura que despunten les vinyes en primavera, a l’estiu estan cobertes de verd prenyat, a la tardor, cansades de la gestació i el part, deixen anar les fulles tintades d’ocre, i a l’hivern tornen a mostrar el seu color natural sota els brancams torçuts dels vinyals.

Podem començar, és una idea que aporte, per entretenir-nos a endevinar el nom del poble que s’albira enfront o a un costat o altre de la carretera per la qual circulem i observar la silueta de les cases, el campanar o el perfil de la lloma on s’alça sobre la mar o la serralada entre què destaca. Després, si ens ve de gust, apropar-nos, deixar el cotxe  i passejar pels carrers, la majoria estrets i plens de racons que guarden pàgines d’història. Detenir-nos davant cases senyorials construïdes en temps de bonança econòmica com l’època de la pansa i parar esment als detalls de les façanes o els estils urbans que les determinen.
La visita a les oficines de turisme i punts d’informació és necessària per les instructives referències que ens donaran. I en el seu cas, és d’obligat compliment endinsar-se en les cases museus per la varietat dels objectes que conserven, perquè són la materialització de la història i ens permeten  un viatge ràpid a la vida dels avantpassats pobladors de la Marina.

Atenent les indicacions de la guia, hem d’aplegar-nos, motoritzats o a peu, fins als nombrosos miradors que ens brinden mil i una perspectives i punts de fuga des d’on  contemplar el paisatge i absorbir-lo pels quatre punts cardinals, a ponent, llevant,  tramuntana o migjorn. Aquí el poble o una antiga alqueria, allà els camps i horts oberts en la planura horitzontal de la Vall del Pop, el Pla de Xàbia, Pedreguer, Ondara, que dormen a la vora del Gorgos o del Girona. Al fons els vells bancals ancorats amb marges de pedra seca i repenjats en vertical a les serres i muntanyes que perfilen la Marina Alta:  Bèrnia, Oltà, El Carrascar de Parcent, El Cavall verd, la Serra d’Aixa, El Puig de la Llorença, El Montgó, Segària..., les elevacions dels Molinets, la Sella, el Tossal Gros..., escales muntanyenques que encara conserven algun retall de les antigues vinyes, comencen a ser cultivades de nou o es perden ermes entre les figures dels arbres nadius aferrats a la terra com garrofers, carrasques, oliveres, alguna figuera, ametllers. Amb atenta mirada, comprovarem l’explotació, l’especulació, l’abandó, o l’ús que s’ha fet, es fa o es podrà fer de la terra.

Convé seguir fidels els  itineraris que figuren en cada guia,  vells viaranys i sendes antiquíssims,  assagadors que comunicaven un poble amb altre, camins veïnals oberts o ampliats en l’època de la pansa perquè els carros dugueren amb facilitat el raïm acabat de tallar fins al riurau, on havien d’escaldar-lo. Breus recorreguts que ens apropen a l’arquitectura rural de la Marina: casetes, alqueries, pous, balses, molins de vent, eres, sequers, forns... i naturalment els riuraus.
Malgrat que ningú nega l’opció de desviar-nos del camí traçat per explorar al nostre aire cases de camp, riuraus anònims recomanats a cau d’orella, runes que prometen amagar secrets; arbres gegants o boscos menuts que han sobreviscut als focs i que de lluny ens reclamen atenció. També és un goig perdre’ns  lliures pels camins seculars de la Marina. I una vegada degustada la rebel·lia, tornar a la ruta per no renunciar a les sàvies  recomanacions dels experts.

La guia ens indicarà  el punt d’alguns dels molts riuraus que es conserven en millor o pitjor estat, si  són públics o privats, si es poden visitar o ens hem de conformar acarant en la distància els seus ulls de pedra amb els nostres ulls d’aigua. En qualsevol cas guardem respecte a la propietat, perquè els amos també se l’estimem. Per això ens sorprendrà gratament veure que hi ha nombrosos riuraus rehabilitats i adequats a funcions d’habitatge o esplai de la vida actual, i també altres que encara s’aprofiten per als treballs agrícoles, activitat a la qual s’està tronant mercè el declivi de la bombolla immobiliària i l’abandó de la construcció especulativa.
Si podem entrar, convé seguir fil per randa el ritual propi per entendre l’arquitectura rural. Observar el conjunt, els elements naturals que conserva, els afegits o restaurats, les formes, altures, mesures, simetries o asimetries, colors, estètiques, perquès... Anar apropant-nos a pleret, quasi sense fer soroll per no trencar l’encant de les criatures que sobreviuen en l’entorn. I quan finalment traspassem els ulls i ens introduïm en les senzilles entranyes d’un riurau,  sentir les vibracions seculars que guarda i reviure els treballs que en ell es feien.  

Acabades estes visites ja estem preparats per entendre el món de la pansa, del cultiu del raïm i el caràcter agrícola de la Marina Alta.
Llavors, recomane tornar al poble i donar complaença a cadascun dels sentits, en especial els que desperta la gastronomia. També trobarem informació puntual en la nostra atenta guia sobre on  assaborir els bons menjars de la zona, siguen fruits de la terra, siguen fruits de la mar. Tastar els caldos que ens brinden les actuals vinyes, els moscatells, la mistela. Dedicar uns diners a la compra de productes dels cultius locals, manufactures o artesanies...  Perquè La Marina Alta ha sigut fèrtil, productiva i acollidora i hem de procurar que continue sent-ho. Finalment, queda planificar-nos per participar en les fires, activitats, espectacles culturals, lúdics, festius o instructius com la col·laboració en el treball d’escaldar, que ens ofereixen alguns riuraus reciclats als usos costums i necessitats de les gents del segle XXI.

La Ruta dels Riuraus transita per l’essència històrica, econòmica, territorial i cultural de la Marina Alta. Reforça la identitat comarcal, aferma la personalitat valenciana de les poblacions que la promouen i reviscola l’amor, la cura i el respecte per la terra mare.
Ens ensenya les bondats del passat, ens permet posar moltes d’elles en ús per al present i aprofitar-les amb una visió sostenible i perdurable per al futur.
Les quimeres romàntiques convertides en realitat són pragmàtiques, efectives, respectuoses i bellament útils.  

Felicitacions a totes les persones, entitats i pobles que han fet possible esta Ruta, a la qual segur que en breu s’uniran més localitats de la Marina Alta.
Enhorabona pel treball ben fet i a seguir endavant.
Ara, per la declaració del Riurau com a Bé d’Interés Cultural.
Bona nit i feliç Ruta.
                                                                                   Pepa Guardiola
                                                                             Montgó-Xàbia, maig 2014

Enllaços a la notícia
Xàbia al dia
La Marina Plaza

2 comentaris:

  1. Va ser una presentació fantàstica. Moltes gràcies per la teua col.laboració. Ha sigut un plaer treballar amb tú.

    ResponElimina
  2. Gràcies a vosaltres per fer-me sentir que no han sigut estèrils els anys que moltes persones com jo hem dedicat a reivindicar el reconeixement dels riuraus. Fa just 20 anys, a 1994, jo anava als plenaris de l'ajuntament de Xàbia carregada amb un quadre pintat del riurau que havien enderrocat en l'ampliació de la carretera de Xàbia Jesús Pobre, destruït sense que fora necessari. El meu acte de protesta va ser contemplat amb certa ironia en aquell temps, però a la llarga i junt a altres moltes actuacions semblants a la meua, unida la vostra sensibilitat i capacitat de gestió, ha donat fruit . Potser és certa la dita de què "el temps acaba per posar cada cosa i cadascú al seu lloc".

    ResponElimina