dimarts, 30 de desembre del 2014

Conte de cap d'any 2015, "Soliloqui del riurau Arnauda"


No podia oblidar la meua felicitació de cap d’any, que va per l’onzena edició. Pensava que tocava celebrar la desena, i sembla que m’havia descomptat.
No, no són deu anys els que vinc utilitzant les targes multimèdia i internet per felicitar-vos l’any nou, he estat revisant arxius i el primer desembre que se’m va ocórrer fer estos muntatges mescla de textos, fotos i música va ser el de 2003, amb bons desitjos per a 2004, ja ha plogut des de llavors ençà. Tant que aquelles targes del “conte de cap d’any” estaven elaborades en formats més simples i fins i tot la primera no tenia música. Malgrat el temps passat, la salutació acabava d’alguna manera com la d’enguany “Amb el desig quimèric d’un 2004 ple de felicitat”.


Com no celebre cap desè aniversari, he aparcat el projecte que havia començat a enllestir a partir d’un text breu sobre la fugacitat del temps, amb una reflexió que al cap d’avall resultava massa melangiosa. 
Tenia altres temes que podien servir-me de motiu per al conte que tanca els escrits d’un any i obri els del següent, tants com qüestions ocupen la meua activitat social, cultural, creativa i reivindicativa. A la fi m’he decantat per un dels més positius “els riuraus”.

Aaahh! és que 2014 ha sigut l’any de l’eclosió definitiva de la recuperació dels riuraus: mercats, rutes, poemaris, cançoners, revistes, documentals, inauguracions...  i la reedició dels meus “Contes de riurau”.  Els riuraus tornen a estar vius!

Dedicat a vosaltres amigues i amics, a les dones i als homes que saben convertir les “quimeres romàntiques” en realitats pràctiques, efectives, respectuoses i bellament útils.
Amb el desig que en 2015 es transformen en realitat moltes quimeres, vos deixe el meu conte de cap d’any 2015  “Soliloqui del riurau”.
Salut i felicitat


dilluns, 22 de desembre del 2014

Setmana de riuraus: revista Riuralogia i inauguració del riurau Arnauda

Setmana especial de desembre dedicada per complet a un de temes importants que ocupen les meues activitats "els riuraus".
Primer la presentació  a Xàbia a la Casa de Cultura del n. 3 de la revista Riuralogia,  en la que he col.laborat amb un article sobre riuraus i naies, ja vaig avançar este estiu una xarrada sobre l'article en el que intente clarificar la definició de "naia" com a component de les casetes de camps d'alguns pobles de la Marina Alta, i revisar les derivacions, semblances i diferències amb els riuraus. 
La revista RIURALOGIA-RIURAUS VIUS proposa que per a la recuperació dels riuraus cal aprofundir sobre l'estudi dels treballs que van realitzant-se o que s'han de realitzar i alhora donar difusió i deixar constància dels avanços fets. Com diu la contraportada de la revista:
“En aquesta experiència editorial RIURALOGIA: ESTUDI DELS RIURAUS I D'ARQUITECTURA RURAL - RIURAUS VIUS vol donar a conéixer una part de la nostra cultural rural: l'arquitectònica i  l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultura i al nostre paisatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.”
En la presentació vam intervenir Miguel del Rey, director de la revista, Lluís Fornes, secretari de Riuraus Vius, i jo mateixa.

L'altre acte ha sigut la inauguració del riurau Arnauda ja completament cobert. Ara llueix com un riurau de veres, magnífic i grandiós. Amb 14 arcs a doble coberta és un dels riuraus més gran coneguts, i un dels cinc grans riuraus que millor o pitjor encara es conserven a Xàbia.
L'acte organitzat pel departament de turisme, presentat pel regidor Antoni Miragall, ha comptat amb la participació de diferents col.laboracions, danses, música, recital de poemes, lectura de textos, un vi d'honor, i entre el nombrós públic hem gaudit de la reencarnació d'un dels senyorets que el va construir al segle XIX.




dijous, 11 de desembre del 2014

Recomanació dels "Contes de Riurau".

El professor del Departament de Valencià de l' IES de Massamagrell Joan Enric Iriarte, entre altres activitats com les rutes literàries amb els alumnes, acostuma a fer una crítica i recomanació setmanal dels llibres publicats en llengua Catalana, en especial els adreçats a la joventut. El 23 de novembre passat dedicava les seues paraules als meus "Contes de riurau". Deixe allò què va dir, i li done el meu agraïment per la tasca d'informació i difusió que fa de continu tant en el seu treball docent, com en els mitjans de comunicació. 

Aquesta setmana us recomane un llibre que, en tindre’l a les mans, em deixà bocabadat. És sorprenent, extraordinari, excel·lent,... Quan l’acabí bufí fort. Guauuu! Què bo!

El 1988 es deia que es tractava d’un recull de contes populars de la Marina Alta. De la llarga llista de rondalles, succeïts, contaralles i altres narracions tradicionals recollides s’han seleccionat tretze - els supersticiosos que s’ho prenguen com vulguen -, les més particulars. Hi ha de tot: animals, animalots, animalets; humans, fantasmes, bruixots; treballs, reptes, festes, viatges; angoixes, esglais, alegries i meravelles. Tot el que cal per passar bones estones contant contes a un racó assolellat del riu-rau.

Vint-i-cinc anys després de la seua escriptura, es reediten Contes de riurau, de Pepa Guardiola.

Revisats, i amb noves il·lustracions, en aquest cas, obra de Ximo Gascón. Tretze contalles amb tots els elements propis de la literatura popular, de caràcter eminentment oral, recollides a la comarca de la Marina Alta i adornades amb l’habilitat literària d’una escriptora que s’estrenava amb aquest recull de literatura que beu de la tradició per a elevar a categoria d’universals els comportaments, els desitjos, els enganys, l’arrelament a la terra, les ambicions, els tòpics i els desencisos que han acompanyat l’ésser humà des que el món és món.

L’enhorabona a Pepa, a Ximo, a l’editorial i a tota persona que haja fet possible aquesta publicació. I, a tots els lectors i contadors d’històries (pares, iaios, germans, mestres, educadors,...). El podem gaudir intensament.

Joan Enric Iriarte.