SABORS D'UNA VETLLADA MUSICAL .

Esplèndida vetllada musical la de dissabte a la nit. Els bons costums, les sanes aficions i la força artística es va deixar sentir a la vila de Xàbia, per demostrar, una vegada més, que als pobles mediterranis la música ens somou de soca-rel i ens fa bullir la sang, en que estiguem al curt i dur mes de febrer.
Per començar la vetllada, en concloure el capvespre, vam assaborir la presentació del disc “Casino Jalouse, dotze ballables i un One-step humorístic”. El nou treball de la Romàntica del Saladar, emblemàtica banda de Xàbia coneguda i reconeguda més enllà del País, ens va fer vibrar als sons de melodies centenàries. Foxtrop, java, pasdoble, tango, ritmes mítics que recobren frescor i vigència en ser interpretats pels músics de la RAS, i així com en altres temps van entretenir els nostres avis, ara ens distrauen a nosaltres, ens trauen dels mals humors i ens atrauen al ball i a la festa. Les més de dues-centes persones que abarrotàvem la sala d’audicions del conservatori no vam poder deixar de moure els peus, això sí sense canviar-los de lloc per la falta d’espai.
La segona part de la vetllada, ens la va brindar la generositat dels nombrosos grups de Xàbia que dediquen oci, gust i treball a la música. La gala solidària”Xàbia, tots per Haití”, demostrà el compromís d’ajuda i col.laboració econòmica dels veïns amb les tragèdies d’altres pobles (és el mínim que podem fer). La gala s’acollí en l’església-fortalesa (abans de l’ajuntament, des d’agost de l’arquebisbat, recentment de la parròquia). L’històric edifici va tornar a mostrar quan sabuts eren els nostres avantpassats, en aquest cas en qüestions d’acústica; veus i instruments acaronaven l’aire i els sentits sense cap tipus de sonorització electrònica, la bona arquitectura i la qualitat de la pedra tosca eren suficients.
Acabada la vetllada, el bon sabor d’oïdes es veia enterbolit per les preguntes de sempre: com un poble que estima tant la música no té un lloc modern per allotjar-la? Amb tant com s’ha construït les darreres dècades, on està l’auditori promés fa vint anys?
Ai els governants! que mal interpreten les partitures que els donen els pobles.

(Veure vídeo de la presentació de Casino Jalouse)