En una societat on el valor de les imatges es preponderant, queda en entredit el tipus d’igualtat que hem aconseguit les dones quan observem les seqüències d’un encontre entre personatges polítics, o la presidència d’una conferència, o la taula d’un debat d’intel·lectuals. En un diari normal -que no siga en època de falles- el número d’homes fotografiats supera el de dones considerablement.
Les dones formem i hem format part activa de la societat, també en el món de l'art, la investigació, la literatura, la política, la cultura i la ciència, i hem de reivindicar l'espai que ens correspon en l'imaginari col.lectiu fent visibles els mòdels de dona que s'han donat i es donen, al marge de l'àmbit domèstic i quotidià. Cal donar a conèixer els treballs, els noms, les figures de dones que s'han significat i es signifiquen de manera particular, que han propiciat i participat ben directament en el desenvolupament positiu de la nostra civilització. És més que necessari , és una obligació, un deute pendent amb tantes dones que la història passada ha submergit en l'anonimat, i les cròniques presents continuen sense donar-los la rellevància merescuda ( a les dones d'ahir i a les d'ara).
La Xarxa de Dones de la Marina Alta, en la seua continuada tasca en favor de la igualtat, reclama enguany de forma explícita allò que ve fent de manera tácita: IGUALTAT, MEMÒRIA I VISIBILITAT.
Veure actes programats per la Xarxa de Dones de la Marina Alta
Certament, Pepa, l'imaginari fotogràfic dels mitjans de comunicació és un reflex del que s'esdevé a la major part de les societats occidentals on el moviment feminista ha anat progressant a poc a poc; però encara està lluny de ser el que us pertoca a les dones. Sovint continuem veient la dona "florero" de les fotos o l'administrativa i, extraordinàriamnet, la veiem en les tasques considerades de poder i directives.
ResponEliminaEls actes de la Setmana semblen suggerents i interessants. Feliç diada!
Les dones occidentals hem fet un bon cop de timó en la societat, durant el segle 20. Però el camí de la igualtat és més llarg del que ens pensen, són segles i segles de formes de viure i de marcar, i d'educar, i parlar, i mirar... El repte continua, ara, entre altres tasques, cal regirar i esbrinar la història submergida, coulta, hi ha tant amagat! Gràcies pel teu interés. Ja en parlarem.
ResponElimina