Aquesta setmana us recomane un llibre que, en tindre’l a les mans, em deixà bocabadat. És sorprenent, extraordinari, excel·lent,... Quan l’acabí bufí fort. Guauuu! Què bo!
El 1988 es deia que es tractava d’un recull de contes populars de la Marina Alta. De la llarga llista de rondalles, succeïts, contaralles i altres narracions tradicionals recollides s’han seleccionat tretze - els supersticiosos que s’ho prenguen com vulguen -, les més particulars. Hi ha de tot: animals, animalots, animalets; humans, fantasmes, bruixots; treballs, reptes, festes, viatges; angoixes, esglais, alegries i meravelles. Tot el que cal per passar bones estones contant contes a un racó assolellat del riu-rau.
Vint-i-cinc anys després de la seua escriptura, es reediten Contes de riurau, de Pepa Guardiola.
Revisats, i amb noves il·lustracions, en aquest cas, obra de Ximo Gascón. Tretze contalles amb tots els elements propis de la literatura popular, de caràcter eminentment oral, recollides a la comarca de la Marina Alta i adornades amb l’habilitat literària d’una escriptora que s’estrenava amb aquest recull de literatura que beu de la tradició per a elevar a categoria d’universals els comportaments, els desitjos, els enganys, l’arrelament a la terra, les ambicions, els tòpics i els desencisos que han acompanyat l’ésser humà des que el món és món.
L’enhorabona a Pepa, a Ximo, a l’editorial i a tota persona que haja fet possible aquesta publicació. I, a tots els lectors i contadors d’històries (pares, iaios, germans, mestres, educadors,...). El podem gaudir intensament.
Joan Enric Iriarte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada